Bruixots de pa sucat amb oli



Fa ja uns anys el món científic i millor dit, el món farmacomèdic, començava a posar-se en dubte. Anaven sortint veus discordants que atacaven l’anomenada medicina tradicional i filtraven el terme de medicina alternativa. L’homeopatia és de les que  entrava amb més força però d’altres com les flors de Bach, les pedres magnètiques, l’oligoteràpia... també volien el seu lloc. En una ment estructurada dins el món científic com la meva no hi tenia cabuda l’aigua amb memòria, les pedres que absorbeixen energies negatives, les flors que curen dins una ampolleta o els metalls a preu d’or que et protegien de tots els mals, amen. A més, apareixien aliments que ho curen tot (actimel, llet de soja, preparats dietètics...) i d’altres que eren fills del dimoni, com la llet, el blat o el sucre. Jo començava a remar a contracorrent. Si no prenies medicaments homeopàtics o flors de Bach eres un descregut que et deixaves manipular per metges i industries farmacèutiques que l’únic que feien era intoxicar-te el cos. Però la meva formació científica m’impedia pensar que una cosa natural era més bona que la química, quan tot el que és natural també és químic i tot el que és natural no sempre és bo.
Des d’aquí van començar a alçar-se algunes veus contra les vacunes. I contràriament al que es pot pensar, ho recolzaven gent amb un nivell cultural prou alt que seguien tendències neohyppies happyflowers, gent que volien sortir del model convencional de societat i es declaraven en contra del progrés. El súmmum me’l vaig trobar quan una metgessa del CAP de la Seu, un dia que no hi havia la pediatra oficial, em va retreure que la meva filla havia fet reacció a la vacuna, febre i res més, perquè jo havia tingut la mala idea de vacunar-la i, per acabar d’adobar-ho, donar-li llet i altres derivats làctics. Aquell dia vaig sortir emprenyada perquè algú que vetllava per la salut dels infants promovia la no vacunació i la no ingesta de certs aliments en una nena de quatre anys sense cap mena de fonament científic, sense cap prova. Aquesta metgessa segur que ara ja ha tret de la dieta dels infants tots els cereals, sucre refinat i la carn. Bruixots de pa sucat amb oli me'ls han definit avui. Criminalitzen el gluten quan no tothom és celíac, criminalitzen la llet quan no tothom és intolerant a la lactosa, criminalitzen els greixos quan no tothom té problemes de colesterol i obesitat, criminalitzen les vacunes quan... ja hem vist que passa quan no vacunes.
Des de fa uns mesos han començat a alçar-se veus de científics i metges dient prou. Ja era hora. Ha estat com un cop de puny a la taula. Prou xarlatans, prou pseudociència, prou pseudomedicina, prou absurditats que l’única cosa que fan és posar la població en perill. Ha hagut d’haver un nen mort perquè ara alguns se n’adonin que potser els prenen el pèl. Prou a tota aquesta farsa, a tots aquests estafadors i a tota aquesta comèdia que juga amb la salut de les persones. Les herbes d’en Josep Pàmies no curen el càncer, hi vaig anar dissabte i fa por el seu discurs, les malalties infeccioses greus no han desaparegut sinó que les mantenim a ratlla, les vacunes, sra. Forcades, no són un invent del diable, més aviat tot el contrari.
Quin és l’objectiu, no ho sé, però sí és cert que amb un discurs molt atractiu i les teles públiques donant-los volada es pot posar en perill el que ha costat molts anys aconseguir, guanyar la batalla a moltes malalties mortals.

Comentaris

XeXu ha dit…
M'ha agradat molt aquest post, expliques clarament el que molta gent hauria de sentir i creure, però el problema és que és difícil fer canviar d'opinió a les persones, i probablement a alguns els entraria per una orella i els sortiria per l'altra. Perquè tu, és clar, estàs a sou de les farmacèutiques, i si no ho estàs encara pitjor, perquè vol dir que t'has deixat enganyar per tota la classe mèdica sense treure'n res a canvi.

Suposo que perceps en el teu entorn com cala el missatge d'aquests xarlatans. De fet, jo en tinc un d'aquests a la feina mateix. No del tot, però déu n'hi do les ximpleries que arriba a dir, i el missatge arriba a alguns companys, que el creuen. Per exemple, la meva companya acaba de posar-se un got d'aigua tèbia, tirant a calenta, per afavorir el funcionament dels seus enzims interns. I ha assenyalat la persona que li ha dit, efectivament, el bocamoll de sempre. El bocamoll, que és farmacòleg, i la companya, que és biòloga. Tenim un problema greu aquí, què podem esperar que cregui la gent sense formació en aquest sentit, si els propis científics creuen aquestes coses?

