Quan algú et diu que els còmics no són cultura



Quan anava a l’escola, un dia a la setmana baixàvem a la biblioteca a llegir. Només a llegir. En aquella biblioteca hi havia unes normes que jo no entenia massa. Ara encara menys. Era un dia a la setmana i aquell llibre no podia sortir d’aquella sala. I tampoc podia posar cap punt al llibre! Era absurd anar una hora a la setmana i no saber si la setmana següent podries continuar el llibre. Jo tenia les meves trampes i així vaig aconseguir llegir El diari d’Anna Frank o Platero y yo

Però aquella senyora, la bibliotecària, em va inculcar una idea encara més absurda. Els còmics no eren llibres, eren per gent gossa i amb poques inquietuds. Els còmics et feien incult i poca-solta. I durant un temps ho vaig pensar. Si veia algú amb un Tintín o un Astèrix a les mans, considerava que era algú que no servia per massa cosa, dels que passaven de l’escola i eren uns ganduls. I si el còmic era tipus TBO, ja ni us explico.

Però amb els anys, i ja de més gran, aquells còmics per gent panxa contenta i sense massa cosa al cervell van caure a les meves mans. I m’hi vaig enganxar. Les històries de Tintín no eren poca-soltades. Portaven missatge, descobries diferents cultures, maneres de fer, ciència, història... Personatges molt diversos que, dins les seves peculiaritats, eren capaços d’estimar-se i viure grans emocions. Transmetien valors d’amistat, de complicitat, de sacrifici pels altres, de tolerància, de respecte.... S’ha criticat algunes de les històries de Tintín per racistes però hem de tenir en compte l’època en que Hergé les escrivia. Tintín a la lluna aportava una informació molt extensa sobre astronàutica. Tintín al Tibet, el Temple del Sol, el Lotus Blau, els Pícaros... ens introduien en cultures llunyanes i et feien venir ganes de descobrir-ne més. Ens introduïa en el món de la música, de l’art, de la ciència, de la política... Em podria extendre molt parlant de Tintín i tots els personatges que l’acompanyen i sé del cert que algú que es passeja sovint per aquest bloc també ens en podria dir moltes coses. Hores i hores recordant i disertant sobre algunes de les aventures d’aquesta gran família. 

I amb els anys he arribat a sentir ràbia d’aquella dona que no ens deixava llegir Tintín perquè era cosa de dropos. Tintín no era cultura ni eren llibres. Aquella dona estirada i malhumorada que no em deixava posar un punt als llibres segur que tampoc va fullejar ni que fos una estona una d’aquelles aventures. Si ho hagués fet,  no ens hagués prohibit tenir-ne un a les mans en el seu espai de lectura. Per això sempre dic a tothom que qualsevol lectura és benvinguda, segur que alguna cosa ens aportarà.

** Avui he volgut fer un homenatge a la gent del Tibet i el Nepal. Tintín al Tibet com a imatge de l'escrit. La natura és imprevisible però no és malvada.  Hergé i Tintín ho sabien prou bé...

Comentaris

M. Roser ha dit…
Tens raó els còmics també són cultura, i sort en vam tenir durant un temps perquè era l'únic que teníem per llegir, fins i tot amb el típic TBO podies aprendre coses...Bé, jo que llegia El Capitán Trueno, com a mínim em vaig convertir en una bona lectora...
Bon vespre.
XeXu ha dit…
Els còmics només són una altra manera d'explicar una història, on la imatge és molt important, però el text no es pot menystenir. Això sí, també et reconeixeré que Tintins, Asterix i Lucky Lucks queden molt enrere en la meva memòria. Vaig llegir-los tots en el seu moment, però després, de gran, només recordo haver llegit un altre còmic: Persépolis.
pons007 ha dit…
Si els còmics no son cultura que coi hi fan a la biblioteca?

He de reconèixer que còmics de petit només els Mortadelos i els 13 Rue del Percebe i algun Zipi Zape però no m'agradaven gaire aquests últims. De gran els he deixat bastant de banda.

PD: El truc si no et deixaven posar un punt era apuntar-te la pàgina, no?
Bruixeta ha dit…
Reconec que la novel·la gràfica i jo estem renyides ( no pas el que a tu et deien, si no perquè és un format que no m'agrada), però a casa n'hi ha una bona col·lecció del meu marit, algunes amb temes força interessants. Inclús té el Dublinesos de Joyce amb aquest format... llibre que jo no he estat capaç de llegir i ell si gracies a la novel·la gràfica.
ignasi ha dit…
Bé, Núria, novament ens hem trepitjat les intencions, però miraré que quan jo escrigui sobre la importància dels còmics sigui amb un esperit complementari al teu. Mira que he arribat a matxucar alumnes de batxillerat perquè mai no havien llegit Astèrix ni Tintín! Una abraçada des de Belianes, al cor dels secans...
ignasi ha dit…
XeXu, jo també he llegit Persépolis, tota una descoberta! Però no tinc clar que acompleixin el mateix paper que tenien els Jabatos, Astèrix i Tintín dels anys setanta. Suposo que les distàncies tecnològiques que hi ha entre aquells temps i l'actual fan impossible que mantinguin el mateix rol. En tot cas, benvinguda Persépolis i tota la cruesa que hi ha al seu darrere!
Núria ha dit…
M. Roser. Jo també penso que el còmic ha iniciat en la lectura a molts nens. Els hem d'estar agraïts.

XeXu. L'elaboració d'un còmic és complexa. S'ha de lligar text amb imatge. I transmetre tot el que un vol a través dels dos registres complementaris. Persépolis? Haurà de caure a les meves mans...

Pons. Bona reflexió! Què hi fan els còmics a les biblioteques? Clar que ara també hi pots trobar pel·lícules i CD's.
M'apuntava la pàgina i intentava deixar el llibre ficat cap el fons perquè ningú me'l prengués el dia següent.

Bruixeta. No ens té perquè agradar tots els formats, ni tots els gèneres. La qüestió és poder triar sense menystenir els altres.

Ignasi. No et negaré que no hagi escrit tot això pensant una mica en tu... Espero amb ganes la segona part, doncs!!
Belianes?!!! Oh... Magnífic lloc. Gaudeix-lo!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...