La processionària del pi. Una plaga en expansió?

Aquests dies he trepitjar moltes fileres de processionària, moltes més de les que m'he trobat mai al Pirineu. Fa unes setmanes vaig escriure un article a la revista Colors parlant de l'esclat de la processioniària al Pirineu. Aquí us el deixo. Em sembla que aquesta plaga ha vingut per quedar-se... D’uns anys ençà podem veure els pins de les comarques del Pirineu, principalment de la Cerdanya i l’Alt Urgell, farcits d’unes bosses blanques que a la primavera esclaten deixant anar unes erugues molt molestes. Ens referim a la processionària del pi. Enguany, degut a les suaus temperatures dels mesos de tardor i la sequera, la presència d’aquestes bosses blanques és molt accentuada. A més, la sortida de les erugues que contenen s’ha avançat considerablement i les hem estat veient en fileres aquest mes de gener quan haurien de sortir durant els mesos de primavera, especialment març i abril.

Què és la processionària del pi i quines conseqüències pot tenir per a la nostra salut i la dels pins?

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter de la família dels taumetopeïns, és a dir, un tipus de papallona nocturna. Com tots els lepidòpters passen diferents fases: papallona, ou, eruga, crisàlide i altre cop papallona. Les papallones són petites, d’uns 40 mm d’envergadura, i grises, sense colors llampants i difícils de veure. Aquestes emergeixen de la crisàlide enterrada cap el mes de juliol i volen durant els mesos d’agost i setembre. En aquesta època estival ponen els ous a les fulles dels pins, a les nostres contrades preferentment en les fulles de pi roig. D’aquests ous en surten unes erugues gregàries, és a dir, que viuen en grups, i que fabriquen uns fils de seda que les envolta. Són les conegudes bosses blanques que podem veure a les puntes dels pins i que aquesta temporada són molt nombroses. Aquest embolcall sedós les protegeix de les baixes temperatures de l’hivern, fins a un màxim de -15ºC , aproximadament. A les comarques del Pirineu les baixes temperatures feia que la proliferació d’aquesta espècie fos dificultosa però la tendència a tenir cada cop temperatures més suaus a l’hivern fa que trobin un espai ecològic ideal per a viure-hi i reproduir-s’hi. Quan arriba la primavera i la temperatura és més plàcida, les erugues surten dels nius blancs. Ho fan seguint un filament de seda que les guia, fent una processó. Només se separen per alimentar-se i tornen al seu niu seguint altre cop el filament sedós. Enguany, aquesta sortida també s’ha avançat i enlloc de fer-ho els mesos de març i abril ja han començat a sortir durant els mesos de gener i febrer. Al cap d’unes setmanes s’enterren en grups i formen les crisàlides que a l’estiu deixaran anar les papallones, tancant així el cicle.
Cada eruga té uns 700.000 pèls urticants que deixen anar un polsim al·lergogen i irritables per a certes persones. Això pot ocasionar molèsties i fins i tot quadres greus d’urticària a la pell i les mucoses oculars. Per contra, les papallones no tenen aquests pèls urticants i, per tant, no són tòxiques.
En principi, el pi no queda afectat per les bosses de processionària però si són molt abundants, com aquest any, la gran quantitat d’erugues i papallones que s’alimenten de les fulles dels pins els poden debilitar molt. 


Quines mesures es poden prendre per eradicar aquestes plagues? 

La processionària del pi té els seus depredadors naturals particulars, com poden ser la puput, el cucut i les mallerengues, ocells molt comuns en zones de pineda. Altres depredadors són escarabats com el caràbid depredador. L’home utilitza altres mètodes artificials com les bosses de feromona que atrauen els mascles. Aquests, queden dins la bossa i disminueix molt la reproducció de les femelles. Quan la plaga és important es tendeix a fumigar amb productes que només afecten les erugues de la processionària del pi durant el mes d’octubre, un cop aquestes ja han sortit de l’ou i encara no s’han enterrat.
Aquest any veiem moltes bosses i en surten moltes erugues perquè les temperatures no són baixes. Això farà que a l’estiu la població de papallones sigui molt alta i, per tant, s’auguren els propers hiverns amb pins plens de bosses. Si s’actua amb eficàcia durant la tardor, és possible que es pugui reduir la població d’aquest lepidòpter d’aquí un parell d’anys.

Comentaris

M. Roser ha dit…
Una molt bona explicació sobre les processionàries, velles conegudes meves, perquè els meus pares eren de pagès i corren pels boscos era una troballa força habitual...Potser sí que aquest any n'hi haurà més degut a la sequera i a les altes temperatures, però jo recordo haver anat molts anys de colònies amb la mainada en cases on els pins propers n'estaven ben farcits. Havíem de vigilar molt perquè l'instint investigador dels nens i nenes no ens donés algun ensurt, perquè solen provocar al·lèrgies... I com que tenen uns colors força atraients, són una temptació per la manada.
Que tinguis una bona primavera i esperem que no ens porti conseqüències desagradables!
Petonets.
Núria ha dit…
Cert que fa anys que n'hi ha. Jo en recordo als boscos més propers de Barcelona i al mateix parc del Guinardó. N'hi havia molta. El problema és que està pujant de cota i de latitud. Mai com aquest any n'hi havia hagut a comarques com la Cerdanya, l'Alt Urgell o el Berguedà i per sobre els 1000 m. I la tendència és a l'alça. Ara mateix els pins fan pena. Totalment pelats i secs. Una plaga devastadora enguany en aquestes comarques.
XeXu ha dit…
Jo n'he vist sempre, però no a aquesta escala que dius, és clar. Gràcies per l'explicació. Però em sembla que ha de ser una cosa cíclica, no? Si passem un parell d'hiverns més freds la població de processionària s'estabilitzarà a la baixa. Les altes temperatures d'aquest hivern segur que han trastocat molts ecosistemes...
Núria ha dit…
Necessitaríem dos o tres hiverns molt freds, per sota -10C i això fa uns quants anys que no ho veig.
L'altra cosa és que poden romandre sota terra uns quants anys esperant condicions idònies.
Em sembla que ho tenim pelut si no es pren alguna mesura dràstica!
pons007 ha dit…
Quina angunia que em fan aquestes orgues. La solució es la mateixa per qualsevol animal desagradable, foc i en racions abundants.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...