Quan el dia aixeca després d'una nevada

El cap de setmana passat va nevar. Dissabte. Al Pirineu. A cota 600. Una mica, tampoc és que quedés tot colgat de neu. Passa sovint. No era una nevada excepcional. Però aquí dalt es va armar un caos circulatori que va fer que la Seu quedés incomunicada durant unes hores. A coll de Nargó és va haver de tallar la carretera, cosa totalment inusual. La van tallar els Mossos perquè els cotxes no anaven preparats. La carretera de Puigcerdà no la van tallar, es va tallar per sí sola, amb cotxes creuats a la carretera. Els del temps no ho van encertar massa, havia de nevar a cotes altes i els va agafar una mica amb els pixats al ventre però tampoc n'hi havia per tant. Era cap de setmana i les màquines no sé si és que descansen però la que puja a Calbinyà no va aparèixer en tot el dia i en alguns moments hagués fet falta. I em sembla que no va ser l'únic tram que es va quedar sense pentinar. N'hem d'aprendre encara del país del costat que sempre tenen carreteres i carrers impecables.

Però dilluns, Sant Sebastià, ja va fer sol, tot semblava tornar a la normalitat i vaig aprofitar per fer el 2n cens hivernal d'ocells, d'Aravell a Can Roca. Fa anys que el faig i ja tinc clar una mica què em sortirà a cada tram però sempre m'enduc alguna sorpresa. No sé si efecte nevades però en dos trams diferents del recorregut em van sortir alguns exemplars de bruel (Regulus ignicapillus) que no havia comptabilitzat des del meu primer cens fa vuit anys. Primer vaig pensar que devien ser reietons (Regulus regulus) que baixaven amb la nevada, n'havia vist grups nombrosos en altres edicions, però el capell els distingeix perfectament. També és força normal fer aquest cens amb neu, algun cop molta més que dilluns. És agradable anar sentint la neu com cau dels arbres trencant el silenci de la muntanya. 


Primer la cosa semblava ben gèlida i en algun tram vaig trobar una boira espessa que em va fer pensar en recular i abandonar el comptatge però van ser llocs puntuals.










A la resta del recorregut el Sol escalfava força. Poca cosa en total. 



Les mallerengues són sempre les meves companyes de viatge però aquest cop treien el cap tímidament. A l'arribar a Can Roca sempre m'espera un picot garser. Aquest sí que no em va fallar. El sento barrinar de lluny abans d'arribar-hi i just quan hi sóc a prop el veig sortir volant. 







Al finalitzar els tres quilòmetres m'assec al prat, menjo una mica i aprofito per acabar d'identificar bé alguna espècie que m'ha quedat una mica dubtosa amb la guia. Diumenge el prat estava ben blanc, així que la paradeta la vaig fer a l'aixopluc de la paret de la casa, amb una vista de la vall de Castellbò i del Segre molt gratificants i el Cadí, la serra de l'Arp i el Sant Quiri de fons. 
 





A la tornada, ja sense ni una mica de boira, el Sol ja deixava veure tot el paisatge ben lluit.





I per aquest divendres i dissabte els homes del temps han volgut curar-se en salut i han anunciat una gran nevada al Pirineu a cotes baixes. I tampoc han afinat massa... S'han entestat en ensenyar-los la molta neu que queia a la Val d'Aran, que tampoc era tanta, i poca cosa més. Aquí ni una volva, temperatures molt suaus i fins i tot un solet que acompanya. Ja sé que hi ha moltes pressions des de les administracions per tenir la població previnguda, i més després d'una relliscada, i des dels sectors turístics també però mireu de fer la vostra feina... I si ha de nevar, doncs que nevi. I si no, doncs tampoc cal exagerar...

Comentaris

Daniel ha dit…
Com sempre em fas enveja. Però aquesta vegada una mica menys. El matí de dissabte passat, abans de la nevada, estava fent una caminada amb raquetes per Gils. Fantàstic! Ara ja puc dir que he provat això de les raquetes, i frisso per tornar-hi!!
Núria ha dit…
Un bon país per fer rutes amb raquetes!
Joana ha dit…
Tu ho has dit, no era la nevada de la setmana passada per tant, però les màquines deurien estar de festa. marxar de Masella esperitada, veia com la carretera s'anava posant i no netejaven. He viscut nevades més fortes i no havia patit el que vaig patir per baixar fins a la vall.Ahir, no hi vaig pujar en previsió, el cost econòmic que suposa i que estava molt cansada em van fer desdir, a mi! que no tinc mandra ni em fa por!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...