Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2013

Ja no em sento sola

Imatge
No fa ni dos anys una amiga em deia: Núria, que no veus que no anireu enlloc amb això de la Independència? Esteu fent el ridícul. Gent propera que estaven totalment en contra dels meus pensaments. I se'n reien de tot plegat. De ben petita ja el tenia aquest sentiment no espanyol i amb els anys ha anat creixent. M'he sentit sola, molt sola durant molts anys. No ho podia compartir amb ningú i, com a molt, es podia parlar de somnis.  Fa uns anys vaig començar a trobar gent afí al meu sentiment de pertànyer a un sol país i nació. Amb ganes de voler fer realitat els somnis. Però encara érem pocs i arraconats. Érem uns pobres il·lusos que no teniem coses més importants a la vida que fer. Recordaré sempre aquell "prepara l'escala que el 2014 hem de saltar el mur" que em va dir l'Anna després de sortir d'una presentació d'un llibre d'en Víctor Alexandre. Érem quatre i mal comptats i recelosos de les mirades dels que hi havia per allà. Aquell dia, l'A…

Donem-nos la mà

Imatge
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Miquel Martí i Pol
MOLT BONA DIADA A TOTHOM DES DEL TRAM 365 DONANT-NOS LA MÀ I TRANSMETENT-NOS MOLTA ENERGIA

Tornar a començar

Imatge
Diumenge, 1 de setembre. Últim dia de vacances. I al Pirineu ja fa ben bé una setmana que s'ha acabat aquest estiu tan curt. Un estiu estrany però intens. Ple d'emocions i vivències que formaran part per sempre del meu recorregut. Deixem l'estiu enrere, l'oriol ja fa dies que no el sento, ha marxat, com molts d'altres... Li deia al Jordi fa uns dies que l'oriol fa com jo, fuig avall quan arriba la festa major de la Seu perquè tampoc deu poder dormir. I enguany no ha estat diferent...


I un cop més, la muntanya i la càmara han estat els companys inseparables. I diumenge havíem de descarregar tensions i preparar-nos mentalment pel què vindrà. I hi ha un lloc on, si les pedres parlessin, podrien explicar-ne molts del meus pensaments.


Al port d'Incles hi tinc la meva pedra filosofal, entenent-la com el lloc on he meditat i filosofat més. Aquest cop em faltava el termo de cafè i l'estació meteorològica. La resta, tot al seu lloc. Al port d'Incles hi h…