Diumenge, SÍ o SÍ.

Divendres 25 de setembre. Dos dies i sabrem què volen la gent que viu a casa nostra. Hi ha nervis, neguit, expectació. Fa molt anys que dedico esforços i energies a fer entendre que sols anirem molt millor. Hi ha gent, els que no toleren que volem lliures, que diuen sentir-se cohibits i menystinguts, que no se senten a gust a casa seva, que se senten atacats quan diuen que no volen la independència. Jo m'he sentit així durant molt de temps. Excepte els últims tres anys, a mi sempre m'han titllat  d'il·lusa, de perdre el temps, de poca-solta... Durant molts anys no m'he sentit a gust a casa meva. Se'm va retreure que votés en contra de l'Estatut. Se'm va dir que per culpa meva no tindríem millores, que millor una mica que res, que la meva avarícia faria trencar el sac. Maleit peix al cova... De veritat va ser la meva avarícia? O ens van prendre el pèl a tots plegats? Quan el meu fill era petit i feia trencaclosques a la classe es posava molt nerviós si un dels seus companys no sabia on anava una peça i ell ho tenia claríssim. I els deia: "però que no ho veieu? Com pot ser? Però si és la cosa més evident del món!" Doncs jo sempre m'he sentit una mica així, no entenc com encara hi ha gent que no ho veu, que dubte o que decideix que a Espanya estarem millor. Com pot ser que encara hi hagi gent que confiï que un canvi de govern ens solucionarà tots els greuges que hem patit des de fa molts anys. Com pot ser que encara hi hagi gent que no vegi que aquella peça del trencaclosques no encaixa de cap manera!

Aquesta campanya he estat silenciosa, ho reconec. Estic cansada. Clar que els meus arguments segueixen sent els mateixos i les meves idees també. Però el meu vot encara ara és indecís. Evidentment, no entre el Sí o el No. Però sí entre el SÍ amb un llarg procés de negociacions al darrere o el SÍ, marxem i l'últim que tanqui la porta. Sóc de les que ja el 9N era totalment contrària a la llista única, una estratègia convergent que feia quedar com a dolents a ERC. Arrufo el nas davant de la llista de Junts pel Sí. En Raül Romeva me la fet mirar amb més il·lusió però, ostres... és que la il·lusió, l'empenta i la fermesa en els arguments de la CUP m'atrauen molt. El discurs de la CUP em fa vibrar i em posa la pell de  gallina encara que puc no compartir alguns dels seus postulats. El respecte i el poder de les dones m'encisa encara que mai he combregat amb el moviment feminista. La CUP és fresca, jove i no està per més rondalles. Al gra, bon vent i barca nova. 

Fins diumenge encara tindré dubtes, a casa hi ha gent que ho ha tingut més clar, uns cap a la llista única, d'altres cap a la CUP. Jo encara em trobo al mig. El cor a la CUP, el cap a JxS. El vot útil o el vot ideològic. Certament, una majoria absoluta de Junts pel Sí ens donarà molta força de cara el món, però molts escons de la CUP són necessaris per empènyer amb fermesa cap a la llibertat.

Sigui com sigui, jo desitjo, demano, voto Independència. Perquè som la peça del trencaclosques que el meu fill sempre ha tingut clar que no encaixava on els altres s'entossudien a col·locar. Encara que per això malmetessin les seves puntes i els seus colors.

