Els Premis Sambori



Sabeu què és el Sambori? Potser aquest nom no us diu res si no viviu al País Valencià. I si us dic la
Xarranca? Aquí ja hi arribem molts més dels que vivim a Catalunya. Sí, aquell joc que dibuixàvem a terra amb quadrats numerats o aprofitàvem les rajoles del pati i hi escrivíem números a dins. Tiràvem una pedra al número que tocava, fins a 9 quadrats hi havia, i els havíem de recórrer tots a peu coix i eixarrancant-nos als dobles. Recollir la pedra sense posar el peu a terra i tornar a l’inici. Segurament un dels jocs que més havia jugat de petita al pati de l’escola. 

Però ara no m’ha agafat pas un atac de nostàlgia. Jo volia parlar d’una altra cosa, dels Premis Sambori. Aquests premis apareixen al País Valencià l’any 1998 de la mà de la Fundació Sambori per promoure l’escriptura i la narrativa en valencià o català o LAPAO, com li vulgueu dir, entre els alumnes dels centres escolars del territori. És un dels premis literaris amb més nombre de participants de tot Europa, l’any passat 100.000 escolars de totes les edats hi van participar. 

De la mà d’Òmnium Cultural el premi s’obra a la resta de terres de parla catalana i enguany s’ha celebrat la sisena edició amb 28.000 alumnes de molts centres escolars. Amb aquest concurs, els Premis Sambori, Òmnium Cultural vol fomentar l’ús de la llengua catalana, la participació i la creativitat i imaginació d’infants i joves.

Aquesta és la primera edició que la delegació d’Òmnium Cultural de l’Alt Urgell ha convocat els premis per als centres de la seva comarca. Es van presentar treballs literaris en edats compreses entre els 6 i els 16 anys demostrant una bona acollida per part de les escoles i institut i un gran nivell literari dels treballs. El dia 20 de març es va fer l’entrega dels premis als guanyadors. I d’aquí unes setmanes els guanyadors participaran en els Premis Sambori a nivell nacional, al costat dels millors de cada demarcació. Molta sort a tots. Només haver arribat aquí ja és un honor.

 Els guanyadors dels Premis Sambori a l'Alt Urgell.

Però a banda del premi en sí, les ganes de participar dels mateixos centres i els seus alumnes ja ens denota un interès per fer valdre la nostra llengua, de demostrar que estem vius, ben vius. Aquests nens grans i petits són els que en un futur han d’omplir les pàgines de la història. Escriuran diaris, articles, vivències, literatura de tot tipus. Ho faran sobre paper? En una plataforma digital en forma de blog com ho fem nosaltres? Apareixerà un altre format sobre el qual puguin expressar les seves idees i els seus pensaments? Cap de nosaltres quan érem petits pensàvem pas que tothom podria llegir les nostres històries a través d’una pantalla des del moment que decidíem publicar-les. El mitjà és el de menys. El que importa és que aquests nanos no perdin l’hàbit de l’escriptura, d’explicar coses, de fer-se sentir. I en la seva llengua. D’aquesta manera demostraran al món que pensem, que sentim, que vibrem. En definitiva, que existim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...