GRAN NORD


Les valls de Valira és un dels municipis més extensos de Catalunya i alhora més despoblat. Amb nuclis dispersos en valls aïllades, carreteres estretes i sinuoses. En comú tenen la N145 que baixa d'Andorra seguint el riu Valira. Tocant ja a La Seu d'Urgell trobem el poble d'Anserall, on hi ha el local social on sempre es fan les votacions. I on també es va fer la votació del referèndum del 1-O. Vam poder constituir la mesa amb un noi i una noia esporuguits, baixats d'un dels pobles més aïllats, i el primer votant. No ho havien fet mai però els vam tranquil·litzar que entre tots ho faríem tot i no patíssim per possibles intervencions, que ho teníem tot planejat. La gent d'Anserall i d'altres pobles fèiem pinya.
Començàvem a les 9 en punt. El mòbil era la clau per poder enregistrar la gent al cens. A dins el local, ni wifi ni dades. S'ha de sortir fora el local però la mesa, no Perquè ha de quedar fora de la vista de la parella de mossos que ens acompanyen tot el dia amb consignes molt entenedores de què fer per poder anar fent. Els nostres amics. Compleixen ordres. Els les respectem. Juguem al gat i la rata en diferents moments. Gran Nord. A la porta, doncs, control molt rigorós de qui entra i qui no a votar. Però a la segona persona la pàgina no funciona... després de moments de nervis veient que era un mal general a altres llocs aconseguim entrar una dada més, i una altra, i una altra... amb un senzill anar endavant i enrere a la pàgina. Valls de Valira comença a votar amb aplaudiments. Però cor per la comarca que a Anserall funcionem bé, amb una sola urna. I comença a pujar molta gent de fora, sobretot de La Seu on les cues són interminables. Un poblet on quan vas a votar petes la xerrada amb la mesa perquè el volum de feina és poquíssim es van fer cues de 45 minuts d'espera. Mai vist. Jo de tant en tant aixecava el cap del mòbil i la cua no minvava. A l'hora ens anava bé perquè ens feien de mampara visual que ens permetia la ocultació i temps de reacció per una possible visita indesitjada. La prioritat, salvar la urna, el mòbil i els nois de la mesa. L'acció de fugida la vam fer quatre o cinc cops amb nervis. Cames tremoloses i cor accelerat. Al migdia hem liquidat tota la cua. La gent ja ve en comptagotes. Situació normalitzada. A La Seu ja funcionen. Miro whatsapp. Més de 600 missatges. I ens assabentem de cop de la barbàrie arreu de Catalunya. Plorem. Nosaltres seguim sota control. Voluntaris al pont per detectar possibles incursions policials. Comunicació via walkie-talkie. Tot en ordre. Al migdia arriben noticies de Ponts. Males notícies. Els Mossos recomanen tancar i precintar. Ells es queden a custodiar. Plan B. Trasllat a un indret privat on durant tota la tarda es convida a cafè. Però ens tanquen la pàgina del cens i ara el cafè només serà per a la gent del municipi. Anem amb el cens en paper. Salvem encara uns 50 vots. A les 20 h en punt tanquem i recompte. 464 vots emesos. 447 SÍ, 7 NO, 10 blanc. Esgotats, satisfets però tristos per els qui no havien tingut tanta sort.
Queda honorar la valentia de la gent de la mesa, els Mossos que ens van acompanyar durant tot el dia, la gent d'Anserall que van arriscar casa seva i tots els del municipi que van fer pinya i no ens van deixar sols en tot el dia. I una menció especial al Samsung que va permetre aquesta jornada tan memorable.

Foto: Joan Aixàs i Obiols 

Comentaris

M. Roser ha dit…
Felicitats Núria, perquè amb molts pocs mitjans, vau fer una cosa molt gran que passarà a la història...Jo que visc a Esplugues ( àrea metropolitana), també vaig tenir sort, ja que no vam tenir "convidats" en tot el dia, ara que hi havia tantes cues que molta gent ens vam estar com a mínim dues o tres hores, alguns cinc o sis i fins i tot plovent, però vam poder votar que era el què preteníem. Persones grans plorant, sobretot quan les imatges brutals anaven pssant de vídeo a vídeo i és que no pensaven tornar a viure uns fets que ja els havien patit cinquanta anys enrera...
Bona nit Núria, visca Catalunya i sobretot la rural!!!
Núria ha dit…
Gràcies M. Roser!
Tot Catalunya va fer molt bona feina però sí és veritat que la Catalunya rural és la que va patir més atacs de la Guàrdia Civil.
Ens em sortirem!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

La ruta dels càtars. De la Seu a Mirepoix.