Comentaris

M. Roser ha dit…
Un país que decideixi també la seva sanitat, i moltes més coses, un país on la consciència social estigui ben arrelada, on es combati la pobresa, on hi hagi feina garantida...En resum un país on tothom tingui una vida digna...
També jo estic nerviosa , però il·lusionada i no tinc dubtes i votaré perquè el meu vot es transformi en un SÍIIII, gran com una casa de pagès!!!
Petonets i que tinguem sort.
Moisès ha dit…
Comparteixo el que dius tot i que jo optaré pel JxSí per responsabilitats polítiques que tinc, i perquè no estic d'acord en alguns postulats de la CUP.
Recordes el 2010 ? com et deien que votar SI era llençar el vot, potser sí, o potser encara tindríem tripartits amb ballaruga i demagògia tipus Ordeig-Chacón inclosa.
Moisès ha dit…
Comparteixo el que dius tot i que jo optaré pel JxSí per responsabilitats polítiques que tinc, i perquè no estic d'acord en alguns postulats de la CUP.
Recordes el 2010 ? com et deien que votar SI era llençar el vot, potser sí, o potser encara tindríem tripartits amb ballaruga i demagògia tipus Ordeig-Chacón inclosa.
XeXu ha dit…
Com que el teu dilema és el més dolç, i no et debats amb la por o les amenaces, puc relaxar-me una mica i no treure tot l'arsenal per convèncer-te. Però com a integrant de la campanya local de Junts pel Sí, com pots pensar, el meu vot i la meva opció estan més que clares. Això sí, els dubtes són compartits, la CUP és una opció que m'agrada, per versemblança, per valors, per seguretat en la seva integritat. Per dignitat. Tampoc era partidari d'una única llista, però cal reconèixer que al final tota aquesta munió de gent diversa que la conformen il·lusiona força, ho han sabut fer bé. Invent convergent? Doncs sí, francament. Era un clar exemple de 'separats sumarem més', però sembla que tampoc anirà malament així.

Pensant amb el cap, em sembla que tots arribem a la mateixa conclusió. El moment, totalment nou i inhòspit, requereix de la política, de l'alta política. Ha arribat l'hora d'agafar el mandat del poble i mostrar-lo al món, i negociar una sortida amb l'estat espanyol, que si es posa molt de cul, hi té molt més a perdre que nosaltres. Ens cal que aquest procés el liderin polítics com Junqueras o Mas (que com ens falli m'encarregaré de pelar amb les meves pròpies mans). Les majories absolutes no són desitjables, però en aquesta ocasió penso que la millor manera de fer-ho, la menys traumàtica, encara que sigui lenta i penosa, és anar a poc a poc i bona lletra. Voler-s'ho carregar tot el dia 28s és una mica agosarat. Sobretot perquè no estem parlant d'un 80-85% del parlament o dels vots, la cosa estarà molt més ajustada, i molta gent necessitarà temps per pair-ho.

Tot i això, espero i desitjo un nombre ben elevat d'escons de la CUP al parlament, tant de bo! Que si bé no condicionin les maneres, sí que puguin condicionar i molt la construcció. El que em fa por és que ens barallem entre independentistes (un cop més), i que seguim fent el ridícul. Per això, com que l'opció que considero més viable és la de Junts, espero que tinguem prou suport per tirar endavant la República Catalana amb totes les garanties.
Núria ha dit…
M. Roser, la campanya de Ara és l'hora, s'ha basat en trobar gent de diferents sectors amb un lema concret, Entre tots volem decidir-ho tot a partir d'ara. Com molt bé dius, que tinguem sort...

Moisès, aquell 2010 vam fer molta feina. Sense aquelles primeres consultes ara no seríem aquí. Encara que n'hi ha alguns, com el que tu has mencionat que han reculat en idees,..

XeXu, per responsabilitat i perquè crec que ara és el que toca em decanto més per votar JxS. I perquè a ERC també li dec molt. Si anessin sols no tindria cap dubte cap a qui aniria el meu vot. Amb la CUP tampoc comparteixo tots els postulats, Però aquesta mena de collage a la força no m'ha agradat. Ja ho sé que el 28S no ho podem dinamitar tot, ganes no me'n falten, però... Ara, estic cansada i tinc pressa perquè en una negociació amb España en poden sortir unes engrunes i un referendum pactat. I aquestes engrunes facin que el català conformista i del peix al cova ja li sembli bé. I guanyi un No aplastant. Això és que el em fan dir que tenim pressa, molta pressa. I res de negociacions amb aquests lladres mentiders.
pons007 ha dit…
Doncs sembla que al final ha estat que Sí; si parlem amb escons, es clar.
ignasi ha dit…
Trobo que estàs molt guapa a la foto. Estaves "penjada" per la Seu? A mi el cor i el cup m'han conduït al mateix lloc. (Ai!, volia dir "el cap") ;-)
Núria ha dit…
Ignasi, foto feta per la Laia sota casa, el paisatge que veig cada dia quan em llevo. I sí, penjada per tota la Seu... Després de rebre pressions per totes bandes, em vaig decantar pel CAP amb moltes ganes de veure pujar exponencialement la CUP.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...