Ens volen fer por

Començo a estar-ne farta ja, i neguitosa. No veig pas que la cosa avanci. Anem a pas de tortuga, cautelosos, amb por i sempre tan formals i ben educadets. I per darrere ens les foten fortes: que si la llengua, que si l'educació, que si les peles. I ens anem ofegant. I així no ens en sortirem. Quan finalment decidim fer el pas i saltar el mur ja no tindrem forces ni per pujar el primer graó. Tant ens hauran debilitat que les cames no respondran i el cap serà incapaç de guiar-nos enlloc. I ara toca la por, les amenaces i les intimidacions. Van a per nosaltres, d'un en un, com qui no vol la cosa. Escullen objectius concrets perquè els del voltant reculin. La crispació al carrer i al meu entorn és tal que sento veus que comparen la situació actual amb la de moments abans de la Guerra. Això és el que volen, posar-nos la por d'una Guerra Civil. I altres diuen que això petarà, potser no una guerra però sí grups terroristes com els d'abans. I ja tornem a tenir el fantasma de la violència i la mort a sobre. 
Tenim por? Tinc por? Sí, hi ha cert neguit i certa por perquè aquesta gent ja no porten màscara i actuen amb tota impunitat. Però aquesta mateixa por ens ha de fer tirar endavant. La por a que aquesta gent ens vulguin mal demà mateix s'ha de convertir en por al que ens puguin fer la resta de les nostres vides. I aquesta por ens ha de fer forts i ens ha de fer cridar més alt i lluitar amb més ganes que mai. No ens hem de deixar esporuguir ara que ho tenim a tocar. I farem el que calgui, el que calgui i més, però aquests maltractadors i opressors no ens poden fer recular ni un centímetre més. Convertim la por en força i ganes de victòria i deixem-nos de formalismes. Marxem d'una santíssima vegada. No vull sentir més gent lamentant-se que això no arribarà mai i deixant-se trepitjar. Plantem-nos ja i diguem no: no a les amenaces, no a les coaccions, no a guerra bruta, no al temor. Alcem-nos tots a l'hora i no ens podran aturar. Fotem el camp sí o sí. I deixem que s'enfonsin sols en aquest mar de putrefacció que ells mateixos han engendrat abans que ens podreixin a nosaltres.

Comentaris

Fotem-li fort, Núria! Amb força fins al final i més enllà!! I que vingui d'una punyetera vegada l'anticicló i ho puguem veure tot més clar. Com va dir el Quim Masferrer dissabte a l'estelada humana d'Igualada, sembla que el TC ens ha suspès també la primavera, aquest any.

Bromes a part, et dono tota la raó. El procés ja van dir, i sabem, que serà llarg. Però cal que veiem passes clares i decidies cap endavant de part dels qui ens manen. Espanya vol que ens cansem, serà una guerra psicològica, aviam qui aguanta més. La raó és nostra, tenim tots els arguments de la nostra banda. Només ens cal valentia, coratge i ser conscients que és ara o mai. Només amb això n'hi hauria d'haver prou per anar endavant i no mirar més enrere. Deixar-nos estar de formalismes i d'estendre la mà a qui mai l'ha volgut agafar amb respecte i franquesa. Marxem ja!!

josefina
Jordi ha dit…
Per mi ja hi seríem. El procés va molt lent però com cal un reconeixement mundial les coses s'han de fer bé i mentre Escanya es va mostrant al món com és. Hem d'aguantar, és una cursa de fons on el que importa és arribar. És difícil trobar la velocitat ideal que és la màxima fent les coses bé.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...