Del coll d'Ordino al Casamanya

Feia un munt de dies que no trepitjava muntanya de debò. Amb la història aquesta que tenim xàfec cada tarda la cosa queda una mica limitada. Dijous passat ens ho vam muntar una mica bé. Ens llevem d'horeta i pugem al Casamanya amb el temps just per evitar la tempesta. I ho vam aconseguir!!
Així que vam enfilar frontera amunt fins al coll d'Ordino i des d'allà el camí més fàcil per accedir al Casamanya. És un pic força accessible però no deixen de ser quasi 800 m de desnivell i uns 7 km i pico fins al pic del Casamanya sud, coronat per una fita amb una creu. 
 

El Casamanya és un pic simbòlic perquè es troba ben bé al mig d'Andorra i des del seu punt més alt pots dominar tot el país i part dels del voltant. Sobretot espectacular el vessant del Pallars amb les muntanyes més altes de Catalunya. Llàstima que els núvols de tempesta ja s'estaven formant i no es van poder veure bé...
El Casamanya és de naturalesa calcària que algun plegament especial que se m'escapa el va planxar i el va deixar fet un acordió. Té una forma suau, amb bonys des del coll d'Ordino però escarpat i perillós pels altres vessants. Tot i així, es comença a pujar molt alegrement però bony darrere bony, sembla que el pic no arriba mai!!! I això pot desmoralitzar una mica. I per molts cops que hi pujo, aquesta sensació la tinc sempre, amb l'esperança que m'hagi descomptat a la pujada o la mare natura hagi retallat alguna pujada. 




Es comença molt suau, per dins de bosc. Això permet anar escalfant. És un bosc de pi negre i ginebró, amb alguns exemplars d'orquídies com les de les fotos. 


Platantera

Dactiloriza

Orchis ustulata

 A mesura que anem pujant el bosc va fent clarianes i es comença a intuir la magnitud del paisatge,amb les parròquies de la Massana i Ordino al fons de vall i les muntanyes del nord-oest emparant-les. 
 





Quan el bosc acaba comença la pujada de veritat, la primera llarga i pronunciada. S'arriba a un planell i segueixen les pujades però ara en ziga-zaga, cosa que les fa menys dures. A mitja pujada va semblar que hauríem de tornar enrere però un descans a temps i unes quantes cireres van donar forces per seguir fins a dalt. 



I aquí ens vam plantar, amb menys de dues horetes érem a dalt. Neu per tot arreu que enguany no fondrà pas. La part nord dels tres mils catalans és encara ben blanca. I les valls del Comapedrosa, també. 



La part més escarpada del Casamanya. Perillosa perquè sí...



I com cada dia, els núvols de tempesta amenaçaven fort. Així que vam decidir tirar avall el més ràpid possible. Jo encara volia fer fotos d'algunes flors i no era qüestió que ens caigués cap llamp a sobre. 

Pastorella

Genciana blava

No m'oblidis

Globulària



 Iberis

Matafoc

 Neret o abarset

La gent és una mica inconscient i mentre baixàvem n'hi havia que enfilaven cap el Casamanya. Perillós si la tempesta t'enganxa! En una horeta érem al coll d'Ordino. És un lloc ideal per fer un mos sota un d'aquells pins enormes. 




Però temps just per menjar una micona que la tempesta ja ens va caure a sobre. 



Ràpid cap el cotxe i cap avall!! Alguns altres devien quedar ben amaradets d'aigua i espero que de res més. No es pot subestimar la meteorologia a l'alta muntanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...