Quan les pedres sí parlen

 Quan vaig estudiar la carrera, una de les assignatures, ara en diríem crèdits, que vaig trobar més inútil va ser la de geologia de tercer. Venia un geòleg a fer-nos una introducció molt bàsica, com la que es fa a l'ESO. L'home no devia tenir massa interès tampoc en explicar simplicitats a una colla de prebiòlegs. Ni ell mostrava cap interès ni els que estàvem a les grades tampoc. Però amb el temps te n'adones que maleït el que va programar la geologia a la carrera de biologia d'aquella manera tan poca-solta. Saber geologia és tan important per entrendre un ecosistema com ho poden ser les plantes i els animals. La botànica va estretament lligada al tipus de sòl, sobretot de si es tracta de sòl silícic o calcari. I amb les plantes, evidentment hi van els animals. I les restes fòssils, les conques hídriques, els relleus... Com pot ser que ningú ens expliqués que conèixer l'orogènesi havia de ser clau per entendre el perquè de tot plegat.

Quan passeges per Catalunya observes grans planes, muntanyes amb formes sinuoses com Montserrat, volcans, massissos verticals com el Cadí, la part nord, muntanyes estratificades com el Montsec... Però també trobes valls pirinenques molt amples, en forma de U, estanys, pics en agulla. I també deltes, rius cabdalosos, congostos, xaragalls produïts per aigües torrencials. I la costa, per què en algun lloc hi ha àmplies platges de sorra i en altres grans penyassegats? I tot això en uns quants km2, des d'Alcanar fins a la vall d'Aran i de Roses a Alcarràs, traçant una X al territori. 

Fent tombs per les nostres terres sempre em fixo en el seu relleu i faig una mirada al passat molt llunyà per entendre per què aquell indret és d'aquella manera. Per què aquells estrats estan del tot caiguts o plegats, per què aquells blocs de granit es troben als costats de les valls, per què hi ha tarteres, què hi fa aquell guix allà o per què la muntanya en qüestió està tallada.

Doncs aquestes traces de la nostra història, que cada cop em fascinen més, la majoria de la gent les troba avorrides i sense cap mena d'importància. Les pedres no parlen, no es mouen, no tenen vida... Això és el que ens han venut sempre i el que em van transmetre a mi durant l'escolarització i la carrera. Sort que el temps m'ha fet veure que si vols entendre el perquè de la vida que ens envolta, primer has d'entendre l'origen i l'evolució del lloc on es troba. Així que... qui diu que les pedres no parlen?

Foto 1: congost de Mont-rebei (serra del Montsec. La Noguera). La Noguera Ribagorçana fent-se pas entre roques calcàrees que ella mateixa ha anat desfent.

Foto 2. La fageda d'en Jordà (Olot. La Garrotxa). Sòl d'origen volcànic. S'hi poden trobar grans blocs de lava.

Comentaris

XeXu ha dit…
Això mateix, qui ho diu que les pedres no parlen? I tant què parlen, com els fòssils. Una altra cosa és que la gent no ho sàpiga interpretar, que és tot un art. Però a la natura les coses no són per casualitat i tot està lligat molt íntimament. Per cert, la riquesa del nostre país en varietat de paisatges és espectacular.
pons007 ha dit…
Les roques son allà on estan perquè el MEV amb la seva tallarinesca saviesa les va posar allà. Funciona així, no?
Bruixeta ha dit…
No tant sols parlen sinó que expliquen grans històries, altre cosa és si les volem escoltar
ignasi ha dit…
Quan he vist la foto de Montrebei he pensat que anaves a parlar d'Endesa i de què al final ha tirat enrere el pla de fer la presa que canviaria tot l'entorn del congost... Però vés per on t'has anat al món de les pedres! Comparteixo amb tu que allò de tercer va ser una pèrdua de temps i que no van saber-nos transmetre la seva importància. Ara em sento orfe de coneixements geològics!
M. Roser ha dit…
He trobat el teu post molt interessant, tens raó tot el què observem siguin plantes o pedres, ens parlen de la nostra història i no importa que no ho facin amb paraules ¡, de la seva observació podem treuren molta informació.
Bona tarda.
Núria ha dit…
Xexu, i tant... la varietat de paisatges a casa nostra no té preu.

Pons. Alguns et diran que, certament, funciona així. I que quan s'enfada les fa explotar trainet foc des de sota terra.

Bruixeta, tens tota la raó... molts no les volen escoltar.

Ignasi! Haha... Hi vaig estar ara per Setmana Santa i ja m'acomiadava de les vistes del congonst. Si no he parlat d'Endesa és perquè ha quedat parat però la tinta ja començava a córrer!!!

M. Roser, moltes coses ens parlen de la història i les passem per alt, sobretot les pedres!!!
Joana ha dit…
La geologia de 3er, era com un cosa rara allà posada, que ningú no sabia q fer-ne, però hi era

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...