Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

12 fotos, 12 instants

Imatge
Que arriba cap d'any? Que la gent fa recompte? Prefereixo no mirar enrere, no em ve gens de gust... L'única cosa que m'atreveixo a comptabilitzar són les fotografies que he fet i quines poden ser les millor. No ho fan això els periodistes, triar les millors fotos de l'any? Doncs jo també ho faré. L'altre dia triava llibres, avui trio fotos.
I a vosaltres, quina us agrada més? S'accepten tot tipus de crítiques!!
1. La vall del Segre amb la Seu a baix i les muntanyes del Pirineu al fons. La vaig fer el mes de febrer, un dia que vaig haver de girar cua perquè els caçadors no em fotessin un tret.
2. La lluna. Des del pla de les Forques. El segon any que pujo a fer aquesta foto.
3. El parc del Segre amb colors de tardor. Els reflexos al canal i els colors. Una joia de la Seu d'Urgell.
4. El parc del Valira també amb colors de tardor. La sort de tenir dos rius amb la seva vegetació corresponent a la Seu. Dura pocs dies el festival però s'ha de gaudir al màxi…

El Parc del Guinardó.

Imatge

12 llibres, 12 moments

Mori la lletra lligada.

Imatge
Per què sempre ens emmirallem en els finlandesos? Sembla que no hi hagi res millor. Si els finlandesos es tiren un pet, tots a tirar-se pets. Però a vegades el finlandès es tira el pet quan alguns ja fa temps que se'ls tiren i ningú hi havia trobat res de bo en el fenomen. Un bon dia va aparèixer una notícia a tots els diaris de casa nostra. Els finlandesos deixaven d'ensenyar a escriure a mà. Tot en ordinador, com a molt lletra de pal. En cap dels diaris que vaig llegir hi vaig trobar un enllaç a cap document ni article. Per tant, ells deixaven anar una notícia que te l'havies de creure perquè ho deien ells però sense tampoc haver-la verificat. Uns dies més tard la notícia quedava més clara. Fins a l'Abc vaig haver d'arribar per llegir una notícia més profunda amb entrevista inclosa que explicava ben bé que volien fer els finlandesos. I llavors em vaig aixecar i vaig ovacionar-los. El més greu, però, és que hem d'esperar a que ho facin els nòrdics per debatr…

Els finals feliços

Imatge
Fa uns dies vaig acabar un llibre que em va enganxar però el final em va produir certa decepció. La llibreria dels finals feliços. De fet, ja ho podia preveure, si és dels finals feliços és que havia d'acabar bé. Ara, tant... Descriu magníficament els personatges, res d'estereotips de nenes mones, personatges reals amb totes les seves virtuts, pors i mesquineses produïdes per una societat marcada pel què diran i la moral no sempre ben entesa. Però tota aquesta genialitat me la trenca aquest final massa perfecte. Quan un llibre o una pel·lícula acaben bé no me'ls crec, perquè la vida no va plena justament de finals feliços. O el que són finals feliços per a uns no ho són per als altres. A les pel·lícules els que acaben tenint un final feliç són els guapos, bons, els que es mereixen que les coses els surtin bé i el que no aconsegueix el final feliç és un personatge retorçat, malèvol, poc agraciat. Sempre s'acaba imposant la justícia. Entre dues dones, l'hom…