Un refugi espiritual, l'estany d'Ivars-Vilasana.

Em sembla que aquesta és la tercera entrada que faig d'aquest indret però és que és un dels meus refugis. Quan les coses van maldades, una fugida a l'estany d'Ivars és una glopada d'aire i serenitat. Curiosament, en moments baixos és una de les imatges que primer em ve al cap. És un lloc de retrobament amb mi mateixa. Més d'un cop, tancar els ulls i visialitzar l'estany m'han fet saltar, agafar la càmera i carretera avall. Es pot pensar que és de bojos fer més de 100 quilòmetres per uns instants de pau però la força que em dona aquest paratge no me la dona cap lloc més. Diuen que abraçar arbres centenaris et regala energia. A mi me la regala l'estany d'Ivars. I què té que el fa tan màgic? Els colors, les olors, els ocells, els sons... I si, com en moltes ocasions, hi estàs sol, millor que millor.
Ja he explicat en altres vegades que l'estany es va recuperar fa uns anys després que durant la dictadura es decidís assecar-lo del tot. Ara és un lloc d'aturada, d'hivernació i de nidificació de moltes aus d'aiguamoll. Sempre hi trobes coses interessants i pots fer fotos excepcionals, la llum d'hi convida.






A l'hivern hi fa fred, fins i tot es poden gelar parts de l'estany. Però és un bon lloc per acollir aus hivernants, com el corb-marí gros o l'ànec cullerot, que hi té una colònia prou important.

 Corb-marí gros

 Ànec cullerot

Altres els hi podem trobar sempre: l'ànec coll-verd, el xarxet, la fotja, els gavians...

 Gavià argentat

  Fotja comú

 Xarxet

Les cigonyes són presents a totes les terres de la plana de Lleida i van en expansió. Cada cop les podem trobar hivernant més al nord. Ara ja preparen el niu en parell per poder reproduir-se.
 


Un altre incondicional de les zones d'aiguamolls és l'arpella vulgar, en castellà, molt ben dit aguilucho lagunero. Aquest rapinyaire ajuda a que l'ecosistema tingui el seu cicle ben equilibrat. I diria que l'assentament de parelles d'arpella és cada any més gran.



Quan arriba la primavera, l'estany d'Ivars-Vilasana es converteix en un punt de concetració d'aus migratòries que hi paren a reposar i també d'aus que vénen a passar-hi l'estiu. És l'època, juntament amb la tardor, en que es pot gaudir d'una varietat més àmplia d'espècies. Cames llargues, gambes, xivites, agrons, martinets, corriols, abellerols...

 Martinet menut

 Agró roig

 Corriol petit

 Cames llargues

 Valona

Abellerol

Si una cosa té l'estany d'Ivars, i de fet molts indrets de la plana de Lleida, són els colors. Els reflexos dels rajos del Sol a l'aigua, els ocres de les canyes, la llum...


 





I les postes de Sol, dignes de contemplar en silenci, muts, deixant-se anar per les ombres cada cop més llargues i l'apaivagament dels colors. És l'hora de la calma, de l'arreplegament. És l'hora d'anar a dormir esperant que el Sol es llevi per l'altra cantó i comenci el moviment d'un nou dia...









Comentaris

XeXu ha dit…
A mi no em sembla pas cap bogeria fer 100 quilòmetres (o els que sigui) per trobar la pau que de vegades ens falta. Si tu tens un lloc així, per què no l'has de fer servir quan et cal. Les fotos que ens ensenyes ja ens demostren que no exageres, sembla un lloc preciós i que allunya les cabòries ràpidament. No m'hi he acostat mai, ho confesso, però veig que ho hauria de fer. En saps un munt d'ocells, caram. Sembla que a ells els agrada tant Ivars com a tu.
ignasi ha dit…
T'entenc això de fer aquestes petites migracions per envoltar-te d'altres aires... molt bones les fotos! Per cert, totes les fotos són del mateix dia? (o és un secret no confessable?)... sembla barreja hivern-primavera, no?
M. Roser ha dit…
Quines fotos més reboniques, realment no m'estranya aquest fascinació que et produeix aquest lloc...Jo que no sóc gaire viatgera, aquí també hi he estat, i sí, és realment preciós i convida a la reflexió...
Petonets.
Bruixeta ha dit…
Val la pena fer els kilòmetres que faci falta per gaudir d'aquesta meravella que ens mostres.
Les fotografies son precioses!!!!! ( sóc una enamorada de la fotografia i les teves m'enamoren!)
pons007 ha dit…
sempre he pensant que en els nostres aiguamolls de Delta els hi falten els caimans dels Cayos de Florida
ignasi ha dit…
Hahaha, ara he tornat a llegir-me el post i he vist que ja explicaves la distinció entre les diferents estacions de l'any! Quina planxa! Petons...
Núria ha dit…
Xexu, al Pirineu estem molt acostumats a fer quilòmetres per tot. I aquests els faig amb moltes ganes, no em cansa gens.

Maria Roser i Bruixeta, celebro que us agradin les fotos! Veritablement, marxes amb molta energia...

Bruixeta i Xexu, si no hi heu estat, els mesos que vénen són un festival d'ocells. Però tant o més que les aus, les postes de sol són una meravella.

Ignasi, les fotos són d'agost 13, setembre14, gener 15 i abril 14. Ben bé, les quatre estacions. Tot a l'hora seria un festival!!

Pons, si al delta hi vols un caimà aquí hi haurem de posar un Nessy.
Joana ha dit…
Sempre va bé tenir un lloc per anar, d'entrada, els km ja et fan asserenar i després ja pots gaudir del lloc i omplir la targeta de memòria de la càmera!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...