Dies de pluja i foscor

Aquest hivern s'està fent molt llarg... Aquesta frase ja l'estic repetint massa cops. Potser porto més de dos mesos exclamant el mateix.  I es veu que no té ganes de marxar pas. En algun moment pot semblar que ja recula però quan comences a somriure al món, se't torna a tirar a sobre. Fred, pluja, grisor... Sembla que no es pugui aixecar el cap. Xim, xim, xim... la pluja a la finestra i el cap emboirat. I aquella pressió d'angoixa al pit al mirar a fora i no veure el Sol. I pluja, i més pluja. I tristor. L'ombra dels mesos de fred no ens vol deixar. Havíem tocat fons, amb molta neu, aigua i fred. Els dies grisos van deixar pas a d'altres plens de llum i colors. I la vida somreia. La natura despertava. Érem feliços. Molt maco tot però sembla que no podia durar. Perquè aquest any la mare natura no ens vol deixar gaudir de tot el seu esplendor. Ara plou, i plou, i plou... I els dies són foscos. I no hi ha llum, ni colors... Els havíem tingut a la mà, al cor, però s'han tornat a escapar. Tristor, el cap emboirat i el cor encongit. I els ocells han deixar de cantar. I no sé pas quan hi tornaran.

Comentaris

Unknown ha dit…
Tornaran a cantar, els moixons, i a lluir el sol, i a florir les flors. Cap tempesta dura sempre. Ànims, que ja vindrà la calor i el sol d'estiu!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...