Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Enveja dels fills

Imatge
Sabeu què em passa últimament? Que el meu fill em fa enveja... No perquè tingui coses que jo no tinc o visqui millor sinó perquè ara viu aquell període que per a mi va ser el millor de tots, l'època de la Universitat. No havia pensat mai en voler viure el seu moment quan era petit o a l'Institut, i mira que hi ha coses maques de quan ets un infant, però la intensitat de la vida quan ja en tens 18 i et vas fent gran m'emociona i m'excita. Em fa gràcia quan veig que es vol menjar el món, fa plans, descobreix sensacions noves, mons nous, amistats noves. I tots amb inquietuds similars. 
El món universitari era dur, que ningú pensi ara que tot eren Biomarxes i Telecogresques. Quants Sant Joans ens havíem passat estudiant sense poder sortir de festa, o voler fer el que feien els amics que ja treballaven i nosaltres no teníem ni un duro. Però la complicitat entre tots, les ganes de viure, les relacions intenses... Això es troba a faltar. Molt del que sóc ara es va gestar dur…

Burj Khalifa (Relats conjunts)

Imatge

Un refugi espiritual, l'estany d'Ivars-Vilasana.

Imatge
Em sembla que aquesta és la tercera entrada que faig d'aquest indret però és que és un dels meus refugis. Quan les coses van maldades, una fugida a l'estany d'Ivars és una glopada d'aire i serenitat. Curiosament, en moments baixos és una de les imatges que primer em ve al cap. És un lloc de retrobament amb mi mateixa. Més d'un cop, tancar els ulls i visialitzar l'estany m'han fet saltar, agafar la càmera i carretera avall. Es pot pensar que és de bojos fer més de 100 quilòmetres per uns instants de pau però la força que em dona aquest paratge no me la dona cap lloc més. Diuen que abraçar arbres centenaris et regala energia. A mi me la regala l'estany d'Ivars. I què té que el fa tan màgic? Els colors, les olors, els ocells, els sons... I si, com en moltes ocasions, hi estàs sol, millor que millor. Ja he explicat en altres vegades que l'estany es va recuperar fa uns anys després que durant la dictadura es decidís assecar-lo del tot. Ara és un ll…

Morir envoltat d'amor

El dimecres, el 4 de febrer, el padrí va fer 100 anys. Es diu ràpid això... Un segle. Dues guerres mundials, una de civil que el va marcar molt, dues dictadures, una república, monarquies... Moltes coses a l'esquena. Arribar a 100 però recordant poques coses, una persona que, si alguna cosa havia tingut, era una memòria prodigiosa, una ment excepcional. D'aquelles persones que segur que tenia una intel·ligència molt per sobre de la resta però en aquell moment no es parlava ni de superdotats ni d'altes capacitats. Però ara amb prou feines reconeix la gent que l'envolta. Està aferrat a la vida, no vol marxar però no sé si a això se li pot dir vida... 
Avui he anat a donar el pèsam a una família molt propera. Enterràven la mare de 90 anys. Una dona també amb molta vitalitat, que ha viscut tantes coses com el padrí però que sembla que ha marxa quan ha volgut, envoltada de molt d'amor. L'altre avi meu va fer el mateix. Es va anar consumint, em sembla que ell ja no …

ELs premis Pons segueixen la cadena

Imatge
Aquest cap de setmana passat, l'Ignasi em feia un regal blocaire i em concedia un premi. Es tracta del Primer Premi Anual Pons per l'Excel·lent Tasca en el Camp de l'Excel·lència. Com a mínim amb el nom del premi ja sembla que t'hagin concedit un premi similar a un Nobel o alguna cosa semblant. Aquest premi s’atorga en cadena. Tu reps el premi i alhora has de concedir el premi a dos blocs que tu consideris excel·lents. Fa molts anys, la Merike, una dona finesa que escriu un bloc en català me'n va concedir un de semblant. Era els meus inicis en aquest món d'escriure per a qui tingui ganes de llegir per la xarxa! En aquell moment ja em va fer il·lusió. El d'ara, venint de qui ve, doncs encara més. La llàstima és que ell ja està premiat, sinó el premi aniria a parar a les seves mans.
I després de tots els agraïments em toca la part més feixuga, atorgar el premi a dos blocs més. Hi he estat pensant molt, en tinc de molt bons que segueixo però n'hi ha dos qu…