Les Bruixes.

http://consejosdebruja.blogspot.com.es/2010_04_01_archive.html
Sembla que l'altre dia hi va haver un aquelarre en un camp de futbol. És curiós perquè els aquelarres s'acostumaven a celebrar al bell mig del bosc i no en grans camps de futbol i a la vista de tots. Als aquelarres hi anaven les bruixes a fer de les seves. I dit per una dona. Clar que, quina dona... I va coincidir amb l'aniversari de la mort de Maria Mercè Marçal una gran fèmina que va reivindicar a través dels seus versos el paper de les bruixes com a símbol d'alliberament de les dones en la seva obra poètica Bruixes de dol.

 Però, qui eren les bruixes? Si ho preguntem als nens petits les bruixes són dones dolentes que surten als contes i que volen amb una escombra. La més coneguda dels xics de fins a 18 anys deu ser la Bruixa Avorrida de les tres bessones. A la meva època, la més dolenta era la de la Blancaneus o la Bella Dorment, mites que el senyor Disney va forjar.

Però les bruixes, com altres éssers de llegendes no han existit mai, senzillament va convenir inventar-les. Les anomenades bruixes no han sigut res més que dones sàvies, dones amb una personalitat pròpia, influents, independents. I durant l'edat mitjana i bona part del Renaixement, aquestes dones feien nosa a un cercle poderós d'homes que veien perillar el seu estatus d'influència i autoritat. Les dones havien de quedar reduïdes a la subordinació de l'home. La misogínia en tot el seu esplendor. Dominaven l'art curatiu, el raonament i influenciaven en les decisions de les altres dones i famílies, cosa que feia perdre poder als homes que les envoltaven. La societat misògina en la que s'havia entrat arreu d'Europa va fer inventar qualsevol excusa per fer desaparèixer les dones que podien fer un mínim d'ombra a uns homes dominants i porucs. Porucs de pensar que una dona els podia guanyar en saviesa i pensament. Una dona sàvia no es deixa entabanar i pot fer trontollar tot el poder i l'estatus que l'home ha adquirit. I inventen les bruixes. Unes dones que aconsegueixen el seu poder i saviesa al tenir tractes amb el diable. La cultura de la por. Se'n van torturar, cremar i eliminar moltes de dones que mínimament feien nosa o, senzillament espantaven. No a la població, sinó als homes que volien tenir un mínim poder. Un ginocidi brutal. Però les bruixes han passat a la història i les dones reivindiquen el seu paper. Ara les bruixes només apareixen als contes infantils i en algunes novel·les juvenils de personatges populars o vampirs. Les bruixes de les històries d'ara ja no són les bruixes d'abans. Ja no fan por però sí continuen tenint molt poder.

Però segur que les bruixes han desaparegut? A mi em sembla que no... No les anomenarem així però les dones continuen fent por en moltes cultures. Bé sabem que en alguns països es continuen assassinant dones pel simple fet de ser dones sense cap més mirament. A la nostra societat, també. L'ara anomenada Violència de Gènere no deixa de ser una crema de bruixes encoberta. Homes que volen dones submises i sense cap mena de pensament. Homes inquisidors. Assassins. I la dona a la cultura? Les dones sàvies? Les dones amb un pensament crític? Potser no s'atreveixen a dir-ho en públic perquè estaria mal vist però les dones molesten a molts homes, les voldrien veure fora dels cercles de poder perquè tenen por a perdre el seu.

Les bruixes potser no han existit mai, se les van inventar, però no sé si de l'imaginari humà arribaran a desaparèixer. Mentre l'home cregui tenir la potestat del poder i la dona li sigui un perill,  les bruixes volaran amb escombra i barret de punxa per sobre del cap dels més porucs.

Comentaris

Anònim ha dit…
La Meritxell Gene té una canço anomenada "Amb totes dues mans" d'un poema de M. Mercè Marçal.
Del poemari Bruixes de dol.
A tu segur que no et serà difícil de trobar-la
Núria ha dit…
Ho sé i m'agrada molt. El té molt ben musicat.
El poema és Vuit de març:
http://mariamercemarcal-alba.blogspot.com.es/2007/06/8-de-mar.html
Núria ha dit…
La primera vegada que vaig sentir la cançó, no fa massa dies, ja em va fer la sensació que aquella lletra l'havia llegit en algun lloc. I de seguida vaig caure que era un poema de la Ma Mercè Marçal. I no em vaig equivocar...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...