Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

De Bescaran al coll de Midós

Imatge
I l'endemà de pujar al Casamanya, ja que estàvem entrenats, vam decidir atacar la part més nord de la nostra comarca i pujar fins el refugi de coll de Midós. En total 8 km anada i tornada i 650 m de desnivell. 

De les muntanyes de Bescaran ja n'he parlat altres cops però aquests és un altre dels magnífics indrets que les formen. Sortim del mateix poble de Bescaran, aquest cop decidim pujar pel bosc fins a la Ingla enlloc d'arribar-hi en cotxe. Tenim temps però no ens podem entretenir perquè ja sabem que després de migdia pot començar a espetegar alguna tempesta com ens té acostumats tot aquest mes. Comencem a pujar bosc amunt. És un bosc obac, humit i amb un pendent considerable. Des d'alguna clariana podem veure com baixa l'aigua pel torrent Gran, amb un sorollós salt d'aigua i la resta del rocam que envolta Bescaran. No hi he vist mai rapinyaires posant-t'hi però és un lloc ideal per a ells. 


Les flors també hi són presents, entre ells grans grups d'…

El futur imprevisible

Aquesta setmana he pogut tenir estones de pau, molta pau. Pots trobar a faltar la companyia però uns dies de soledat no van gens malament. Més que de soledat, de poder fer el que et ve de gust sense haver d'estar pendent dels demés. Descansa la ment i descansa el cos. I he aprofitat per fer una visita pendent, d'aquelles que no trobes el moment però que en tens moltes ganes. Vaig anar a les Borges Blanques a veure una amiga amb qui havia compartit molts moments en l'època de facultat. Amics, farres, moltes hores d'estudi, alegries, penes, els amors de joventut i els que t'acabes aparellant i tenint fills. Moltes vivències compartides i molts records en la memòria. Però la vida és un seguit de fets casuístics que et porten a viure coses que fa vint i cinc anys no hauries imaginat pas ni cregut encara que algú vingut del futur te les hagués avançat. Tantes hores xerrant i arreglant el món i mai se'ns hagués passat pel cap que una acabaria vivint a les muntanyes …

L'horòscop està en els cromosomes

Ja fa temps que denuncio que les ciències queden coixes a l'ESO. En un moment on la biologia molecular i la genètica són un dels punts importants de la medicina, la reproducció i els debats ètics, la mínima base per entendre tots aquests temes desapareix del l'ensenyament obligatori i queda reduït a una simple optativa a 4t d'ESO per a alguns alumnes que, potser, seguiran els estudis d'un batxillerat científic o formació sanitària. La resta, impossible que entenguin res del que es parla i menys poder debatre-ho. I d'aquesta manera ens podran colar lleis sobre bioètica sense poder rebatre cap argument.
El diumenge passat, al suplement de Catalunya Ràdio l'Àdam Martin, un personatge que fa molts anys que volta per la ràdio i sempre havia tingut per un poca-solta, ens presentava unes astròlegues i un astròleg d'orientació psicològica que ens explicaven la influència dels astres a les nostres vides. Tot voltant sobre el de sempre: l'aliniació dels astres, …

Del coll d'Ordino al Casamanya

Imatge
Feia un munt de dies que no trepitjava muntanya de debò. Amb la història aquesta que tenim xàfec cada tarda la cosa queda una mica limitada. Dijous passat ens ho vam muntar una mica bé. Ens llevem d'horeta i pugem al Casamanya amb el temps just per evitar la tempesta. I ho vam aconseguir!! Així que vam enfilar frontera amunt fins al coll d'Ordino i des d'allà el camí més fàcil per accedir al Casamanya. És un pic força accessible però no deixen de ser quasi 800 m de desnivell i uns 7 km i pico fins al pic del Casamanya sud, coronat per una fita amb una creu. 
El Casamanya és un pic simbòlic perquè es troba ben bé al mig d'Andorra i des del seu punt més alt pots dominar tot el país i part dels del voltant. Sobretot espectacular el vessant del Pallars amb les muntanyes més altes de Catalunya. Llàstima que els núvols de tempesta ja s'estaven formant i no es van poder veure bé... El Casamanya és de naturalesa calcària que algun plegament especial que se m'escapa e…