Els Parc Naturals: protegir o integrar?

Bona noticia. L’última planta de l’Espai Ermengol de la Seu, buida des dels seus inicis, ja té contingut. Fa uns dies a la Seu es va inaugurar l’exposició permanent “Natura de l’Alt Urgell: patrimoni i recurs”. Així es completa la mostra de trets identitaris de la comarca que el museu vol donar a conèixer als seus visitants. Realment, els urgellencs som uns privilegiats i no en som gens conscients. Vivim en una comarca que està integrada dins de dos Parcs Naturals, el del Cadí-Moixeró i el l’Alt Pirineu, i diversos Espais d’Interès Natural Protegits dins de la normativa europea (PEIN). I no en fem gaire cas...
  
L’exposició mostra el valor faunístic, florístic i geològic de tots aquests indrets de la comarca però també els recursos econòmics i patrimonials que tot això genera. Hi podem trobar informació sobre ecoturisme i turisme actiu (esquí, parapent, aigües braves...) Ara bé, aquest equilibri entre conservació de l’entorn i el patrimoni i l’explotació de recursos no és fàcil. Prou que ho saben els directors i gestors dels Parcs Naturals! Molta feina de conscienciació i hores i hores de conversa amb la gent dels pobles per aconseguir-ho. I això, per què?

Al Pirineu, els Parcs Naturals van començar a existir per una necessitat de conservar l’hàbitat de llocs concrets davant les amenaces de possibles desforestacions o intervencions urbanístiques, ja fossin a nivell d’habitatges o pistes d’esquí. Però ja des dels inicis la conservació d’aquests espais sovint xoca amb el recel i la negativa que mostren els habitants de la zona. Veuen perillar algunes de les seves activitats econòmiques com poden ser la pesca, la caça o l’explotació forestal dels boscos. I, si això passa, porta a una manca de recursos i beneficis econòmics i, conseqüentment, a  la despoblació massiva del territori. I per això la gent s’hi mostra en contra en un primer moment.

Amb l’actual política dels Parcs Naturals es vol que els habitants dels pobles se sentin integrats i respectats. Se’ls vol fer  partícips de la seva gestió i procurar-los ajuts econòmics  per tirar endavant les seves activitats, sempre i quan siguin sostenibles i de mínim impacte ambiental: rehabilitació de bordes, manteniment de boscos, ramaderia, activitats esportives i de lleure, hostaleria... I d’aquesta manera no només s’aconsegueix conservar i protegir de destrosses ambientals zones de gran valor sinó que també es fa que sigui la mateixa població del país la que participi en el projecte del Parc Natural i se’l senti seu.  Al cap i a la fi, quin valor té un espai protegit si en fem fora una de les espècies més importants que hi ha viscut des de fa centenars d’anys?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...