Relats conjunts: Hip, hip, hurra!



Ja fa temps que l’Ignasi m’insisteix que escrigui relats de ficció. Jo m’hi resisteixo. Li dic que no tinc prou imaginació. Puc escriure sobre tot de coses que em passen pel cap però no sé inventar històries... També hi ha cert component de vergonya i pudor, no sóc escriptora ni conta contes ni poeta, no és el meu terreny i m’hi sento intrusa. Però la insistència ha fet que m’hi llenci des del bloc Relats conjunts. Fer un relat a partir d’una imatge. I avui ho he fet, a partir del quadre que hi ha més avall. Encara amb aquella vergonya d’haver escrit un nyap, aquí deixo el relat que m’ha inspirat abans que em faci enrere.
 
 Peder Severin Krøyer, 1888, Hip, hip hurra!

Hip, hip, hurra!!! Brindem un any més. Se’ls veu contents... Sempre m’ha agradat el dinar de Pasqua. Cada any, sense passar-ne ni un, els amics junts. Ja ho fèiem de petits, amb els pares. Ara ho celebrem nosaltres sols, ens hem fet grans. Fins i tot veig que en Manel i l’Eduard ja tenen la barba mig blanca i poc cabell. I la Remei... que feliç se la veu amb la petita Mercè. Aquesta nena, quan sigui gran, trencarà molts cors amb aquests ullets i els cabells daurats. Té el somriure del seu pare. Ves... Si les coses haguessin anat d’una altra manera, l’Enric i jo encara estaríem junts però el destí va voler que els nostres camins se separessin, jo necessitava volar. Me’ls estimo molt a tots... I els trobaré a faltar, estigui on estigui. No els diré res de la meva malaltia, no els vull fer patir. Vull que em recordin com avui, contenta, no vull que vegin com em vaig desfent. L’any que ve ja no hi seré i aquesta cadira des d’on me’ls miro amb felicitat la deixaré per a la petita Mercè. I vull que segueixin així, brindant com cada any per celebrar que estem tots junts, encara que jo ja no pugui alçar la copa des d’aquest jardí...

Comentaris

XeXu ha dit…
Ja veig que l'Ignadi té bon ull. Has fet un bon relat, trist, però és una bona història. Veig que aquest quadre t'ha insporat coses similars a mi, rere tanta alegria sempre passa alguna cosa que no ens agradaria saber.

Espero que t'animis a continuar fent relats, jo abans de començar amb els relats conjunts no pensava de cap manera que podia escriure ficció, i ja en porto més de 70! És un vici.
ignasi ha dit…
Caram, caram... quina visió més diferent la que hem pres tu i jo del mateix quadre! És el que té això dels relats conjunts: l'un ho agafa per una banda, l'altre li dona la volta pel costat contrari i així es va construint el relat... Abraçades!
McAbeu ha dit…
M'agradaria pensar que mentre es continuïn reunint per celebrar que estan tots junt, ella hi serà perquè el seu record no desapareixerà per temps que passi. Bon relat!
Bruixeta ha dit…
Segur que ella hi serà sempre en aquestes reunions, en el record dels que hi seguiran sent físicament i veient-los des de allà on ella es trobi.

Elfreelang ha dit…
doncs t'ha sortit un bon relat , ple de tristor i melangia però un bon relat!
montse ha dit…
Molt colpidor, però banyat amb mota tendresa.

Et felicito.
Núria ha dit…
Xexu, sí, hem coincidit en veure aquesta tristesa en la noia de la cadira. Em sembla que sí que seguiré fent relats d'aquest tipus. Suposo que amb el temps m'hi aniré trobant més còmoda!

Ignasi, suposo que si tots ho tinguéssim la mateixa visió del quadre amb un relat ja n'hi harua prou. No tindria gràcia!

Mcabeu u Bruixeta, estic segura que sempre la recoraran i els un dels brindis dels propers anys seran per ella.

Elfreelang i Montse, el proper relat miraré que no sigui tan trist!

Gràcies a tots pels comentaris. M'animen a continuar.
Ada ha dit…
Quina llàstima, però qui sap si estarà o no , no s'ha de donar per vençuda!
Doncs si que t'ha sortit un bon relat!!
Saludets
joan gasull ha dit…
Potser ella no hi serà, però la copa igual li posen perquè pensaran encara en ella.
Molt bon relat.
Carme Rosanas ha dit…
Vinc de Contratorrent, seguint el rastre del premi Pons.

T'ha quedat un bon relat! Espero que segueixis
Núria ha dit…
Ada, Joan, Carme,
Gràcies pels vostres comentaris! Celebro que hagueu arribat fins el meu bloc i us convido a seguir-hi.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...