Setmana de la Poesia Catalana a Internet

Del 17 al 22 de març és la Setmana de la Poesia Catalana a Internet. Pensava dedicar-hi estona però la feina se'm menja... Així i tot no puc deixar passar-la i faré la meva petita aportació. La poesia no agrada a tothom, sovint no s'enten i no es valora. Llegir poesia encara és símptoma de dèbil, somniatruites, romàntic i cursi. La poesia s'associa a gent tormentada per la vida però res més lluny de la realitat. No l'entenc tota la poesia, n'hi ha que les trobo una pocasoltada però no deu ser així, segur que jo no li sé trobar el sentit i la profunditat que es mereix. 

No sóc una experta, ni molt menys, però amb el temps la poesia ha anat formant part del meu dia a dia. Avui desvetllo un secret que comptada gent coneixia. Crec que l'ocasió s'ho mereix. Tastets de versos. És un compte de twiter on, dia rere dia, he intentat fer arribar la poesia més diversa a tots els que m'han volgut seguir. El repte era escriure versos que no accedissin els 140 caràcters que em limita aquesta xarxa social. I després d'un any i mig hi he publicat més de 400 versos de diferents poetes i hi tinc més de 450 seguidors. Potser he baixat la intesitat de publicació però no tinc cap intenció de plegar veles... Hi ha versos de dones, d'homes, de poetes morts, de poetes molt joves. Versos tristos, versos, d'amor, versos a la pàtria, versos d'esperança, versos de felicitat... Podeu passejar-hi, si voleu.

Segurament, una de les poetes de qui més versos he transcrit és la Montserrat Abelló. No li agradava que li diguessin poetessa i jo li agafo la paraula. La poesia feta per dones m'agrada i ja sabeu que al cap sempre hi tinc la meva de capçalera, la de les bruixes i la lluna, la de les dones i els seus drets i la que parla de la seva malaltia en els seus últims poemes amb una fredor i una serenitat que emociona. La Maria Mercè Marçal. Però la Montserrat Abelló és més lleugera, més pausada però, alhora, amb molta força. I ella va fer un petit homenatge a les dones que escrivien poesia en un dels seus poemes. Li robo i us el regalo...

Parlen les dones

Parlen le dones
la seva poesia
tendra i forta
-
Ben pocs s`aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
(De "Dins l`esfera del temps" 1998)



Comentaris

Bruixeta ha dit…
Gracies pel regal,, és preciós. M'agrada la poesia, però hi entenc ben poquet, desconec molts poetes. No es el cas de cap de les que anomenes, que si les conec encara que no tant com voldria.
Jo tinc poeta de capçalera... en Martí i Pol.
M. Roser ha dit…
Aquest Tastet de versos m'ha semblat molt bonic, però jo pensava que eren fets per tu, no si val!!! En la poesia hi ha de tot noia...
He tingut l'enorme satisfacció de coneixer personalment les teves dues poetes preferides, la Montserrat Abelló i la M. Mercé Marçal, tot un plaer.
Que tinguis un bon cap de setmana.
ignasi ha dit…
Vaja, vaja... la científica amb els seus cops amagats... qui ho havia de dir! Ja em va estranyar llegir que feies un post sobre la setmana de la poesia, i ara ja sé per què... Vaig eliminar el meu compte de Twiter així que no et puc seguir en les piulades... però escoltaré les refilades dels ocells amb més atenció per si hi sento les teves paraules entre volades...
Núria ha dit…
Ostres, M. Roser! Arribar a conèixer les dues poetes és tot un honor... Quina enveja!

Ignasi, pensaves que ho sabies tot de mi? El que em fa ràbia és no saber-ne més...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...