La tardor a la Seu d'Urgell

IQuan vaig deixar Barcelona i vaig pujar a viure a la Seu, una de les coses que vaig descobrir és que sí, que existeix la tardor. Tampoc es pot dir que jo visqués al mig de la ciutat, era una privilegiada. El parc del Guinardó i els carrers de la zona de Font de'n Fargas eren com un poblet dins de la gran ciutat. Però a les zones de clima mediterrani, amb pins, alzines i altres arbres de fulla perenne, la tardor passa sense ni notar-se. No canvien els colors, no cauen les fulles. El que a mi m'indicava el pas dels mesos era una prunera roja que tenien els veïns de sota al seu jardí. Podia veure la caiguda de fulles a la tardor que em prenia la intimitat a la cuina, la sortida dels borrons al gener, les flors liloses cap el març i les primeres fulles a l'abril que feien retornar aquella privacitat a la meva cuina. 

Però quan el clima és més humit i la cota més elevada el bosc caducifoli és l'amo i senyor. La Mollera d'Escalarre, Civís, Olot, la Seu... Aquesta tardor l'he viscuda molt i els colors dels boscos m'han fet gaudir encara més d'aquestes sensacions de pau i serenor que ofereixen els colors càlids. Una altra de les coses que he d'agrair a en Jaume Gubianas, captar les vibracions dels colors càlids i la dels colors freds. Aquells dibuixos que ens feia fer i pintar deixant sortir les nostres emocions en funció dels colors que triàvem. Els colors càlids sempre em transmetien serenor i per contra els freds m'irritaven i angoixaven. Quan penso en ell encara se m'entelen els ulls. Quina honor haver pogut ser alumne seva i com es valora amb el temps...

A la Seu aquests dies els carrers es tenyeixen de colors grocs, carabasses, vermells i marrons. L'avinguda Salòria es un riu de color groc primer en els ginkgos i després a terra. Però si hi ha dos llocs per gaudir veritablement dels colors de la tardor sense moure's de la ciutat són les lleres dels dos rius, el Segre i el Valira. Els dos parcs que travessen el riu que baixa de les muntanyes d'Andorra i el que ve de la Cerdanya són dignes d'admiració.

Us convido a fer-hi un passeig. De moment fotogràfic però si podeu acostar-vos-hi, podreu gaudir de la màgia dels colors de tardor. Ara que diuen que els japonesos han descobert el poder terapèutic de passejar una estona cada dia per dins dels boscos millor fer-ho envoltats de colors càlids i practicar a la vegada el shirin-yocu i la cromateràpia.

PARC DEL VALIRA

És un dels racons més desconeguts de la Seu i la gent hi viu d'esquena. Però també és un dels indrets més magnífics.




 

 







 

Aquestes fotos del riu Valira al seu pas per la Seu me les ha cedit el Guillem Galabert. Té 15 anys i és una promesa de lafotografia.




PARC DEL SEGRE

No és pròpiament el riu. És el canal del parc del parc del Segre, on es pot practicar el piragüisme. Aquest canal ofereix imatges diferents però totes increïbles, tant a la tardor, hivern amb neu o amb el reflex de la lluna.








Comentaris

ignasi ha dit…
Quines llums! Aquest espectacle de color revifa a qualsevol, oi? ;-)
Joana ha dit…
Molt xules! Sí senyora!
Núria ha dit…
Revifa, relaxa i fa marxar totes les cabòries.
Si ho voleu gaudir, ja sabeu on sóc!
Ara que... El Montseny deu estar també espectacular!
ignasi ha dit…
El Montseny espectacular? Sí, de lluny es veuen molts matisos de colors. De prop els colors són dels cotxes i els anoracs... Al Baix Montseny el bosc és mediterrani i amb algunes taques d'excepció com el bosc de ribera de la riera de Gualba, la resta són variacions de verd. Xulo però poc acolorit... Això sí, a mi també em revifa, em relaxa i m'ajuda a netejar-me de cabòries!
Vaja, avui hi he estat, a tots dos parcs, però ja no quedava res de tots aquests colors.
Hola Núria quines fotos mes maques del parc del Segre
, tinc una botiga a la seu i en voldria utilitzar una per fer tasses de record, hem deixes?, et dono el meu correu:
els tresors@gmail.com

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...