Nens estesos amb el cap a l'aigua

Encara tinc la imatge del nen sirià estès a la platja, boca avall, immòbil... Una imatge molt colpidora que ens remou moltes coses per dins i ens fa alçar suplicant que algú els ajudi. Aquesta imatge és una més de les històries que ens han arribat durant les últimes setmanes. Camions amb gent que fugen de l'estupidesa humana, nens, gent "normal" que demana ajut. És cruel? Sí, molt. Hem de canviar moltes coses? Sí, i de pressa. 
Però tot això no és gratuït. Refugiats polítics o gent fugint de les guerres del seu país n'hi ha cada dia. Països com Sierra Leone, Ruanda, RDC, RCA, Somàlia... porten anys immersos en guerres molt cruels i violentes, amb exterminis massius. Els que poden fugen d'aquests llocs com ho estan fent ara els sirians i busquen refugi a Europa. Però aquests no tenen càmeres al darrere, ni diaris, ni tota la propaganda mediàtica que ens bombardeja aquest estiu. Nenes segrestades, nens soldats, tribus exterminades... però sense cap ressò ni moviment mediàtic. I si aconsegueixen creuar les nostres fronteres, ningú es llença al carrer per acollir-los ni a dur-los menjar. Els sirians tenen un altre estatus, suposo que hi ha certs interessos polítics i econòmics al darrere. Percebo que juguen amb els nostres sentiments utilitzant els mitjans de comunicació per aconseguir cridar-nos l'atenció massiva i posar-nos al seu favor.
No, aquest cop no ho faré, no compararé imatges de nens morts. Ho vaig fer un cop i a molts no va agradar. Vaig excedir els límits del que agrada veure. Ara, jo em sento manipulada i m'irrita. No m'agrada gens el que passa a Síria i als països del voltant però tampoc m'agrada el que passa en altres llocs del món on també hi ha nens estesos a la platja amb el cap a l'aigua. No m'agrada la misèria, el patiment, la violència de ningú. Però tampoc m'agrada que em manipulin ni que m'utilitzin per lluitar emocionalment pels interessos dels altres.

Comentaris

ignasi ha dit…
M'estalvies d'escriure un nou post sobre el tema. El que vaig fer sobre el terratrèmol del Nepal anava en la mateixa línia que el teu, i ara, tornar a escriure sobre la publicació d'una nova fotografia (que mai no es faria d'un nen de casa nostra, per exemple) em fa molta mandra. A mi tampoc no m'agrada que em manipulin ni m'utilitzin emocionalment, però sembla que és exactament el propòsit que s'ha utilitzat en aquest cas, comparant la fotografia a què et refereixes amb la de la nena fugint del napalm a la guerra del Vietnam. Si més no, aquesta és la justificació que en fa El Periódico d'avui a http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/per-que-vam-publicar-foto-4478963 El director del diari suggereix que el mèrit d'haver fet canviar la política de Brussel·les pel que fa al nombre de refugiats sirians acceptats que demanen asil està associat a la publicació d'aquesta fotografia per part de diversos diaris entre els quals el seu. Realment és així? Realment la gent es belluga per imatges? Fa una pila d'anys que he deixat de mirar imatges de matances, de penúries, de desastres, de baralles, d'insults,... perquè no m'aporten res que no pugui imaginar-me a partir dels textos i amb les xifres i amb això en tinc més que suficient i no tinc necessitat de recrear-me en imatges punyents, que a més encara em fereixen la meva sensibilitat, per sentir-me més implicat o corprès. Però està clar, o em sembla prou evident, que no tothom funciona igual i que molta gent necessita (o creu necessitar) aquest tipus d'imatges. No en sóc un fan però com deia en Raimon "Nosaltres no som d'eixe món".
Jordi ha dit…
Des de aquelles imatges manipulades de la guerra del golf, ja no em crec res. En qualsevol cas, desvien l'atenció cap a l'admissió dels refugiats quan s'hauria de parlar de com evitar-los: empresa armamentística, sistema neoliberal, dignataris mal del cap i a qui ningú no pot fer fora, etc
M. Roser ha dit…
T'he de dir, que quan he llegit el títol, he pensat un altre cop no...Ho sigui que t'agraeixo que no hagis posat la imatge...Però si ho fan per manipular la gent, em sembla que no van ben encaminats, perquè no podem fer-hi res nosaltres...
Els governs dels diferents països que els han d'acollir no crec que es moguin per aquestes imatges, que segur que a sota l'aigua n'hi ha un fotimer...El què es clar que han de fer alguna cosa per ajudar a tothom que hagi de fugir del seu país, com ho facin és problema seu trobar una solució...
Ara que els que volen anar a Alemanya, no sé què hi trobaran, perquè molts dels refugis que havien construït per acollir-los, els han cremat...Jo em pregunto, en quin món vivim???
Petonets.
XeXu ha dit…
Està clar que els que vivim còmodament en terres pròsperes, i que a sobre ens queixem, ens assabentem de la missa la meitat del que passa al món. Algú va descobrir que la tecnologia servia per fer arribar la informació a totes les bandes del món de manera ràpida, i immediatament algú altre va veure que també et servia per manipular-la i fer arribar el que vulguis. El que més em preocupa és qui decideix què és notícia i què no. Perquè els interessos estan clars, sempre hi haurà algú interessat en destacar alguns conflictes i que altres passin desapercebuts, màniga ampla. Totes les morts són iguals, igual de desastroses, però els mitjans de comunicació, a sou de qui sigui, creen morts de diferents categories. I encara pitjor, en el nostre subconscient, aquesta idea cala. Tothom clama pel nen sirià, i tantes altres morts ja no importen a ningú. Amb tot, quan surti un altre tema, fins i tot dels sirians es deixarà de parlar. Tenim molta poca memòria.
Em sembla que només aconsegueixen remoure les consciències dels que poc podem fer, com s'ha dit molt bé, els que sí que hi poden fer alguna cosa ni se les miraran, aquestes imatges. Han de meditar per a reunir-se d'urgència d'ací a un parell de setmanes.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...