El Bulli foundation i les lleis a mida

El Bulli i Ferran Adrià. Icones de la Catalunya moderna que ven a fora i assequible per a uns quants de dins. No hi he anat mai a menjar al Bulli. Tampoc crec que hi hagués anat mai, no m'atrau, no ho trobo interessant. 

El Bulli va tancar fa uns anys per reinventar-se, nous projectes i un centre d'investigació, el Bulli foundation, un laboratori creatiu culinari. Per a aquesta gran obra catalogada com de propietat privada però d'interès públic el senyor Adrià necessita augmentar la superfície edificada del seu restaurant. El Bulli, recordem, es troba a la cala Monjoi, dins el Parc Natural del Cap de Creus. Que vagi per davant que, fora de cala Monjoi, per mi que faci el vulgui, és ben lliure.

En un principi, quan en Ferran Adrià va presentar el projecte es plantejava augmentar en un 20% la seva superfície edificable. Es passava de 1.094 m2 a 1.312m2. Així i tot topava amb amb certes restriccions per la llei de protecció de Parcs Naturals. A partir d'aquí es comencen els tràmits per declarar el projecte d'interès públic i, alhora, ampliar l'espai edificable fins a un 50%. La cosa s'ha anat engrescant al comprovar que es podria gaudir de certa impunitat legislativa i s'ha arribat al projecte actual, de 3.919m2, 250% més que la superfície actual.  Per a declarar el projecte d'interès públic no només es fomenta el centre d'investigació sinó també un museu amb exposició permanent i altres instal·lacions, a part dels sopars per presentar els resultats de les investigacions a la societat. Evidentment, una societat molt i molt selecta, no hi anirem pas ni tu ni jo, però seguirà sent un projecte d'interès públic. 
La trava al projecte està en la situació geogràfica, la cala Monjoi, dins el Parc Natural del Cap de Creus, i les lleis que el regulen, en concret quatre: el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Cap de Creus, el POUM de Roses, el pla territorial parcial de les comarques gironines i el pla director urbanístic del sistema costaner. Ferran Adrià i els seus socis no contemplen el Bulli foundation sense la cala Monjoi, fet que els proporcionaria tota la llibertat en qüestió legislativa i de permisos. Enlloc d'això, el projecte es queda en una zona protegida i es planteja a l'inrevés, canviar la legislació per encabir el projecte. I aquí és on jo m'alarmo. El senyor Ferran Adrià presenta a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat un projecte que va de bracet d'una llei feta a mida i poso la mà al foc que s'han parit a l'hora. Aquesta modificació de la llei és ben vista per la majoria dels partits polítics, tret d'ICV i CUP. Fins i tot la defensa en Jordi Sargatal, gran lluitador per la conservació dels Aiguamolls de l'Empordà i que en fou director durant uns anys quan, finalment, va ser declarat Parc Natural. Defensa esquinçar una llei de protecció dels Parcs Naturals i això em porten a malpensar. I és totalment paradoxal l'enderroc de la urbanització Club Mediterranée, ben fet, construïda fa molts anys dins el PN del Cap de Creus quan encara no era parc, perquè no complia la normativa vigent i ara la modifiquen sense poder admetre cap al·legació per part de la societat. 

Els defensors del projecte diuen que el Bulli foundation ajudarà a la preservació del medi natural, del Parc en sí, que estarà molt integrat en el paisatge i que es pretén regular l'accés a la zona. Bé, no tinc prou coneixements per rebatre-ho amb força però a l'hora tinc els meus recels. Ara, el que m'alarma és que un projecte privat d'una persona estel·lar i influent, sigui capaç de canviar una llei de protecció d'un Parc Natural o qualsevol altre espai d'interès natural. Perquè això causa un precedent molt i molt perillós. Obre l'escletxa a altres projectes de dubtós interès públic, com aquest, que puguin modificar lleis fins ara del tot invulnerables com eren les lleis de protecció del medi, com a mínim a casa nostra. Quedàvem alleugerits per la desaparició de certs perills urbanístics a l'aprovar aquestes lleis que blindaven els espais. Foragitàvem grans centres com el Bulli, urbanitzacions o pistes d'esquí. Qui no ens diu ara que gent influent a altes esferes polítiques no ens podrien vendre un projecte d'interès públic de pistes d'esquí dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu? O un gran centre d'investigació sobre la navegació per l'Ebre, amb Parc Temàtic inclòs, al Delta de l'Ebre? O el que us pugui passar pel cap. Això sí, tots els projectes amb un museu integrat i per al bé de la societat. 

Això és el que fa por. Oberta la porta, tots sereu benvinguts. I això ens situa en un punt molt i molt relliscós. Tots alerta a partir d'ara. Ara sí que podrem dir que feta la llei, feta la trampa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...