La idea que tot poder establert és dolent, i que si algú diu alguna cosa a la contra segur que té raó, és molt potent. En això es basen aquests xarlatans. Qualsevol cosa cura, menys la medicina tradicional, que curiosament ha salvat milions de vides al llarg dels anys. La meva parella també es va emprenyar com una mona quan la seva metgessa li va receptar homeopatia. Va demanar canvi de metge, és clar. La veritat és que el tema em preocupa, veurem fins on ens porta la desafecció.
M. Roser ha dit…
La Núria sempre ho veu amb ulls clarividents...Penso que has dit tantes coses coherents que no he d'afegir-hi pas res més...Penso que la homeopatia, pot ser una ajuda a la medicina tradicional, però mai substituir-la...
M'ha fet gràcia , que mentre llegia estava pensant en la mateixa senyora que tu anomenes al final... Contra algunes polítiques és bo vacunar-se!!!
Petonets, Núria.
ignasi ha dit…
En vam parlar fa pocs dies d'això, oi Núria? Però no sempre coincidim amb aquest tema, malgrat tenir formacions molt similars. En la meva opinió has barrejat diverses coses i has ficat al sac de la bruixeria o de la pseudociència coses diferents. Parlo des del vessant vivencial amb un exemple: la pediatra dels meus fills és metgessa, òbviament, però també és homeòpata. No rebutja la medicina convencional, ni els antibiòtics, ni altres medicaments (ni les vacunes!), però no els recomana de manera indiscriminada. Malauradament, la medicina convencional, molt sovint mata mosques a canonades i l'accés fàcil i ràpid a antibiòtics i altres medicaments per curar mals menors (i no deixar que passin segons quins processos de manera natural) s'ha usat potser en excés. Una mala praxi, segurament, per curar-se en salut. Amb pocs mesos d'edat, al meu fill el tractaven a l'hospital de Granollers (d'urgències nocturnes de divendres nit que sembla que eren els dies preferits per ell per posar-se malalt) amb temes de bronquitis directament amb xuts de cortisona. Quan després de repetir-se la història per tres vegades li vam consultar a la pediatra va dir que era una bestiesa. Sabíem que era homeòpata i vam treballar amb ella per aquí. L'Aran ja no va necessitar més cortisona. I com ja et vaig comentar fa uns dies, aquí no hi ha efecte placebo ni res semblant. El poder de les farmacèutiques és molt gran i poc subjecte a control. Tot el que se surti del seu poder és tatxat de dolent i acientífic. Però sabem que la major part dels medicaments tenen el seu principi actiu en plantes, fongs i bacteris extrets de la natura i molt sovint del coneixement tradicional que, en altres cultures, ha seguit un camí diferent per desenvolupar el seu paper de sanació. No sempre el model occidental convencional és el millor. D'altra banda, recordo la polèmica -encara present en molts llocs- sobre l'ús de la marihuana per a pal·liar els efectes negatius de la quimioteràpia en particular. Personatges destacats com José Maria Mendiluce o el mateix amic Esteve (Stephen Jay Gould) van participar en una campanya activa d'àmbit mundial perquè el seu ús es legalitzés. Les grans empreses farmacèutiques del moment no en volien ni sentir a parlar perquè no podien exercir el control sobre aquest producte ja que qualsevol podia plantar maria a la finestra de casa, i s'acusava la maria de ser filla del diable mentre que les mateixes empreses podien subministrar sense problema productes (drogues, els anglesos ni ho diferencien "drugs") molt més generadors de dependència (com derivats opiacis, etc.) que eren acceptats sense reserves. En fi, hem d'allunyar-nos dels bruixots, tens raó, però s'ha d'apuntar bé cap a on estan aquests perquè no sempre els trobem a l'altra banda de la ciència.
Jordi ha dit…
La homeopatia és un negoci més. Un intent d'algunes empreses de treure part del pastis a les farmacèutiques.

Jo utilitzo remeis de la meva família. Remeis amb plantes però són remeis que ajuden i, en cas de més gravetat tenen moltes mancances. I algunes només són d'ús cutani doncs són tòxiques per ingestió (ull! si, hi ha substàncies naturals tòxiques, molt tòxiques, que maten vaja!). En quant agafem plantes o altres medis naturals i els concentrem els seus extractes ja estem parlant de medicaments. Però clar, si els anomenem medicaments cal passar una sèrie de proves que molts no estan disposats a pagar per no perdre negoci ja sigui pels diners a pagar o per la pèrdua de marketing.

En quant a part d'aquest medicaments, simplement una estafa: fer 10^n dilucions amb una n molt gran, on fins i tot la probabilitat de trobar una única molècula activa en una dosi és molt baixa. O quan parlen de la vibració de la molècula que es transmet a l'aigua i que això cura ja és per enviar aquesta gent de tornada a secundària.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...