D'Entor a les basses de les Salamandres

L'estiu astronòmic ja ha passat, la natura ja fa olor de tardor. Bolets, fulles seques, colors càlids. I en aquesta casa han quedat moltes coses al tinter. Així que jo tiraré uns quants dies enrere i em plantaré al primers d'agost. Els llocs hi són, no marxen pas, i les flors i els animalons sempre els podem retrobar l'any vinent.
I ens traslladem a Andorra, als estanys de Querol i de les Salamandres, entre la vall de Ransol i la vall d'Incles, una d'aquelles zones que a hores d'ara ja sabeu que m'embriaguen.


És una zona poc concorreguda pels turistes i no per això menys bonica. S'hi pot arribar des de molts punts però potser el menys costerut és el camí que ens porta des d'Entor. Per arribar a Entor se surt del poble de Ransol i a uns pocs quilòmetres ja trobem la indicació d'Entor a la dreta, tot just travessant el riu de Ransol. Deixem el cotxe al final de la carretera i enfilem cap el planell d'Entor, un lloc des d'on podem gaudir d'una vista fascinant de tota la vall d'Incles, el Casamanya, el Gargantillar...

 El planell d'Entor

 Les pistes d'esquí del Tarter i Pessons darrere.

El Casamanya

 La vall d'Incles

Després de la pujadeta una mica dura des d'on hem deixat el cotxe fins al planell d'Entor seguim per un corriol molt planer seguint les indicacions de l'estany de Querol i les basses de la Salamandra. 


Aquí, el mes de juliol és ple de flors d'alta muntanya, com l'àrnica, i de les que creixen en llocs ben plens d'aigua, com la carnívora viola d'aigua o algunes orquídies.

 Regalèsia de muntanya

Pedicularis

Genciana pirenaica

Viola d'aigua

Saxífraga de font

All d'alta muntanya

Dactilorriza (Orquídia)

 
 Orquis

 
 Àrnica

A l'estany de Querol s'hi arriba després d'una segona pujada amb força pendent però no molt llarga. Però paga molt la pena treure el nas al final de tot i trobar aquell estany. Senzillament, produeix una sensació de calma que no es pot explicar.







Seguint el camí i després d'una altra empenteta amunt arribem a la primera bassa de les Salamandres. D'aquells llocs particulars d'Andorra perquè és l'únic lloc del país on s'hi pot trobar tritó palmat. Un tritó força comú a terres més baixes de Catalunya però no pas a alta muntanya. I curiosament no hi ha salamandres sinó tritons. Suposo que són d'aquells noms populars errats que perduren...







I d'una bassa a l'altra, també amb els seus tritons. Es veuen ràpid. Només acostar-se a l'estany és fàcil identificar-los. No s'ha de ser pas un expert... I creuem els dits, perquè si en aquest estany hi ha tritó palmat i granota roja i altres amfibis és perquè a cap carallot se li ha passat pel cap tirar-hi truites per després pescar-les. Les truites són el malson dels amfibis i altres invertebrats dels estanys d'alta muntanya. On hi ha truites, ja no cal buscar res més. I a Andorra, tots els estanys estan infestats d'aquest peixot.


  
  Tritó palmat


 Granota roja

I des d'aquí es pot anar cap a Cabana Sorda, o a Incles, o a Ransol... Però per fer una excursioneta suau i quedar-se una estona descansant, meditant, relaxant-se o senzillament mirant el reflex del sol a l'aigua tenim més que acomplert l'objectiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...