Oh, benvinguts, passeu passeu

Els dies allarguen i les neus comencen a fondre. Encara pot quedar alguna nevada pendent, l'abril sempre ens prepara alguna sorpresa. Però les nits ja fan olor de primavera. La rosada ens permet aquella flaire d'herba tendra. Els ocells van arribant i omplen de sons les nits. El primer en avisar que ja som a la primavera és el xot, amb el seu udol sec, Uu, Uu. Em produeix un somriure feliç, ja ve el bon temps!! I mentre cada nit el xot es deixa sentir, durant el dia arriben les orenetes: la comú, la cuablanca i finalment els falciots amb els seus xiscles. Enguany també hem tingut la parada i fonda d'un munt de cigonyes que anaven cap el nord. 
A l'alta muntanya les flors comencen a sortir: la pulsatilla de primavera, el safrà de primavera, el bulbocodi, la primula vera, l'herba fetgera... I arbustos com l'argelaga o el corner que tenyeixen de groc i blanc la mitja muntanya. Les setmanes avancen, ja no fa fred i es pot dormir amb la finestra mig oberta, un dels grans plaers de viure a muntanya. Dormir amb l'olor d'herba fresca i el primer rossinyol que ens acompanya melòdicament durant tota la nit fins ben entrada la matinada, quan la merla li agafa el relleu. El rossinyol canta fort, acompassat i excitat. Pot arribar a ser molest si vols dormir però a mi m'acompanya en moltes nits d'insomni i soledat. I van arribant tots, cadascú al seu lloc però n'hi ha un que sempre es fa esperar. I és un petit gran plaer despertar-se un dia i, encara amb els ulls tancats, dir al coixí: he sentit bé? Ja ha arribat? I amb una felicitat immensa i un somriure d'orella a orella cridar: ja tenim l'últim de la llista, el més tardar, el que obre les portes de l'estiu, ja ha arribat l'oriol. I et fa contenta saber que el seu so melòdic i suau t'acompanyarà tots els despertars fins ben entrada l'última lluna d'agost.
Ara ja hi som tots, la festa pot començar!

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol. (Jaume Sisa)


Foto 1: prímula o flor de cucut
Foto 2: safrà bord de primavera



Comentaris

M. Roser ha dit…
Amb aquesta invitació, passo amb molt de gust , amb el mateix que llegeixo aquest post i penso com m'agradaria sentir a la nit el cant del rossinyol( les merles si que em desperten) i l'olor de les flors boscanes...Ets una privilegiada...
Petonets.
Núria ha dit…
Tens tota la raó M. Roser, sóc una privilegiada... Quan ho escrivia pensava en que la majoria de gent que llegirà això es veuen privats d'aquests petits plaers.
XeXu ha dit…
Però Núria, si ja estem a maig! I ben avançat! Veig difícil que l'abril ens porti gaires sorpreses ja...
Núria ha dit…
No, home, no!!! A l'abril comença el festival i l'orIol tot just va arribar la setmana passada. Un mes i pico des de que arriba el primer fins que arriba l'últim. Ara ja podem tancar la porta, ja hi som tots.
pons007 ha dit…
jo no dormiria amb tanta gent
ignasi ha dit…
Sí senyora. Com bé dius, ja hi som tots! Per aquí l'última va ser la tórtora (com a mínim l'última en detectar), que va arribar després que l'oriol. Però sí, fa goig veure com van arribant tots, gairebé sempre dins la setmana prevista, per oferir-nos l'espectacle de la primavera...
Núria ha dit…
Pons, tota la raó! A vegades pot arribar a ser estressant. I més si entre somnis vas intentant averiguar de qui és cada cant.
Núria ha dit…
Ignasi, la M Roser té tota la raó. Som uns privilegiats... Aquí dalt, enguany els he començat a sentir bastant abans. El xot, a finals de març quan el començava a sentir a mitjans d'abril. I l'oriol també més d'hora.
Aquest estiu serà llarg!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...