Bosc endins

Sembla que els japonesos van descobrir que endinsar-te en un bosc, si és madur millor, aporta molts beneficis per a la nostra salut. Aquí també ha arribat aquest corrent que ressalta la importància de sentir-se envoltat de natura. Suposo que no descobreixen res de nou, senzillament treuen la pols a sensacions viscudes per la humanitat des de fa molt  de temps. Jo sempre m'he sentit atreta pels boscos, per la seva soledat, per fer-te sentir part d'ell mateix. No és entrar al bosc a notar els seus batecs, és fer que el teu batec sigui un més dins del bosc. I amb la quantitat de boscos que tenim, que hagin de venir els japonesos a explicar-nos-ho és, si més no, trist...
Però no deixo els japonesos. Murakami ens transporta a través dels seus llibres a la més sensible naturalesa. A Kafka a la platja et trobes bosc endins de la mà del seu personatge. Un bosc que es presenta com sensual, pacífic, encisador... però que com més t'endinses passa a ser misteriós, intrigant, angoixant fins arribar, de sobte, al màxim exponent de la pau interior. Murakami aconsegueix que, sense ser-hi, sentis aquestes inquietuds i tot el que pots arribar a presenciar quan t'endinses en un bosc.
Sant Joan de l'Erm és un dels indrets on els seus boscos poden arribar a fer-te sentir part d'ell, no hi ha perfecció ni linealitat. Però hi ha harmonia, tot està entrellaçat. I quan tu t'hi endinses en passes a formar part. Les imatges només són imatges però si pareu una estona a observar-les, mirar-les, admirar-les segur que sereu capaços de percebre alguna cosa semblant a penetrar bosc endins.

















Comentaris

XeXu ha dit…
Què mala persona, ensenyar-me aquestes imatges, i a més parlar-me de Murakami, quan fa només una estona que he arribat a la feina... sort que d'aquí a unes setmanes passaré una setmaneta per allà dalt, i segur que em quedaran a la retina imatges molt similars.
Núria ha dit…
D'això es tractava, de fer-te venir ganes d'endinsar-te dins el bosc!
M. Roser ha dit…
Unes fotos precioses...El bosc ens acull sempre de bon grat. Hi ha una frase que m'ha agradat molt: "No és entrar al bosc a notar els seus batecs, és fer que el teu batec sigui un més dins del bosc"
I un paràgraf on parles d'un bosc en concret:"Sant Joan de l'Erm és un dels indrets on els seus boscos poden arribar a fer-te sentir part d'ells, no hi ha perfecció ni linealitat. Però hi ha harmonia, tot està entrellaçat. I quan tu t'hi endinses en passes a formar part". Suposo que moltes de les fotos ho són...
M'agrada com la Núria veu les coses!!!
Petonets.
Núria ha dit…
Tens raó. Les fotos són de Sant Joan de l'Erm. Quan hi era anava pensant la manera de transmetre les meves sensacions a la resta. Espero haver-me'n sortit!
ignasi ha dit…
Boniques fotos... Murakami? At last! You got it! Evolutivament parlant els boscos ens proporcionen sensació de protecció, seguretat, refugi, molt més que els espais oberts tipus Monegros, oi?
Núria ha dit…
Aquella sensació de desprotecció, de sentir-te indefens, sense punts de referència... els Monegros!
El bosc també pot produir angoixa, sentir-te atrapat. Tot un món de sensacions!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...