Marcats pel número



I semblava ruquet... No us hi heu trobat mai? El company de classe per qui no hauríeu apostat res, el que treia males notes i repetia cursos, al cap dels anys triomfa en l'àmbit professional i personal. En canvi, aquell amb qui compartíeu pupitre a l'escola que treia uns resultats brillants no ha arribat a destacar en res, fins i tot fracassa en els estudis universitaris. Aquests són els que jo anomeno alumnes acadèmics.
Més de vint anys en l'ensenyament m'han fet veure que la nota d'un examen o d'un final d'etapa no reflecteix veritablement el potencial, la intel·ligència o la riquesa de pensament d'un alumne. El nostre Sistema Educatiu ens obliga a posar a cada un d’ells un número. Els estudiants busquen l'excel·lència en la nota però no en la capacitat de raonament o en l'aprenentatge. Culpa nostra, també. La societat els ha educat així. Si sou pares, penseu un moment en això que acabo de dir. Què pregunteu als vostres fills quan han fet un examen? Els dieu: què n'has après i què t'ha enriquit? O potser: quina nota has tret? De ben segur que fregant la unanimitat feu/fem la segona pregunta. I el primer és el que ens hauria d'importar, el que han après, el que els ha enriquit.
Podem lluitar contra l'excessiva importància del número? Poc. El sistema ens ho marca. Informe PISA, avaluació de Competències Bàsiques, Proves Diagnòstiques... Totes acaben classificant alumnes, escoles i països per un simple número i no pas per la riquesa intel·lectual o de pensament crític de la societat. La LOMCE no ens ajudarà massa a sortir d'aquest atzucac. El tracte individualitzat que cada professor pot donar a un alumne a l'hora de valorar-lo durant tota l'ESO quedarà anul·lat per un examen revàlida igual per a tots els estudiants de l'Estat espanyol al final de 4t d'ESO.
El panorama que se’ns presenta no és gaire optimista però des de la meva humil i petita parcel·la seguiré fent aquesta reflexió als meus alumnes i als acadèmics dir-los que a la vida no tot és un número. A aquests ensenyar-los a pensar, a ser crítics, a valorar el coneixement i no pas només un resultat numèric. I als altres, als que no destaquen per les notes obtingudes, animar-los a seguir endavant, valorar-los pel seu esperit crític, pels seus raonaments, per les seves petites coses que els motiven... I fer-los entendre que els que avui els menyspreen algun dia diran allò de: i semblava ruquet...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...