Tornar a començar

Diumenge, 1 de setembre. Últim dia de vacances. I al Pirineu ja fa ben bé una setmana que s'ha acabat aquest estiu tan curt. Un estiu estrany però intens. Ple d'emocions i vivències que formaran part per sempre del meu recorregut. Deixem l'estiu enrere, l'oriol ja fa dies que no el sento, ha marxat, com molts d'altres... Li deia al Jordi fa uns dies que l'oriol fa com jo, fuig avall quan arriba la festa major de la Seu perquè tampoc deu poder dormir. I enguany no ha estat diferent...


I un cop més, la muntanya i la càmara han estat els companys inseparables. I diumenge havíem de descarregar tensions i preparar-nos mentalment pel què vindrà. I hi ha un lloc on, si les pedres parlessin, podrien explicar-ne molts del meus pensaments.


Al port d'Incles hi tinc la meva pedra filosofal, entenent-la com el lloc on he meditat i filosofat més. Aquest cop em faltava el termo de cafè i l'estació meteorològica. La resta, tot al seu lloc. Al port d'Incles hi he pujat, sense exagerar, unes trenta vegades. Hi he passat moltes hores, la majoria de vegades sola. Hi he vist coses molt interessants, hi he passat fred, hi he estat a gust, hi he arribat a passar un xic de neguit... Però també moltes hores per poder meditar i, per què amagar-ho, algunes llàgrimes també hi han caigut. Lloc de pas d'aus en migració però també lloc de pas d'excursionistes i contrabandistes. Al sud, Andorra per la vall d'Incles.


Al nord, l'estany de de Fontargent, a França.



Diumenge hi vaig estar quasi dues horetes ajaguda mirant el cel, com creixien els núvols per la banda francesa i com es reflectien a l'aigua de l'estany de Fontargent, preparant la ment per l'arribada de la tardor. Fins que el vent de nord em va fer notar que el tacte a les mans començava a desaparèixer. Era hora de despertar, tornar a la realitat i anar tirant avall.
I després de passar unes horetes al port d'Incles amb els teus pensaments i poques coses més, arribes a casa més relaxada i amb la ment més preparada per entomar les coses que hagin de venir. I som-hi, tornem a començar. Els dies passen ràpid i no ens n'adonarem que ja tindrem altre cop l'oriol cantant de bon matí per fer-nos llevar amb alegria. Encara que hi hagi coses que s'hagin quedat enrere...

Comentaris

Joana ha dit…
Sí, altre cop com si no hagués passat el temps!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...