El poder de les paraules

Fa dies que l'Ignasi va fer un escrit al seu bloc i deia que quan escriu diu el que diu i no hi ha dubte a la interpretació. Però jo li vaig dir que no hi estava d'acord. I que en faria un escrit al meu bloc. I aquí va.

M'agrada molt escriure. M'hi trobo molt còmoda. Abans el llapis fluïa sol. Ara ho fan els dits en el teclat de l'ordinador o la tauleta. I crec que és on millor m'expresso. Quan escric puc dic el que penso i puc pensar el que dic, estructurar-ho, sense interrupcions. Però també he escrit coses sense tot això, deixant fluir les paraules tal com vénen. I aquests escrits poden arribar a transmetre molt més sentiment que els altres.

No sempre el que escric va a parar al bloc. Molts cops escric per a mi, només pel plaer d'escriure i ho guardo en algun racó de l'ordinador o al núvol, aquesta cosa tan fantàstica que fem servir ara. Altres cops escric, escric i escric i després esborro. A vegades són coses inconnexes que surten perquè em relaxa però un cop fora no tenen cap tipus d'importància.

Els millors escrits són aquells que arriben a transmetre emocions al que ho llegeix, ja sigui riure, emprenyar-se o, fins i tot, plorar. No crec que mai ningú hagi plorat amb res que jo hagi escrit però a vegades és imprevisible la reacció que pots provocar en els demés. Curiosament no sempre he arribat a provocar en els altres les emocions que jo volia, a vegades fins i tot he provocat la contrària. Algun cop he pensat que un escrit arribaria ben endins de la gent i els ha deixat indiferents. En altres ocasions escrius alguna cosa sense posar-hi massa èmfasi i cales en en el fons del que ho llegeix. Si mirem la llista de les entrades més vistes al bloc no coincideixen ni molt menys amb les que per a mi, o per a algú altre, tenen més valor o les més elaborades o les més emotives. Al contrari, trobo que són temes molt banals, superflus, sense cap transcendència.

I ara me n'adono que he deixat fluir els meus pensaments pel teclat i no he parlat del que tenia previst al principi. Em passa sovint. És quan deixo buidar la ment, quan em sento millor, quan no estructuro, quan no forço les paraules ni el contingut. Havia de parlar dels altres llenguatges, dels llenguatges no verbals. De la  importància de la gesticulació, de les mirades, del to, de l'expressió de la cara, del tacte... Però ja en parlaré un altre dia. Avui ha sortit el que ha sortit, del cor i de la ment. El que m'ha relaxat mentre escrivia. Això és el que m'agrada d'escriure: la llibertat de sentir com s'escapen i s'escampen les paraules amb un ritme descompassat però harmònic.

Comentaris

Anònim ha dit…
Pots escriure i parlar o comunicar-te, però la teva intel•ligència o estat emocional no té perquè ser igual o estar en la mateixa situació que altri, i l’interlocutor ho pot rebre de forma diferent a com tu ho has escrit
Jo també estic en desacord amb la definició del teu amic a Contratorrent, les lectures admeten diferents interpretacions, si fins i tot la cosa més objectiva que pretén un text escrit n’és la llei, i de vegades se’n deriven interpretacions jurídiques diferents, interessades o no.
De vegades el nostre estat emocional o de bloqueig mental ens pot fer arribar a interpretar coses escrites o escoltades en funció de lo que ens interessa escoltar en aquell moment, és una analogia de la memòria selectiva, a la qual anomenaríem percepció selectiva, d’exemples a la nostra vida n’hem vist a cabassos ...
Les persones tenim la tendència innata d’escoltar allò que volem escoltar, sinó de fet el nostre dia a dia seria senzillament insuportable.
Una última cosa.
Dius que penses que els teus escrits mai han fet plorar a ningú, doncs a mi una vegada un escrit teu em va provocar un atac d’ansietat que vaig anar a petar de cop al CAP, vull dir que tela, que de vegades pots arribar a provocar terratrèmols sense ser-ne conscient ...
ignasi ha dit…
Bé. Molt interessant. Per cert, segueixo esperant el teu escrit sobre el teu desacord... hehehe
Núria ha dit…
Anònim, fins i tot hi ha coses que he escrit jo un dia concret en un estat concret i quan ho llegeixo al cap d'un temps, en un altre moment anímic m'ha produït sensacions diferents. Coses escrites com un alleujament i en un moment de felicitat, al cap del temps les puc rellegir i produir-me tristor i frustació.

