Ells també en saben

Noies, espavilem... Perquè molts cops ens ho busquem. Perquè sortim un dia a l'any a defensar els nostres drets i la igualtat de gènere i la resta de l'any no actuem en conseqüència. Nosaltres fem les feines de dones perquè qui millor les fa són les dones. Nosaltres? Sí, nosaltres. Les dones.  Per què?
  • Perquè ens deixem influenciar pels estereotips i ja ens agraden.
  • Perquè ens encarreguem dels nens ja que els pares no en saben.
  • Perquè quan ells planxen deixen arrugues d'aquelles tan odioses que marquen més que les arrugues de la rentadora.
  • Perquè posen les nostres calces blanques amb la roba de color i els surten tenyides de rosa.
  • Perquè renten a temperatura massa alta i ens encongeixen les faldilles.
  • Perquè si fan el  dinar se'ls enganxa a la paella.
  • Perquè descongelen al microones i els surt tot bullit.
  • Perquè ells porten el nen al metge i quan tornen no ens expliquen res perquè no han estat atents.
  • Perquè millor que donem el nostre número de mòbil a l'escola, que si hi ha una emergència no sigui que ell passi de contestar.
  • Perquè a la reunió de curs hi farem anar el pare i nosaltres ens quedarem a casa a fer el sopar i banyar els nens, sinó, quan torni, el més calent serà a l'aigüera. I si quan arriba no m'explica res, ja trucaré a una altra mare que segur que ho ha apuntat tot sense perdre ni una paraula. Si hi ha anat la seva parella, ja trobaré una altra mare qualificada.
  • Perquè...
No cal noies, no cal. Ells són tan capaços com nosaltres, igual que nosaltres també podem conduir amb la parella de copilot. Ni nosaltres fem millor les feines ni ells són babaus. Les feines les saben fer perfectament... o no! Però... i nosaltres? Doncs nosaltres..., jo...
  • També se'm passen algunes coses dels fills.
  • També faig arrugues amb la planxa.
  • També tenyeixo les meves calces o els seus mitjons de rosa.
  • També encongeixo els seus calçotets.
  • També se m'enganxa l'arròs a la paella i cremo les croquetes.
  • També trec el pollastre del microones fet una espardenya.
  • També perdo els mitjons a la rentadora i no sé cosí una vora dels pantalons.
  • Aniré al pediatra i se m'oblidarà la dosi del medicament. I, ui, ara que hi penso... quan tenim la propera visita al dentista? Em sembla que me n'he oblidat!
  • Vaig a la reunió de curs perquè millor això que quedar-me a casa fent el sopar. I si sopem més tard, què passa? Tirarem de sobres del dia abans.
I amb tot això, no vull sortir de festa, ni de cap de setmana, ni de vacances amb les meves amigues que trucaran a casa cada dues hores per assegurar-se'n que el pare en qüestió segueix al peu de la lletra les indicacions que li ha deixat en tres blocs de notes de papers de coloraines. 

Ni tampoc vull reunions d'aquelles on les dones critiquen tot el que totes critiquem dels homes i que nosaltres també fem i no ho diem perquè no seríem bones dones. 

I no vull més dies 8 de març reivindicant unes igualtats que nosaltres mateixes no ens creiem. El dia que siguem capaces d'assumir que som iguals en tots els àmbits podrem començar a plantejar-nos la igualtat, el respecte i no submissió de manera seriosa.




Comentaris

XeXu ha dit…
Bravo. Un gran escrit, que transpira realitat pels quatre costats. Ni vosaltres sou les úniques que sabeu fer les coses de casa, ni els homes són tan incapaços. I si algunes (o moltes) les feu millor, és només per repetició, precisament perquè les feu, i després d'aprendre-les, ja les feu amb la solvència que toca. Res no indica que els homes no puguem fer el mateix, aprendre les tasques de casa que toqui. A mi em sabria greu que la meva parella m'estigués controlant per si estic fent bé les tasques encomanades, no vull una mare que em vigili, la relació ha de ser entre iguals, i de confiança mútua en les responsabilitats que ens assignem. M'ha agradat el teu post. Tot comença per estar segurs del que volem, de no perdre'ns en els estereotips, i malauradament moltes dones els tenen ficats al cap tant o més que els homes. Protestar un dia a l'any no serveix de res. És una feina diària, i sobretot, ja que parles de canalla, que la canalla no vegi sempre que és la mama la que s'encarrega de les tasques, i que el papa ho fa malament quan li toca. Això és perpetuar el rol, del que tant es parla ara.
M. Roser ha dit…
Jo també estic d'acord amb tu, tan homes com dones podem fer les mateixes feines, perquè tenim les mateixes capacitats...El problema és que ens hem assignat un rol tots plegats i som incapaços d'assumir el de l'altre!
La igualtat només l'aconseguirem el dia que aprenem a respectar el què fa l'altre i compartir la vida, pensant que ningú és més que ningú!!!
Bon vespre.
Núria ha dit…
XeXu, costarà molt trencar certs estereotips... Tothom hi ha de posar de la seva part.

M. Roser, M'agrada la teva reflexió! Hem de respectar el que fa l'altre, pensant que ningú és més que ningú.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...