Burj Khalifa (Relats conjunts)



Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010

 El segon relat que faig a partir d'una imatge de Relats conjunts:


Bé, feina acabada. Fa mesos que em van encarregar aquest projecte. Era un repte difícil dissenyar totes aquestes estructures en mig del desert i sense pràcticament recursos naturals. Això sí, pels diners no hi havia límit. Només calia fer volar la imaginació i aconseguir una ciutat a gust dels que manen. Sabia que el que valoraven era la ostentació, la torre més alta, els edificis més moderns... Passar per sobre de la resta per poder dir que són els millors del món. Doncs au, aquí ho tenen. I jo orgullós de la meva feina, i la vida solucionada per sempre amb tots els diners que m’han pagat. D’aquí dos mesos començaran a construir però jo no ho veuré. No ho vull veure. El cost energètic i l’impacte mediambiental d'aquesta obra d'art és massa gran per poder-me sentir cofoi del tot. Ara per ara, necessito fugir d’aquesta societat tan podrida, on el que els passi als demés no importa i les conseqüències per al planeta no afecten. Marxo a viure a l'Amazònia, amb una de les tribus més desconegudes i desconnectades del planeta. Potser m’hi quedaré per sempre. Els diners guanyats, els que no necessito, els donaré a una ONG. Així com a mínim, la meva consciència quedarà una mica més tranquil·la.

Comentaris

XeXu ha dit…
Com són les contradiccions. Les persones som d'extrems, podem estar a una punta i a l'altra. M'ha agradat aquest contrast, veurem si aconsegueix la felicitat allà on va, ja que construint un dels complexos més espectaculars del món només ha aconseguit ser infeliç.
Bruixeta ha dit…
Una decisió encertada la seva... ja que ha tingut que dissenyar aquesta andròmina, al menys no veurà com malbaraten el medi ambient. I ell serà feliç a un racó de món que té que ser una meravella de veritat, i no aquesta aposta artificial.
M. Roser ha dit…
Bé , sort del final, perquè ja pensava que aquest tiu tenia un morro que se'l trepitjava, s'omple la butxaca de diners i després se'n va perquè li molesta qu espatllin la natura...De totes maneres no té gaire mèrit el que fa perquè només pretén tranquil·litzar la seva consciència quan el mal ja està fet...
Molt poc coherent!
Petonets.
Núria ha dit…
XeXu, per això fuig, per no veure el mal que ha fet ell. De fet, el que fa és tirar la perdra i mirar cap una altra banda. No crec que pugui ser feliç del tot...

Bruixeta, de fet escull un lloc totalment diferent al que ell destrossarà. Ben amagat de tota aquesta societat aritificial. Ara, podrà ser feliç? Tinc els meus dubtes.

M. Roser. Tots en som molt d'incoherents. Aquest cas és molt extrem però qui de nosaltres no ho és amb moltes de les accions del dia a dia? Marxar sembla més aviat un gest de covardia, una fugida. La donació dels diners una neteja de consciència. Però no sé si amb això en tindrà prou per poder-la tenir tranquil·la del tot...
Elfreelang ha dit…
difícil disjuntiva entre guanyar-se les garrofes i tenir la consciència tranquil·la ...
joan gasull ha dit…
no pot marxar....fins que signi el final d'obres.....
ignasi ha dit…
Caram, estic acostumat a viure dins la contradicció permanent però el teu relat és la pròpia contradicció portada fins a l'extrem...
montse ha dit…
Sort que al final ho arregla.
Núria ha dit…
Elfreelang, una cosa és guanyar-se les garrofes i l'altra és vendre's per avarícia... Encara que després ho vulguis arreglar internament, el mal ja està fet.

Joan, doncs em sembla que delegarà la signatura!!

Ignasi, d'això es tractava. De ser el màxim de contradictori. Aquelles contradiccions que vivim molt sovint, ja n'hem parlat molts cops, però portades a un extrem grotesc. Ara, moltes fundacions de rics molt rics, no és això justament? Netejar la consciència de les coses mal fetes.

Montse, ho arregla per a ell però el mal ja està fet.
Rafel ha dit…
Les contradiccions humanes són fortes. Segur que no voldrà ara construir-ne un a l'Amazònia?
No sé si amb això tranquil·litzarà la seva consciencia, però demostra que en té.
Bon relat!
Ada ha dit…
Un arquitecte amb càrrecs de consciència... no crec que hi haja molts com aquest... Té remordiments i tot! Ara que, amb tot el que li hauran pagat, pot anar a viure on vullga i muntar-se allí una caseta amb jardí i piscina...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...