De Bescaran al coll de Midós

I l'endemà de pujar al Casamanya, ja que estàvem entrenats, vam decidir atacar la part més nord de la nostra comarca i pujar fins el refugi de coll de Midós. En total 8 km anada i tornada i 650 m de desnivell. 


De les muntanyes de Bescaran ja n'he parlat altres cops però aquests és un altre dels magnífics indrets que les formen. Sortim del mateix poble de Bescaran, aquest cop decidim pujar pel bosc fins a la Ingla enlloc d'arribar-hi en cotxe. Tenim temps però no ens podem entretenir perquè ja sabem que després de migdia pot començar a espetegar alguna tempesta com ens té acostumats tot aquest mes.
Comencem a pujar bosc amunt. És un bosc obac, humit i amb un pendent considerable. Des d'alguna clariana podem veure com baixa l'aigua pel torrent Gran, amb un sorollós salt d'aigua i la resta del rocam que envolta Bescaran. No hi he vist mai rapinyaires posant-t'hi però és un lloc ideal per a ells. 



Les flors també hi són presents, entre ells grans grups d'orquídies com l'orquis maculata. Aquí en teniu una bona mostra.

 Lli

 Hipericó. Herba de Sant Joan.

  Clavell de pastor

 Campaneta

 Cresta de gall

 Espígol

 Didalera

 Sálvia

 Corniol

 Qrquis tacada


El Quim havia fet el camí durant la cursa de Bescaran de feia uns dies però la Laia i jo anàvem una mica guiades per l'instint sabent que seguíem el riu de Bescaran. Fins que després de força estona apareix davant nostre el corral de la Ingla on hi ha una bifurcació de camins. 

Ingla

 Aquest lloc ja m'és força familiar i des d'aquí un corriol força dret per dins d'un magnífic bosc encatifat de molsa i flors ens dur fins a una clariana des d'on el camí fa un gir i ja molt més planer ens durà fins al coll de Midós. 


 Herba del vent

Formiguer de formiga roja. Si atanses la mà les formigues es posen dretes i t'ataquen. Si després t'olores la mà notaràs ferum de vinagre. És l'àcid amb el que t'han atacat les formigues!!



 Fiteuma






Abans d'arribar-hi, un goig trobar grans extensions de groc tenyits per unes magnífiques gencianes grogues i grans vistes de la serra de Bescaran, encara amb neu que ja no marxarà perquè Sant Jaume està a la cantonada. 

 

  

 
Un cop al coll de Midós s'obre un immens prat des d'on la vista del Cadí hagués estat increïble si no hagués sigut pels núvols que cobrien tota la serra. 
 


 Al refugi de Midós hi vam estar una estona fins gaudint de la tranquil·litat, el bestiar i el paisatge. 



 
Fins que ens van acorralar un grup de desenes de nens d'un esplai. 


Eren les dotze del migdia i les nuvolades que treien el cap per darrere la serra de Bescaran provinents d'Andorra van marcar el principi de la tornada. Ho vam fer pel mateix lloc perquè no volíem arriscar a mullar-nos. I bé que ho vam clavar! A quarts de dues tornàvem a ser al cotxe i cap a casa, just quan queia la primera gotellada d'aigua.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...