Joan Oró, l’home que mirava les estrelles


Ei, Joan, vaig baixar a veure't l'altre dia a Lleida. T'han dedicat el 2014 i per això t'han fet una exposició. A Lleida encara sona el teu nom: un Institut, un observatori astronòmic, una Fundació... Llàstima que l'exposició sigui de durada curta, fins el 7 de gener, poc promocionada i d'horaris gens idonis per visitar-la. Però molt interessant. Et mereixies més pompa, més enaltiment. Saps, Joan? Quan treballo temes com l'Univers o l'origen de la vida amb els meus alumnes sempre et menciono. Jo sí, però els llibres de text, no. Parlen de científics nord-americans, científics molt llunyans en el temps... fins i tot mencionen l'Apol·lo o el Viking, aquelles expedicions on tu vas ser una peça clau però de tu no en diuen res. El nostre país és així, sempre d'esquena a la ciència i a la investigació. Què t'he d'explicar, prou ho saps. Vas intentar canviar alguna cosa però vas veure que funcionen tan diferent als EEUU que al nostre país... I vas tornar a marxar. Mira, ben fet. Aquí necessitem un canvi de mentalitat que sembla molt llunyà. I tu navegaves a contracorrent. L'altre dia, mentre la guia explicava el que havies fet i què pensaves de tot plegat et sentia molt proper, compartíem molts pensaments, moltes inquietuds. I vaig tenir unes ganes boges de treure't d'aquells plafons i convidar-te a un cafè. I xerrar, xerrar, xerrar... moltes hores. Segur que no m'hauria cansat gens d'escoltar les teves paraules. Massa tard... La vida ens ha portat a temps diferents i, malauradament, tu ja no hi ets i els viatges al passat són impossibles. Però jo intentaré transmetre les teves idees i els teus pensaments, encara que els llibres de les escoles et passin per alt. No sé si la gent pot arribar a entendre tots els sacrificis que vas fer per arribar on vas arribar. A la NASA i puntal de la investigació als EEUU. Fins i tot et vas permetre el luxe de tirar per terra al Govern més poderós de la Terra el somni d'anunciar que s'havia trobat vida a Mart. Una mica aixafa guitarres tu, eh? Ells tan il·lusionats amb la descoberta i tu va i els dius que s'havien equivocat a l'hora de tractar les mostres. Un català de Lleida contra la gran potència. Bona aquesta! Però aquí xiulem cap a una altra banda. I què me'n dius del dia que vas sintetitzar l'adenina al laboratori? Ara els que m'estan llegint potser fan cara d'estupefacció. Adenina? De què coi parla aquesta? Però ja sabem que això s'explica a 4t d'ESO i com que la Biologia és optativa... doncs poquets podran entendre que parlo d'una de les quatre unitats fonamentals de l'ADN. Sí, allò que porta la informació de com som. Allò que molts coneixen perquè serveix per fer proves de paternitat o trobar assassins amb el pèl que van deixar al seient del darrere del cotxe. Però tornant a l'adenina... Sintetitzar una base nitrogenada al laboratori?! Redéu! I no et van donar el premi Nobel?! Quin error... Perquè amb això vas poder confirmar que la vida s'origina a partir de la reacció entre diferents molècules inorgàniques. I on eren aquestes molècules tan senzilles? Atrevit tu, eh? No se't va passar pel cap res més que dir que podien venir de l'espai, dins de cometes que s'havien estavellat a la Terra. I et van creure?!!! Primer devien pensar que no hi tocaves!! Però ves... Et devien creure. Perquè ja s'han trobat aminoàcids en restes de meteorits que ho avalarien. I saps l'última? Com t'hauria agradat... Algú ha volgut demostrar d'una vegada que tenies raó i han enviat una sonda, la Rosetta, a la superfície d'un cometa per agafar mostres i analitzar quin tipus de molècules hi dur. Deu anys més tard que marxessis d'aquest món.. Llàstima que, ara per ara, han perdut el contacte amb la sonda. A veure si la podran recuperar d'aquí uns mesos... No va acabar d'aterrar bé i s'ha malmès una pota. Ves per on, tu que vas millorar el disseny del sistema d'aterratge de les sondes perquè no tinguessin aquests problemes quan anaven a la Lluna o a Mart. Estic convençudíssima que hauries dirigit tu aquesta expedició si encara estiguessis per aquí. Ostres, doncs potser sí que faig bé en explicar als alumnes que a part d'Einstein, Copèrnic, Galileu o Hubble hi ha altres científics importants i, a més, de casa nostra. Però el nostre país és així, prou ho saps. Celebrem els èxits de lleidatans com el Marc Màrquez, un noi que volta el món amb moto, el fem un Déu. I en canvi, de tu poca gent en sap coses. Que injust és el món, oi? I que ignorants ens volen tots els que manen... Intentarem posar un granet de sorra i fer que, com a mínim, a alguns els soni el teu nom com aquell home de Lleida que un dia va marxar als EEUU i va dir que la vida potser no té ben bé un origen exclusivament terrenal ni diví. Espero retrobar-me amb tu algun dia per un d'aquests universos paral·lels i poder convidar-te a un cafè. I xerrar de tot plegat. Una abraçada, Joan, i que els cometes t'acompanyin.

Comentaris

ignasi ha dit…
Realment impressionant l'homenatge que li has dedicat! Magníficament narrat! I tu et queixes de no saber fer relats?!?
Núria ha dit…
Aquest home sempre m'ha fascinat...
Intentaré tirar-me a la poscina amb un relat!!! Però no prometo res...
Hola Núria,
Tens un bloc molt interessant. La veritat és que escrius molt bé i, a maés a més, fas bones fotografies. Gràcies per compartir el que saps.
Emili i Carme
Núria ha dit…
Moltes gràcies, Emili i Carme!
Carme Rosanas ha dit…
Un bon record per en Joan Oró... M'ha agradat molt llegir-lo i realment fa falta recordar-lo. Emocionant.
Birdie ha dit…
Tens un blog molt bonic i agradable. Me'l faig meu i me'l miraré sovint. Gràcies per la teva sensibilitat. Pere de Terrassa.
Núria ha dit…
Pere, benvingut. Celebro que t'agradi el bloc i espero trobar-nos per aquí més sovint.

Carme, sembla que l'exposició tornarà al nou Museu de Ciències de Lleida que obrirà les portes, una part, cap al mes d'abril. Una bona ocasió per retre homenatge al gran savi de casa nostra.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...