Les últimes neus. De la Seu a l'Arp.



Ara ha fet just dos anys, 8 de març, cremava el Pirineu. En canvi a­­­­­quest any si d’alguna cosa no ens podem queixar és de neu. Va començar a finals de novembre i encara en tenim. Però estem a mitjans de març i la neu es va fonent. Molt probablement sigui la meva última entrada de paisatge hivernal. 

Enguany, la gent està contenta perquè pot anar a esquiar com mai. Els de descens, els de muntanya i els de fons. Jo també perquè les excursions amb raquetes són molt relaxants. Però com que s’ha posat de moda, ara les estacions d’esquí et fan pagar un forfait quan en fas el mateix us que a l’estiu, encara que no segueixis les rutes que han marcat per a seguir amb raquetes. No hi estic gens d'acord. Ingressos a cost zero. Això em porta a buscar rutes fora de les pistes d’esquí de fons. Menys gent i menys esquiadors que et miren amb cara de superioritat. Per als esquiadors, qui fa caminades amb raquetes és un avorrit que no sap o no té la forma física per esquiar. No entenen que és una manera diferent de gaudir de la neu. I no pas menys exigent!

Fa uns dies, però, vaig pujar fins a l’Arp, a sobre Tuixent. Allà tenim una de les estacions d’esquí de fonsde l’Alt Urgell. No vaig gaudir gaire. Massa gent. Hi vaig estar poca estona però, tot i així, prou per admirar un bon paisatge. Primera aturada, el mirador del coll de la Trava des d'ón es té una visió magnífica de la Seu amb els cims nevats al fons. Bufava torb als cims i es podia veure la neu aixecant-se com si la muntanya fumegés. Just per allà hi passa la beta vermella argilosa que ens duu al cretaci.

   


Arribats a l'Arp , unes vistes increïbles, el dia era molt clar. Al fons les muntanyes de la Cerdanya, Andorra i el Pallars a l’esquerra. Un dia ben perfecte per poder observar els cims més llunyans.

 
Per a la gent de la Seu d’Urgell i voltants ens és xocant veure el Cadí des del vessant sud. Acostumats a aquelles parets sinuoses, el pendent suau que enfila des de les terres de Tuixent i el Berguedà ens descol·loca totalment. A mi em recorda un ocell rapinyaire a punt d’aixecar el vol.


A la nit encara gela i la neu caiguda durant el dia es transforma en cristalls que amb la lluny del Sol donen una brillantor especial. És el que s’anomena neu crispellada. 



Les ombres dels arbres sobre la neu fan un joc de formes i colors especial. 
 






Amb el silenci que proporciona allunyar-te del rovell d’esquiadors ja se senten els cants dels ocells que comencen a festejar. Mallerengues, pinsans, trencapinyes... Tots a veure si cacen parella per poder criar. I forats de picot en els troncs de pi roig morts.


I entre les branques dels pins, hi treu el cap el Pedraforca. 


És hora de torna avall. Recollir l’esquiadora de casa i tornar cap a la Seu. Una horeta ben bé encara ens queda. La carretera que recórrer la vall de La Vansa és llarga i sinuosa però molt relaxant. M’agrada el paisatge. I més encara quan tens la sort de trobar-te en un prat prop de Fórnols un isard que ha baixat a la recerca d’herba no coberta de neu. Pelatge marronós d’hivern i mirada desconfiada cap a nosaltres. Conduir amb la càmera al costat et permet poder gaudir d’aquests moments i endur-te’ls a casa. I què millor que després poder compartir-ho amb tots vosaltres.


 

Comentaris

Lidia Segarra Mir ha dit…
Hace décadas que salgo a la montaña de manera habitual, en todas las estaciones del año. No soy novata precisamente. He hecho muchas excursiones con raquetas, y he percibido las miradas de algunos esquiadores, con la misma impresión que has tenido tú.

Las raquetas me gustan porque son una manera de desplazarse por la nieve absolutamente relajante, pero físicamente exigente. También observo que hay quien las usa en terrenos inadecuados (pendientes heladas, medias laderas) donde es necesario utilizar crampones y piolet. Cada vez más personas de las que me encuentro me da la impresión de que realizan sus actividades, básicamente, para exhibirse ante los demás, que únicamente buscan el vídeo más espectacular, con sus minicámaras en la cabeza, para colgarlo en YouTube, en una absurda carrera por emular lo que ven en la tele o en Internet, ciegos al paisaje y a todas las sensaciones que nos aporta la naturaleza.

Por tus comentarios y tus fotos se nota que, afortunadamente, tú no eres una de ellos.

En el Sistema Central todavía resiste la nieve, y no se puede descartar algún temporal de primavera.

En lamaladeta.blogspot.com.es hay algunas fotos para quien quiera ver cómo está esta zona, ahora reconvertida por nuestros políticos en "Parque Comercial", perdón, Parque Nacional.

Fins aviat. Lidia.
Núria ha dit…
Aquí estem tenim uns dies de molta calor. La neu es desfà ràpid. A més bufa el torb (ventisca) i la neu marxa dels cims. Però clar, al Pirineu fins al juny encara podem tenir temperatures baixes i temporals de neu. Però jo ja estic cansada de neu i em ve més de gust tirar cap a la baixa muntanya a buscar les primeres flors.

Ara canviaré els esquiadors pels corredors de muntanya o els ciclistes que em miraran amb menyspreu quan jo enlloc de la velocitat i l'esport extrem prefereixi caminar, observar, olorar...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...