Els capricis de la mare natura

Just fa un any, el 19 d'agost escrivia això. La sequera era forta i els rius baixaven secs. Ho vaig escriure després d'una passejada de les que més sovintejo i més m'agrada: el camí de can Casanoves. I m'expressava així:

"... El riu de Casanoves baixa sec fins ben avall. Mai l'havia creuat sense aigua. I quan vaig començar a sentir aquell rajolinet lliscat pel terreny vermell vaig sentir molta pau. I vaig estar-me una estona escoltant aquell so quasi musical..." 
"...Em venen al cap pensaments futuristes. Això que jo escolto, observo, valoro, ho veuran els nostres néts o besnéts? Tal com van les coses, això d'anar per la muntanya i creuar rierols i torrents serà normal o serà una raresa?..." 
"... En època de sequera són sensacions que s’intensifiquen i avui no només he escoltat l'aigua amb un punt d'alegria i de tristor a l'hora sinó que també he vist que la vegetació pateix, les fulles s'arronsen, les gerderes no tenen fruits..."

Llàstima que no vaig fer fotos... La situació era terrorífica. Una sequera bestial. Els rius sense aigua i la vegetació patint d'allò més. El riu de Casanoves era sec, ben sec. Angoixant.

Però aquests any ha plogut i el paisatge era ben diferent. Verdor, aigua... I el mes de maig vaig fer aquesta entrada. Quin contrast. Aquí sí vaig fer fotos. 
 

 






I deia això:

"...Avui he volgut fer aquest últim perquè sabia que el riu de Casanoves baixaria amb ganes i aquell color vermell és molt d'agrair...."
"...I tirem riu amunt. I el riu baixa com mai l'havia vist. Ja m'han avisat abans de marxar que no el podria travessar però mira, sóc així de tossuda. Quina diferència amb fa menys d'un any......"

I un comentari del Jordi, que avui he pensat en ell per això dels sediments...

"Bé, les fotos genials, com sempre així que només comentar que sempre que veig aquestes aigües amb tants sediments penso que acabaran en el fons d'un envasament enlloc del delta... Si, ja sé que és una ximpleria però mira, vaig del més petit al més gran!"

Avui, 22 d'agost, tot just un any de l'entrada de la sequera, he anat a fer el camí de can Casanoves per agrair la fresqueta i la verdor del camí. Ja veieu que el faig sovint. I quina ha estat la meva sorpresa quan m'he trobat amb una estampa dantesca, terrorífica. Una catàstrofe. Fa unes setmanes hi va haver uns aiguats molts forts a l'Alt Urgell. Es va parlar de fins i tot 100 l/m2 a la zona d'Adraen. El riu de la Color va fer estrall però del de can Casanoves ningú en va dir res... Doncs l'aigua va baixar amb tanta força que s'ha endut gran part del camí, ha arrencat d'arrel i arrossegat arbres grandiosos, ha fet uns grans esvorancs al mig del camí, en els trams que encara existeix, i ha deixat el camí i la llera del riu amb la roca mare al descobert. Per cert, uns esquistos pissarrosos força interessants. Algun dels trams s'ha de passar pel mig del riu, el camí no hi és i, fins i tot, algun pas és una mica perillós de fer. Jo no sé si el terreny ha quedat ben assentat, ho dubto, o passant per allà algú pot quedar-se sense terra als peus i anar-se'n avall. També poden haver esllavissades i que et caigui algun roc a sobre. N'he vist de brutalment grans. Avui no portava la càmera perquè he pensat que del camí de can Casanoves ja no tenia res per descobrir i fotografiar. Mare meva què he dit!! El camí ni el coneixia, fins i tot en algun moment he pensat si no m'havia equivocat. Un paisatge totalment diferent. Penseu que pel camí hi podien circular cotxes i ara amb prou feines s'hi passa caminant. Sort del mòbil...






 



 



Ara el riu ja no és vermell, l'aigua és transparent i la llera de petits còdols blanquinosos. I tots aquells sediments vermells, argilosos, dels que parlava el Jordi a l'escrit del maig estan tots dipositats al pantà d'Oliana molt probablement.

Curiosa la mare natura, oi? Com ens pot fer canviar el paisatge i el pensament en només un any. I és que hem de tenir tots molt clar que aquí, qui mana és ella.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...