S'INVENTEN ODI QUAN SÓN CRITS DE LLIBERTAT

Van començar amb els mestres, l'excusa de l'odi cap a la Guàrdia Civil, la immersió lingüística. Van seguir amb la música, raperos. L'art, amb les obres de Sixena i la censura d'Arco. Pallassos. Periodistes que escriuen sobre el que tots sabem de la realitat de l'Àrea metropolitana. TV3 i Catalunya Ràdio. Us adoneu què tenen en comú tots aquests col·lectius? Són font de saber, de riquesa de pensament, de llibertat.

Tenen por d'una cosa tan essencial per a la humanitat com és la cultura. Ens amenacen perquè tinguem por de parlar, de pensar, de raonar, d'expressar-nos en qualsevol vessant cultural i del saber.I això és el que no hem de permetre. I per això ho explico aquí, perquè no accepto la cultura de la por. Jo defenso la cultura que ens fa rics i lliures. Ser tres voltes rebel. Sense por. 

Fa uns dies vaig anar a veure una exposició sobre el mestre republicà assassinat Antoni Benaiges. I no som massa lluny de tot allò. Ho expliquen, els feixistes van atacar primer de tot l'escola perquè consideraven que allà era un començava l'adoctrinament en valors com la República o l'ateisme. Hi som altre cop, la por a que l'escola formi persones educades, cultes i crítiques, que puguin pensar i raonar per elles mateixes. Jo no recularé. No contribuiré a cap tipus d'adoctrinament que és el que volen que imposem. No fem cap campanya xenòfoba ni incitem a l'odi. Parlem de fets, realitats, la vida, l'entorn, l'actualitat, les sensacions. Ens expressem, s'expressen. Ens respectem. Aprenen i aprenem. Però per sobre de tot, que puguin defensar-se de qui els vulgui pobres d'esperit i de saber. Que no us prenguin el pèl, que no us manipulin, decidiu amb coneixement de causa, els dic sempre. En qualsevol àmbit, en la ciència i en la vida. Me'n fan broma: si algun dia ens estafen, ens recordarem de tu i els teus pèls!

Però no és només l'escola, perquè el procés és llarg. Hi ha massa gent que se'ls ha escapat que ja els han ensenyat a pensar i s'han de fer recular. I se'ls ha de deixar sense art, sense riure, sense cançons, sense periodistes, sense articles, sense... I amb por.

Jordi Galves l'imputen per delicte d'odi per escriure un article sobre la realitat més real de Cornellà. I qui diu Cornellà diu molts dels municipis de l'àrea metropolitana i alguns barris de Barcelona. Qui hi hagi viscut o tingut relació sap quina és la realitat. Sap què és anar a un institut de La Verneda de Barcelona i de 44 alumnes d'una classe de COU només 3 parlin català i et tractin d'extraterrestre. Que en un bloc de pisos del barri de Llefià de 15 pisos només una família no sigui vinguda de fora i li diguin La Catalana. Que visquis a La Trinitat des de fa 60 anys i diguis que no entens el català. Que vagis a fer un cafè en un bar del centre de Barcelona i et diguin que no t'entenen en català. Que treballis en una escola d'adults d'un poble gran del Vallès i t'exigeixin parlar en castellà perquè diuen que ni t'entenen tot i haver nascut allà mateix. Que passegis avui dia per pobles com Calafell, que quasi m'ha vist néixer, i et sentis estrangera. Que notis que la teva cultura es va empetitint per la supremacia i el domini esperpèntic d'uns que mai s'han volgut integrar i obvien la cultura dels qui un dia els van acollir, a ells o als seus pares. I amb el suport incondicional del poder fàctic espanyol. Faig apologia de l'odi? Sóc xenòfoba? Lluny de tot això. Agraïda de l'amistat de tota la gent que no s'ha tancat contra tot el que és català i contra aquesta terra. Feliç al costat dels qui m'han enriquit amb la seva cultura i les seves històries viscudes. Contenta de saber que hi ha altres maneres de fer que no pas les meves de sempre. Però molesta, molt molesta amb els que no volen conèixer les meves arrels, la meva cultura, el meu saber, la meva història. I la menyspreen. I no volen que els seus fills en siguin partícips. 

Però la realitat més esfereïdora és que aquests fets es promouen des de certs partits polítics, fabricats a fora amb xerrameca. Atrauen aquells a qui tot els estava bé i els fan veure que els altres, els qui no han volgut mai ni mirar ni entendre ni entrar-hi, són dolents, que els volen mal. I s'ho creuen perquè mai han tingut cap gest per entendre'ls ni conèixer-los. I aquest és el problema. La total desconnexió entre una societat i una altra. La immersió a les escoles ha fet que aquesta separació no hagi estat tan greu però tampoc ha sigut un gran èxit en zones totalment aïllades. Aquesta gent que vivien bé, sense mals de cap, absents dels problemes més identitaris de l'altra part, de la seva cultura i la seva singularitat els alcen ferotgement fent-los creure que els odiem, i els odiem, i els odiem, i els volem mal, i els volem fora i els volem exterminar identitàriament. I funciona. I s'inventen territoris propis, amb presidents i ministres extravagants i els fan sentir importants i lluitadors contra qui fins ara vivien totalment d'esquena. Només pels interessos d'uns de fora que no volen gent culta, formada, crítica, lliure, feliç. 

Tinc la sort de viure en una bombolla on el meu dia a dia no es veu influenciada per tot aquest moviment de bilis ferotge contra tot el que faci ferum de cultura catalana i llibertat. Però gent propera ho viu de primera mà i no s'ho passen bé i no ho entenen. Perquè tot anava bé, realment ells, de la ceba, són els que s'acabaven integrant en el dia a dia dels altres, en pobles d'aquests dels voltants de les grans urbes litorals i vallesanes. 

Escric això amb tota llibertat perquè és la realitat que ens envolta. Amb odi? No pas. Però cadascú que pensi el que vulgui. Amb tristesa? Sí, molta. Perquè veig com uns pocs ens estant destrossant tot el que hem anat construint amb il·lusió, respecte i ganes de tirar endavant. Senzillament és això, el xulo de la classe que s'envolta d'una cort i quan surt al pati estripa els poemes que has escrit amb delicadesa i amor per regalar a qui s'arracona però el vols com amic.

Comentaris

M. Roser ha dit…
És que la llibertat dels altres molesta a segons quines persones, però la seva que no la toquin!!!
Bon vespre, Núria.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

La ruta dels càtars. De la Seu a Mirepoix.