La satisfacció de sacsejar-los per dins



Quan arribo a aquestes alçades de curs ja tinc els alumnes més grans preparats per fer-se plantejaments metafísics. I és que toca parlar d’evolució i de l’origen de la vida. Ja saben que les classes de Biologia no són gaire convencionals i que és fàcil passar d’un tema a un altre sense seguir un ordre específic que ens marqui el llibre. I és que no només vull que aprenguin conceptes de biologia sinó que també es qüestionin aspectes de la vida que tenen interioritzats des de petits com a indiscutibles. M’agrada trencar-los els esquemes perquè ells mateixos es formin els seus. Els poden reconstruir de manera molt diferent del que pensaven fins ara o tornar a estructurar-los tal i com el concebien fins ara però amb un raonament al darrere. Plantejar-se a través de les diferents hipòtesis sobre l’origen de la vida què hi fem aquí, qui som, quina funció tenim els neguiteja. És el primer cop que algú els fa pensar en tot això. També trenquem tòpics sobre l’origen de l’home i les teories de l’evolució. La funció d’una espècie a la Terra, l’equilibri dins d'un ecosistema, el paper de l’individu dins l’espècie, la funció reproductiva com a única  finalitat dels individus per perpetuar l’espècie. O ni tan sols l’individu sinó la de perpetuar alguns gens concrets a partir d’uns organismes que formen col·lectivament espècies. No som més que gens que es volen perpetuar a cop de colze tal i com ens insinua Richard Dawkins en la seva màxima obra El gen egoista? No som més que el vehicle perquè aquests gens puguin seguir existint? I a aquests nois i noies de setze anys els notes inquiets, nerviosos, fins i tot espantats. Es suïciden en massa per la supervivència de l’espècie? Llencen els seus pollets del niu per criar només el més fort per a la perpetuïtat de l’espècie? “Ai, Núria, no ens diguis això...” em diuen alguns.
Ja saben que molts cops tiro dels escrits del Daniel Closa i l’altre dia va semblar que l’escrigués per a la meva classe. Nosaltres som genèticament quasi idèntics als cromanyons. Tant, que som la mateixa espècie. No som res més que cromanyons. Però... ai! amb gens de Neandertals! I aquí algun dels que ja li costa pensar que som una espècie més a la Terra es tensa. El mires i  li dius: mira què diu el Daniel, que no t’ofenguis pas quan et miris al mirall i pensis que ets un cromanyó amb gens de neandertal. Però la idea no li agrada gens. I ho respecto. El procés d’assimilació del que som no és fàcil ni pretenc que tots acabin pensant igual. Vull que raonin, que es plantegin coses, que es formin el seu propi pensament. A on arribaran és el de menys. L’important és que hi arribin ells no perquè els ho imposin.
“Uf, em produeixes neguit quan ens fas pensar sobre aquests temes” em deia l’altre dia una noieta. Bé! Vaig pensar... Li he despertat alguna cosa dins seu. I sempre hi ha algú que arriba a una conclusió i l’expressa davant dels altres: “llavors Núria, tu no ets creient, no creus en Déu.” La pregunta l’espero any rere any. “Ah, no?” Els dic. “I com hi arribeu, a aquesta conclusió?” Alguns simplifiquen la seva lògica en que no crec en Adan i Eva. I els dic que l’església catòlica actualment accepta les teories de l’evolució. Ja no els quadra res. “I Déu, creus en Déu?” pregunta algun més. I la meva resposta sempre és: Déu el podeu ficar on vosaltres vulgueu, jo ho faig. Al cap i a la fi ningú sap com va començar ni qui o què controla tot això.

Comentaris

Lidia Segarra Mir ha dit…
Núria: muy bien tu planteamiento con los alumnos. Te dejo a continuación un enlace de youtube en el que un profesor de una universidad madrileña ofrece una perspectiva con la que coincido acerca de la "problemática" de los distintos idiomas que se hablan en lo que hoy conocemos como "España". Creo que te puede resultar interesante. Además podrás comprobar que en Madrid algunos vemos las cosas de diferente manera a como la manipulación informativa y política quieren hacer creer.

http://www.youtube.com/watch?v=37HoQMqgeQc

Una abraçada des de la serra de Madrid. Lidia (lamaladeta.blogspot.com.es)
Núria ha dit…
Gràcies pel video, Lídia. És molt interessant. De fet, fa cosa d'un any va voltar per la xarxa i en vaig parlar. Però curiosament, al cap d'uns dies el van despenjar. Veig que ara l'ha recuperat la UOC. Sembla que no agradava a tothom...