No fotis conya, perquè sí que un dia vaig enviar a algú al CAP amb un atac d'angoixa després de llegir un escrit meu. Es devia empatxar de pastís de xocolata... ;)
Núria ha dit…
Ignasi, ho faré... Pensava que havies desaparegut?!! Em falten les teves històries...
ignasi ha dit…
Per al.lusions: no he desaparegut només que estic molt enfeinat tancant un parell de temes encara oberts i potser tinc menys coses per dir o menys ganes de les que pensava fa un mes. I sobre el tema de fons ja sé que vaig escriure que sobre el que està escrit no admet interpretacions però potser és que no em vaig saber expressar bé. Volia dir que ningú et pot acusar de dir una cosa que no has dit quan ho has fet per escrit. En aquest sentit el que estâ escrit és la prova del que has dit i se't pot recriminar el contingut però difícilment posar en boca teva paraules que no has dit. I això sI que passa al llenguatge oral ja sigui perquè la gent fa interpretacions -interessadament o no errònies- dels teu llenguatge corporal, to de veu, aixecades de celles... En fi, que la gent és molt llesta en fer segones lectures de les teves paraules. I d'altra banda, com que de la paraula no en queda testimoni escrit després hi ha qui ho aprofita per posar en boca d'un coses insospitades mai dites. D'aquí, d'aquest mal üs i abús del llenguatge interpretatiu, és pel que defenso el llenguatge escrit. Després cadascú en farà la seva interpretació però ningú podrà dir que vas dir-li "imbècil" a algú si el que has escrit, amb tota la ironia i mala llet que un hi vulgui posar, és que "difícilment entendrà el que li dius". L'exemple és totalment inventat però és per fer entendre que no es pot dir allò de "t'ho he llegit a la cara" o similar... Les paraules diuen el que diuen i el llenguatge corporal té un altre codi diferent de l'escrit que només els que et coneixen molt bé saben interpretar amb més o menys encert.
ignasi ha dit…
Per al.lusions: no he desaparegut només que estic molt enfeinat tancant un parell de temes encara oberts i potser tinc menys coses per dir o menys ganes de les que pensava fa un mes. I sobre el tema de fons ja sé que vaig escriure que sobre el que està escrit no admet interpretacions però potser és que no em vaig saber expressar bé. Volia dir que ningú et pot acusar de dir una cosa que no has dit quan ho has fet per escrit. En aquest sentit el que estâ escrit és la prova del que has dit i se't pot recriminar el contingut però difícilment posar en boca teva paraules que no has dit. I això sI que passa al llenguatge oral ja sigui perquè la gent fa interpretacions -interessadament o no errònies- dels teu llenguatge corporal, to de veu, aixecades de celles... En fi, que la gent és molt llesta en fer segones lectures de les teves paraules. I d'altra banda, com que de la paraula no en queda testimoni escrit després hi ha qui ho aprofita per posar en boca d'un coses insospitades mai dites. D'aquí, d'aquest mal üs i abús del llenguatge interpretatiu, és pel que defenso el llenguatge escrit. Després cadascú en farà la seva interpretació però ningú podrà dir que vas dir-li "imbècil" a algú si el que has escrit, amb tota la ironia i mala llet que un hi vulgui posar, és que "difícilment entendrà el que li dius". L'exemple és totalment inventat però és per fer entendre que no es pot dir allò de "t'ho he llegit a la cara" o similar... Les paraules diuen el que diuen i el llenguatge corporal té un altre codi diferent de l'escrit que només els que et coneixen molt bé saben interpretar amb més o menys encert.
Núria ha dit…
Doncs ara, Ignasi, en això et dono la raó. El que s'ha escrit, escrit està i el que no, no. I així no hi ha discusió ni interpretació que valgui.
Josep M. ha dit…
Jo vull comentar el que dius: " Si mirem la llista de les entrades més vistes al bloc no coincideixen ni molt menys amb les que per a mi, o per a algú altre, tenen més valor o les més elaborades o les més emotives." M'ha portat a pensar que a vegades voldries comentar una entrada, i ja que ho vols expressar bé es queda al calaix. Fa uns dies em va agradar les teves evocacions del port d'Incles i les estones passades allà, volia dir alguna cosa i ja veus... Ara m'hi has fet pensar. Potser les entrades importants, per tu o per qui ho llegeix, requereixen una certa reflexió i ja que tots anem amb presses doncs no ho fem.
Núria ha dit…
Josep Maria, comparteixo el teu comentari. Les entrades més emotives o més elaborades no són les més llegides.
Sempre estàs a temps de deixar un comentari a qualsevol escrit!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...