La família Hogarín

Ahir vaig anar a Gualba a veure l'Ignasi i la Cristina. Xerrem molt i mentre sopàvem vam tocar el tema de la joguines de quan érem petits. No recordo ni com hi vam anar a parar a la conversa. Però de cop i volta l'Ignasi va pronunciar una paraula que em va obrir la porta d'un raconet molt, molt llunyà del cervell: HOGARÍN. Hogarin!!!! La família Hogarín i tots els seus decorats i complements! Sí, la meva memòria va entrar en aquell racó oblidat i van començar a sortir imatges i records impagables. El menjador, la perruqueria, el jardí i el parc infantil... I també vaig recordar l'habitació de jugar de casa amb unes estanteries on hi tenia tots aquests diorames dels anys 70. 




I aquest matí he començat a buscar a Google. Només he hagut d'escriure Hogarín i han començat a sortir totes les imatges possibles. No sabia pas que aquella família en miniatura havia mogut tantes històries aquells últims anys del franquisme. La família Hogarín era una família ben convencional. Jo tenia el pare, la mare i uns nens. Veig que hi havia uns avis i alguna persona més però no els recordo haver tingut. I llavors hi havia unes caixes de cartró obertes per dalt i amb tres parets, talment com si fossin teatres, que escenificaven les diferents estances d'una casa i llocs fora del que era la casa en sí, com botigues, jo tenia la perruqueria, un parc infantil... I vaig recordar que hi jugava força. I que somniava que em feia petita i em passejava per tots aquells racons. 

 
 

  I mirant les imatges que he trobat per internet he recordat els fanals del jardí, uns gronxadors, els assecadors de la perruqueria, el balancí del jardí...

 




I també recordo un dia que van venir a casa uns amics dels meus pares amb quatre nenes que quan van entrar al quarto de jugar miraven embadalides totes aquelles caixes allargades amb tantes coses boniques a dins.
No sé que se'n va fer... Es devia fer malbé i la meva mare, en un atac d'aquells de lliurar espai a la casa, ho devia llençar... 
Curiós com una sola paraula dita en un moment concret d'una conversa ens pot portar de cop i volta a recordar tantes coses d'un passat llunyà i quasi del tot oblidat.

Comentaris

ignasi ha dit…
No recordes com hi vam arribar? Parlàvem de les joguines amb què jugàvem de petits: que si madelmans o geypermans, exincastillos o tentes, clics o airgamboys... I jo vaig dir que quan era pett passava moltes estones jugant amb els hogarín de la meva germana traient el meu costat marujil al sopar. Crec que ho has volgut amagar per discreció però, deu ser l'edat, estic curat d'espants i avessat a pràcticament tot. Merci per la trobada!
Núria ha dit…
Diguem que sí que recordava de què parlàvem i d'aquesta faceta teva de quan eres petit peró no calia tampoc entrar en detall!! El que no recordo és com vam arribar a parlar sobre les juguines de quan érem petits.
Tampoc sabia que hi havia tantes coses del Hogarín. Pel Google n'he trobat un munt!!
Anònim ha dit…
Ostres! estava tenint la mateixa conversa sobre els hogarin amb el meu company. Era una de les meves joguines preferides, però la majoria de les meves amigues no les recorden. No se si van tenir molt èxit o no. Be, buscant imatges e caigut en el teu bloc. M'agrada!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...