Vols que et deixi un llibre?

Dia gris... Pluja que repica sense fer massa soroll sobre la finestra. D'aquells diumenges a la tarda que no et fa res quedar-te tancada a casa i aprofitar per treballar una mica. De feina no en falta pas. O escriure... Estem ja endinsats en la tardor sense ni adornar-nos-en. Aquest estiu tan plujós i fred ha fet que el canvi d'estació hagi passat desapercebut. Anar a buscar rovellons i rossinyols a primers d'agost i està ja cansat d'ells a mitjans de setembre no és el que toca. Poca platja he trepitjat aquest any i a la muntanya la roba d'abric no ha sobrat mai. Els pocs dies d'escapada a paisatges diferents no han estat tan intensos com hauria desitjat, escurçats per coses que un dia o altre es converteixen en inevitables. Els necessitava... I ara, ja començada la rutina dels dies de tardor, sento com si hagués acabat un àpat sense la meva pastilla de xocolata negra, sense aquell plaer que em deixa del tot satisfeta. A aquest estiu li han faltat vivències, moments, sensacions...
Però una cosa sí li dec a aquests mesos tan humits. Retrobar-me amb la lectura. Feia molts anys, quasi deu, que havia perdut tot interès pels llibres. No m'interessaven les històries, em perdia, llegia una i una altra vegada les mateixes frases sense saber ni tan sols què deien. I els acabava deixant apilonats a la tauleta de nit un any i un altre any, plens de pols esperant un millor moment. El màxim que podia aconseguir era llegir històries curtes, contes, i últimament, poesia... Abans, si em regalaven un llibre, era feliç. Ara, un llibre per regal no em produïa cap tipus d'emoció. Diuen que qui llegeix no escriu i qui escriu no llegeix. Potser per això enguany no li he dedicat massa temps a l'escriptura. M'he endinsat en les històries d'altres i he deixat d'explicar les meves.
Un bon dia, un dia màgic, em va arribar a les mans un dels llibres de la Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, amb un senzill: vols que te'l deixi? I dir que sí. I com qui torna a fumar després d'anys d'haver-ho deixat, em vaig trobar immersa en un gran plaer, el plaer per la lectura. Quan el vaig acabar en necessitava més. M'havia fet feliç durant uns dies, m'ajudava a no capficar-me en les meves coses. Acompanyar aquells personatges com si formessin part de mi em donava pau. Quan acabes un llibre com aquest, que t'ha abduït tant en necessites un altre de la mateixa intensitat. Darrere hi va anar Billie, de l'Anna Gavalda, fresc i àcid a la vegada, però encara amb la passió de la Marta Rojals al cap, vaig atacar l'Altra. I altre cop em va fer entrar en un món de sensacions noves i dinàmiques. I algun assaig, com El bonobo y los diez mandamientos, de l'etòleg Frans de Waal, seguint el consell de l'Ignasi i les nostres filosofades sobre la vida. I necessitava més històries. Desig de xocolata, de la Care Santos, rellegir l'Estiu que comença i acabar Petons de diumenge, tots dos de la Sílvia Soler, i Tota aquesta gent, de la Isabel-Clara Simó... També segueixo amb relats curts que m'arriben a les mans, i poesia... Fins i tot he gaudit d'allò més amb un llibre de poemes que m'ha regalat el mateix autor, L'avís de l'àngel, en Joan Callau. No ens coneixem personalment, de fet no ens coneixem de res, però les xarxes socials proporcionen aquestes trobades de tant en tant. L'únic llibre que tinc a mitges d'aquest estiu és Camí de sirga, d'en Jesús Moncada. Ho sento per qui me l'ha deixat però se m'ha fet molt feixuc... Ara, jo no abandono els llibres sense pensar que aquell no era el moment, el retrobaré més endavant.
No és la primera vegada que la lectura em transporta fora del meu món. En temps complicats ha aconseguit treure'm de l'atzucac on estava immersa. És qüestió de trobar el llibre i l'autor adequat en aquell moment. Un d'aquells que t'obre la porta dels somnis i per uns instants fa que del teu cos desapareguin tots els neguits. I si a més, després pots compartir aquest plaer amb algú, la felicitat és màxima... Encara que parlar de llibres no sigui el tema més comú en les converses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...