No marxeu per vacances?

És estiu i la gent acostuma a fer vacances. Vacances és aquell període laboral on no treballes, descanses. Però d'un temps ençà les vacances s'han convertit en un baròmetre del teu estatus socio-econòmic i de façana. Se't valora en funció del que fas o deixes de fer en període de vacances. La pregunta més freqüent és: "que feu aquests dies, no marxeu?" La gent espera la teva resposta original i poder valorar si les teves vacances seran millors que les seves. Si ells creuen que faràs un viatge millor que el seu et contestaran amb un "que bé!" o, fins i tot, un "quina enveja!" i no voldran passar d'aquí, la ràbia els menjarà per dins. Però si la teva resposta és "no marxem, ens quedem per aquí" llavors els despertaràs un sentiment de pena i de curiositat per saber per què tu no marxes fora del teu lloc habitual. Perquè creuran que si no fuges és perquè alguna cosa no rutlla. La pregunta que segueix a la teva resposta és: "no marxeu? Com és?". Com és el què, coi. Que no marxo? Que és obligatori fotre el camp com més lluny i exòtic millor per fer vacances? I quan els dius que a tu t'agrada passar les vacances al lloc on vius perquè hi ha molta cosa a fer i per descobrir, llavors la mirada és d'incredulitat i de pensar "pobreta, qui no es conforma és perquè no vol".
És una obligació absurda aquesta d'haver de marxar del lloc on vius quan tens vacances. Anar a la platja, per què? Per angoixar-me encara més del que estava en època de feina? Un viatge a ciutats grans o ben lluny? Preparatius, desplaçaments, cansament... Només de pensar-hi ja em passen totes ganes... 
És curiós, el lloc on visc és el destí de vacances de molta gent de la ciutat. Quan tornen expliquen les seves vivències al Pirineu, les vaques, les mosques, les campanades que no els deixen dormir, el fred, la pluja, les tempestes, la cobertura del mòbil que no funciona... Bé, altres coses expliquen però és que ara m'han vingut al cap totes aquestes collonades que he arribat a sentir per aquests mons de Déu. La gent puja a la muntanya per descansar, per sentir-se lliure. I doncs? No ho puc fer jo això també? No hi ha més gran plaer que llevar-te al matí i decidir a quin lloc vols anar avui. Encara al llit penses en algun indret màgic a propet de casa, te l'imagines, t'hi imagines, i te n'hi vas. Alguna proposta millor? Que hi vas acompanyat? Bé. Què hi vas sola? També bé. Però hi ha dies que et lleves, a casa al matí fa fresqueta i penses: ara he de sortir per passar calor? Encara tinc les cames carregades d'ahir i tinc ganes de jeure al sofà, llegir o escriure a l'ordinador, com ara. Avui ha de ser un dia de molta calor. I jo tinc la pell de gallina. Fins a migdia, les parets de la casa aguanten la fredor de la nit. I això no és plaer? La ràdio, una mica de música, un cafetonet... Els nens fent activitats diverses i tranquil·la fins ben bé l'hora de dinar. I quedes amb els amics, ara vas a veure uns, ara vas a veure els altres, voltes una mica... però res concret.
De veritat la gent gaudeix amb el soroll, la calor, la gentada? Doncs jo no, jo gaudeixo fent les vacances que faig. I el millor de tot és que no faig res obligada, faig el que vull, el que em ve de gust, el que m'agrada. Així que, no cal que ningú més em tingui llàstima perquè no marxo a desconnectar a la platja o a rodar món  El món de fora clar, perquè el meu món el volto prou i sempre torno a casa amb la sensació d'haver descobert algunes coses bones. Es poden tenir, doncs, unes vacances millors?

Foto: www.diaridegirona.cat

Comentaris

Anònim ha dit…
Ja saps Núria que tu per molta gent ets una persona molt envejable
Jordi ha dit…
Doncs que cadascú faci el que vulgui i deixi està la resta. Hi ha gent que s'ha de ficar a la vida dels altres. Això mateix passa si surts a córrer, si te'n vas d'excursió, etc. Sempre hi ha que considera que ets un boig però que l'importa? no ha de fer res de la meva vida.

Suposo que entre els que et demanen hi ha gent sana i simplement ho demanen per costum, educació, etc. Si hi ha d'altres tipus: que els bombin!
Joana ha dit…
Suposo que molta gent ho demana per educació o per parlar d'alguna cosa. Aquest any a poca gent he sentit parlar de les vacances, no estan els ànims per aquestes coses em sembla. Però, Núria, tu ja vius a un lloc que és destí de vacances. Si es marxa a llocs que poden estar més o menys lluny de casa, és per que durant l'any no hi ha temps per anar a segons on, si més no jo. La gent sempre ha de dir alguna cosa per tocar la pera! Si et quedes a casa per que et quedes i si marxes per que marxes!
Núria ha dit…
L'enveja no és bona. Si vols alguna cosa has de lluitar per ella.

Penso que la gent no concep les vacances sense un canvi de lloc habitual. No fa vacances. I, per tant, visquin on visquin, han de fugir per sentir-se bé.
ignasi ha dit…
D'acord amb tu, jo també comparteixo part d'aquest privilegi de viure en un poble de segones residències i gaudir, cada dia, allò que molt busquen els caps de setmana o els mesos de vacances. Tanmateix, jo sí necessito evadir-me del meu poble i el meu entorn. Se'm fa massa petit, endogàmic i viciat, i hi treballo tot l'any sense canviar d'aires més que el que m'ofereix -i no és poc- el pas de les estacions. Així que per a mi esdevé necessitat vital fer vacances lluny. Sempre ha estat així (potser es tracta d'aquest "fugir, visquin on visquin" que comentes. Una vegada vaig sentir en Joan Barril dir una sentència, que no era seva, sobre que el viatjar ens fa vèncer els prejudicis, i això també ho necessito. Si no fos per aquests elements, necessitats vitals per a mi, em quedaria a casa gaudint dels meus i el meu entorn.
Núria ha dit…
Ignasi, quan ho estava escrivint pensava justament en vosaltres!! Vosaltres sou tot el contrari, fugiu del vostre lloc habitual, sigui quin sigui. Però crec que les vostres raons són una mica diferents.
Em sembla que no és el primer cop que t'ho dic però encara recordo com em vau fer patir quan vau anar a Ruanda!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...