Un altre dia em vas diexar un comentari i tenia intenció de contestar-te però aquelles coses que passen, la feina, les obligacions... Van anar passant els dies i no ho vaig fer. Entenc que des de fora les coses les podeu veure diferent. I respecto que es puguin tenir diferents opinions però sí que hi ha una cosa que em va xocar del que deies de mi, que tenia certa devilitat pels líders polítics. Doncs crec que justament és el contrari, no em caso amb ningú, no he votat sempre el mateix partit ni sóc ni he sigut mai militant de cap. És més formo part de diverses organitzacions catalanistes i independentistes però empeses per la societat civil no partidista, com són Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya. Catalanista i independentista ho sóc des de fa molts anys, et puc dir que des de que tinc dotze, tretze anys i sóc de les que penso que això ho hem de tirar endavant la societat civil i els partits polítics són els que ens han d'obrir les portes. I em sap greu per gent que veu les coses d'una altra manera, que voldria que ens entenguessim però, noia, la situació és ja insostenible. I no ens donen cap altra solució que marxar.
Daniel ha dit…
Núria! Carai! Gràcies per fer servir els temes del centpeus. Que els aprofiteu els que us dediqueu a l'ensenyament és el millor compliment que puc imaginar. És curiós el que comentes, perquè fa poc em van dir quasi exactament el mateix. Una professora d'un institut que també aprofitava alguns temes i que també lluitava per intentar despertar als seus alumnes l'esperit de fer-se preguntes. Una lluita èpica!
És increïble que poc es valora (i es coneix) la feinada que feu els mestres i els obstacles que trobeu.
pons007 ha dit…
Per sort no tots els catòlics sou creacionistes, sinó hauria de posar-me en serio a militar amb el pastafarisme :P
ignasi ha dit…
Què bé que puguis treballar aquests temes ja en aquesta edat! O quan es fa amb més petits, encara millor! És genial aquest esperit inquiet científic i filosòfic que es desperta. Les meves darreres experiències tenen lloc entre universitaris. A les classes de màster que els dono faig sempre un exercici inicial de situar-se en el temps i en l'espai dins l'Univers. Un exercici de relativització de la nostra importància com a espècie i de situar-nos enllà on ens toca. Assentades les bases puc començar a parlar de medi ambient i desenvolupament. Però sempre hi ha alumnes que fet el primer exercici de situació es queden amb la boca oberta per a la resta de sessions perquè mai no s'havien arribat a plantejar res de semblant. O això és el que sembla...
Lidia Segarra Mir ha dit…
Núria te dejo un enlace donde se incluye una entrevista a David Trueba, acerca de la cuestión de la consulta en Catalunya. Es un planteamiento que en esencia comparto. También la aspiración a que todos los idiomas de la península se incorporen al sistema educativo español. Pero para ello necesitamos políticos que superen la mediocridad y el cinismo que caracterizan a casi todos los que hemos padecido y padecemos. Si el proceso abierto en Catalunya no prospera, tal vez fuera una vía en la que trabajar de cara al futuro. Quizá tú, que por lo que veo, te mueves en ambientes educativos y en el entorno de otros movimientos sociales, y que por ello conoces la importancia de la educación para propiciar cambios, tengas idea de si este planteamiento de "aproximación cultural" se ha considerado en algún momento.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4172558/20140211/trueba-referendum-constitucio-esta-ben-feta.html

Fins aviat. Lidia



Moisès ha dit…
Lídia
Desconec si ho aconseguirem, independitzar-nos, jo ho desitjo, i hi treballo, i milito en un partit, ès una eina al cap i a la fi, coneixem les teories del catedràtic Moreno Cabrera, però malauradament, aquesta manera de pensar és molt i molt minoritària en l'estat espanyol.
La Espanya política és intolerant amb les nacionalitats ibèriques, i la Espanya social, hi haurà de tot, però suposem i així es demostra que estem molt i molt sols.
Lídia, fa 200 anys que el catalanisme intenta l'encaix a Espanya, ho van intentar els primers parlamentaris de les Corts de Cadiz al 1812, desprès vindria la 1a república amb el cantonalisme i el federalisme, la Mancomunitat, la 2a República, la transció amb la Constintució del 1979, i el darrer intent amb l'estatut del 2005.
Actualment són els decrets, o el TC qui ataca el nostre autogovern, però abans eren els cops d'Estat, els pronunciamentos, els bombardejos a Barcelona i els empressonaments i fins i tot assassinat dels nostres presidents.
Fa 200 anys que ho hem intentat tot, absolutament tot, amb repúbliques, amb monarquies, amb governs de dretes, amb governs d'esquerres, amb tot, i sempre ha acabat malament, ara mateix el govern del PP i els aparells judicials estan entran a les nostres aules, estan atacan els nostres drets socials, i les nostres competències d'autogovern, i abans Zapatero i les seves mentides, ah i també envaïnt competències.
Ja no podem més, i només trobem insults, nazis, judios, àvaros, intolerantes, pueblerinos, terroristas, etarras, catalibanes, drogatas, totalitários, etc etc, i si no t'ho creus posa la Cope, Intereconomia, 13tv, Onda Cero, Tele5, A3, el ABC, el MUndo, La Razón etc etc.
I això perquè l'únic que volem es votar, decidir, autodeterminar-nos, escollir el nostre status jurídic, i viure tranquils.
I ens és impossible ...amb Espanya és impossible
Núria ha dit…
Pons007, recordes l'última cosa que dic a l'escrit? Em diuen: llavors, tu no creus en Deu. I jo els dic: i tu com ho saps? Doncs ara et dic exactament el mateix: i tu com ho saps si sóc catòlica o no? Torna a llegir l'escrit perquè em sembla que has tret conclusions massa ràpid...

Daniel. I el que els agraden els teus escrits!

Ignasi. És molt gratificant veure que pensen... Tan de bo hi arribessin tots a aquest estadi...

Lidia. No cal que et contesti jo. El Moisès ho ha fet molt bé.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...