La serra de Bellmunt



La serra de Bellmunt és d’aquells llocs que mai hauria imaginat que m’encisessin tant. Hi he anat a parar dos cops aquests dies. Situada entre Agramunt a l’est i Balaguer a l’oest té un origen geològic molt peculiar que fa que sigui un paisatge molt característic. Imagineu fa molt anys xocs de plaques que donaren lloc als Pirineus i talment com si fos una topada en cadena tot es va arrugant i formant plecs. La serra de Bellmunt no és res més que la part superior d’un d’aquests plecs, un anticlinal, erosionada amb el temps i formant una vall d’est a oest elevada. En aquesta vall no hi passa cap riu, l’aigua s’escola barrancs avall, a banda i banda, per anar a buscar el Segre. Per això l’home des de fa molt de temps ha aprofitat aquesta planúria elevada entre 300 i 400 m per fer-hi conreu de secà. I la vegetació natural que hi queda, d’un gran valor ecològic, és típica de les zones més àrides mediterrànies.
 
 Bellmunt




El primer dia hi vaig anar a la caiguda del Sol, cap a la zona més est, un bon moment per veure-hi algun ocell interessant. Hi vaig trobar sisó, xoriguer petit i cruixidell. Fins i tot un bitxac rogenc de pas, camí cap a zones més altes del Pirineu. I vaig descobrir que els camps de cereals i colza, trencats per alguns ametllers, feien, juntament amb el cel blau, un increïble joc de colors. I que les postes de Sol en aquestes terres són, senzillament, espectaculars.




  Cruixidell

 Bitxac rogenc





El segon era migdia, mal horari per trobar-hi fauna però interessant per a alguns rapinyaires, vaig seguir l’itinerari marcat a la pàgina de Valors Naturals dels Secans deLleida GPS en mà. Vaig començar el recorregut una mica més amunt de Castellserà, en el punt on la carretera que va Preixens creua el canal d’Urgell per acabar a la Sentiu de Sió.


Ja només treure el cap a les grans extensions de cereals, hi tenia cruixidells i sisons sense veure però sentint el seu “mec” característic entremig de les espigues. I al cel, sobrevolant, xoriguer comú i àliga daurada buscant aliment. Segueixo el recorregut per camins entre camps extensions inacabables de cereals. Al mig, algunes cabanes típiques amb arcs de volta catalana. Els camps de colza li donen a la vall la taca de color groc. I les roselles un punt de vermell. 












Però no tota l’extensió de la serra de Bellmunt és cereals, colza i alguns ametllers. Les zones amb vegetació natural dels guixencs és una vegetació anomenada gipsícola. El terreny és format per afloracions de guix que donen suport a plantes molt resistents a condicions molt dures de sequedat, vent i pocs nutrients. Hi trobem timó, ruac, trincola, porrassa, heliantem... i la Gypsophyla que dóna el nom a la comunitat vegetal.




 Porrassa

Però no tot són plantes i ocells als secans de Bellmunt. A part de les cabanes, hi trobem les Trinxeres dels Tossals, restes de trinxeres, búnquers i passadissos que fan que no oblidem què hi va passar en aquestes terres fa uns quants anys. Fou l’anomenat Front del Segre, on s'hi van replegar els republicans, el meu avi entre ells i on hi va perdre el seu germà.




Tots aquests paratges són exel·lents per recórrer en bicicleta o tot terreny a poca velocitat per poder gaudir de totes les seves peculiaritats. La millor època, els mesos d'abril i maig, quan els camps de cereals són ben verds. I un lloc ideal per perdre's quan es vol fugir de la gent i gaudir d'una estona de pau.

Comentaris

Josep M. ha dit…
Uns fotos precioses Núria!
Anònim ha dit…
Veig que Catalunya té uns llocs meravellosos i que hi han persones que amb la seva generositat ens permeten gaudir-ne. Gràcies Nuria!!!!
Núria ha dit…
Gràcies a tots dos. És un plaer compartir el que jo gaudeixo.
josefina ha dit…
Unes fotos i uns escrits (tant d'aquesta entrada com de totes), precioses i preciosos. Gràcies per compartir-ho aquí. Una de les coses que més lamento ara que porto una temporada sense gaire temps per navegar, és visitar-te més sovint. Mai decepciones.

Una abraçada!
Núria ha dit…
Ets de les incondicionals, Josefina! Una abraçada també.
Celia ha dit…
Les fotos són genials.
La serra de Bellmunt es un lloc poc conegut on el paisatge es espectacular tal hi com mostres a les fotos.
Per tots aquells qui vulguin gaudir de la serra de Bellmunt amb familia o amics, us podeu allotjar a Cal Manjo o Ca la Celia a Montgai, estareu rodejats d'aquest entorn únic.
Núria ha dit…
Gràcies, Cèlia. M'apunto els llocs que dius, seriosament. Teniu un paratge increïble. Llàstima de l'incendi de fa uns dies...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...