I la funció continuarà...

Arriba l'estiu i els nens comencen vacances. Sí, aquelles vacaces que als pares se'ls fan tan eternes. Arriben aquells dies que la gent pel carrer et diu que quina sort, que ja tens vacances. I tu els mires i et mossegues la llengua perquè no en tenen ni idea de la teva feina ni del que et queda encara. Alguns et diuen que no és el mateix, que ja no tens alumnes. Es deuen pensar que quan no hi ha alumnes anem a l'escola a jugar al parxís. De debò dic que prefereixo deu vegades més entrar en una classe plena d'adolescents que fer paperassa per a funcionaris avorrits que es pensen que com més papers omples, dissenyes, matitzes, quadricules... més competent ets. La meva feina, la meva vocació no és aquesta, amics. On realment m'ho passo bé és davant d'una colla d'adolescent que em fan vibrar i jo a ells. No us podeu imaginar quants dies arribes a l'escola amb els ànims per terra i els ulls plorosos i has d'entrar en una classe. Saps que ells esperen el millor de tu i no els pots fallar. Deixes totes les teves angoixes a la porta, respires i endavant. I tot es transforma, t'has posat el vestit de clown, de malabarista, d'il·lusionista, de contacontes, d'actor dramàtic, comediant, guerrer, bruixa de conjurs... I pots arribar a riure i passar-t'ho bé amb aquells nois que tenen tota la vida per davant. Passar-s'ho bé no vol dir no fer res, tot el contrari. La satisfacció d'entrar en una classe, poder treballar molt, transmetre i compartir molts coneixements, experiències i estratègies i poder fer-ho donant i rebent alegria. I ho valores encara més quan acaba l'hora i travesses aquella porta i recordes que a terra, en un racó, havies deixat la teva motxil·la plena d'entrebancs i penes. Surts de l'aula i és com si abaixeissin el teló. La funció ha acabat, el públic s'ha emocionat i ha aplaudit però la vida continua. I el millor de tot, el públic no ha notat en cap moment que la motxil·la que has deixat a la porta pesa molt, massa... Moltes gràcies a tots aquells que heu aconseguit fer-me-la oblidar durant una bona estona.

Comentaris

M. Roser ha dit…
Ai Núria, veig que també ets una mestra vocacional...Però tu gaudeixes amb adolescents i jo amb la mainada de primària. I és veritat, jo quant entrava a la classe canviava el xip i els alumnes ho agraeixen...Entenc això que dius de passar-to bé, és crear un bon ambient a la classe, Sempre dic que els alumnes s'han de tractar amb afecte perquè hi hagi una confiança mútua, que se sentin estimats, però també amb fermesa, perquè puguin treballar amb tranquil·litat...I de les vacances, millor no parlar-ne!
Petonets, Núria i que tinguis un bon estiu.
ignasi ha dit…
I aquest paper de clown no t'ajuda després a relativitzar el pes de la teva motxilla? Vull dir que de vegades descobrim en els altres situacions que són més feixugues que la nostra vida i en sortir de l'aula sembla que la motxilla ha quedat mig buida... Petons!
XeXu ha dit…
Només vull dir que per fer aquesta feina s'ha de tenir una fusta especial. Segur que hi ha qui la fa per altres avantatges, com en totes les feines n'hi ha de bons i n'hi ha de dolents. Però fer bé aquesta feina ha de ser molt difícil, perquè com dius tu, cal deixar-ho tot fora l'aula i entrar a pèl, i l'espectacle ha de continuar. Salta a la vista que és una feina poc valorada, a jutjar per les altres coses que us fan fer per justificar les hores o ves a saber què. Estaria bé que els que manen sabessin de què va de primera mà, per jutjar si feu prou feina o no domant la canalla. A mi em sembla evident.
pons007 ha dit…
Quina sort poder desconnectar tan a la feina. La meva feina no em sol distreure lo suficient per poder-ho fer. Ara bé, jo tinc una vida molt feliç i alegre i tampoc em fa falta desconnectar de res :D

PD: Es curiós com hi ha molt professor blogger.
Bruixeta ha dit…
No hi ha res més gratificant que veure un munt de cares expectants davant el que els vas a explicar, encara que desprès no facin caso s'adormin o... Son el millor regal. Fa anys que no exerceixo( ho vaig fer molt poc temps per circumstancies...) però recordo perfectament aquesta sensació que expliques
Núria ha dit…
M. Roser. Això de què parlo em sembla que no es pot entendre si no estàs ficat en el ram. Bones vacances!!

Ignasi, a mi normalment la motxil·la m'espera igual que l'he deixat fa una estona a la porta...

XeXu, tens raó. No tothom pot fer aquesta feina. Fer-la per poder gaudir d'unes vacances o un horari curt (que és totalment fals) només fa que t'amarguis i ho transmetis als que tens al teu voltant, alumnes inclosos.

Pons, està clar que si no tens problemes no tens perquè desconnectar! Però sempre et pot enriquir.
Sí és veritat, que hi ha molt profe a blogger. POtser perquè tenim una necessitat de transmetre el que sabem i pensem.

Bruixeta, la meva gran satisfacció és quan alguna d'aquestes cares expectants et diu que s'ho ha passat molt bé a la classe. Energia positiva per molts dies.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...