Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

Quan el dia aixeca després d'una nevada

Imatge
El cap de setmana passat va nevar. Dissabte. Al Pirineu. A cota 600. Una mica, tampoc és que quedés tot colgat de neu. Passa sovint. No era una nevada excepcional. Però aquí dalt es va armar un caos circulatori que va fer que la Seu quedés incomunicada durant unes hores. A coll de Nargó és va haver de tallar la carretera, cosa totalment inusual. La van tallar els Mossos perquè els cotxes no anaven preparats. La carretera de Puigcerdà no la van tallar, es va tallar per sí sola, amb cotxes creuats a la carretera. Els del temps no ho van encertar massa, havia de nevar a cotes altes i els va agafar una mica amb els pixats al ventre però tampoc n'hi havia per tant. Era cap de setmana i les màquines no sé si és que descansen però la que puja a Calbinyà no va aparèixer en tot el dia i en alguns moments hagués fet falta. I em sembla que no va ser l'únic tram que es va quedar sense pentinar. N'hem d'aprendre encara del país del costat que sempre tenen carreteres i carrers impec…

Cultes i independentistes, regressió irracional?

Imatge
A casa meva sempre m'han ensenyat que si creus que tot el món s'equivoca, potser ets tu qui va equivocat. I més si els que creus que no tenen raó formen part d'una èlite cultural. Doncs hi ha algú que es pregunta com pot ser que una societat catalana culta i escolaritzada com ningú pugui equivocar-se tant desitjant la independència del seu país. Ho expressa així un catedràtic de Madrid, el senyor Enrique Gil Calvo, en un article a El País. Evidentment, dins els seus arguments i estupefacció per aquest transtorn mental dels catalans més cultes hi entra la comparació amb l'Alemanya Nazi i el seu tret identitari. Aquest fet ja no em provoca cap reacció, ni bona ni dolenta. Un amic meu em diria que a això se li diu habituació. Senyal que és esport nacional comparar-nos amb aquesta gent unionista i exterminadora dels anys 30. El senyor en qüestió escriu des de la seva poltrona de Madrid, no pas des del rovell de l'ou. No viu ni pateix la situació de la pob…