Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

El despertar d'un hivern molt llarg

Imatge
Aquest cap de setmana el temps ens ha regalat una treva i el Sol ens ha acompanyat. Diumenge tenia feina, el matí havia de servir per treure-me-la de sobre. Vaig començar a fer-la però no parava de mirar per la finestra. No era just quedar-me allà tancada mentre a fora tot cridava a sortir. Tampoc és que fes massa cosa de profit perquè el cap estava espès, espès. Llavors, pagava la pena quedar-me davant de l'ordinador passant l'estona sense avançar la feina? I en un rampell de claustrofòbia em vaig alçar i vaig sortir amb les claus del cotxe en una mà i la càmera a l'altra. I llavors el dilema era, on anava? Lluny, ben lluny. Fugir de tota la multitud. Avui hi havia proves de l'Escanyabocs i no em venia gens de gust anar en manada per la muntanya. Així que la decisió estava presa, a un racó de la comarca on no em trobés a ningú. No ho tenia gens clar: Calbinyà amunt, Banat, Lletó, Adraen, Bescaran? Dins el cotxe i encara no sabia què fer. Agafo carretera cap a Puigcer…

Ens volen fer por

Començo a estar-ne farta ja, i neguitosa. No veig pas que la cosa avanci. Anem a pas de tortuga, cautelosos, amb por i sempre tan formals i ben educadets. I per darrere ens les foten fortes: que si la llengua, que si l'educació, que si les peles. I ens anem ofegant. I així no ens en sortirem. Quan finalment decidim fer el pas i saltar el mur ja no tindrem forces ni per pujar el primer graó. Tant ens hauran debilitat que les cames no respondran i el cap serà incapaç de guiar-nos enlloc. I ara toca la por, les amenaces i les intimidacions. Van a per nosaltres, d'un en un, com qui no vol la cosa. Escullen objectius concrets perquè els del voltant reculin. La crispació al carrer i al meu entorn és tal que sento veus que comparen la situació actual amb la de moments abans de la Guerra. Això és el que volen, posar-nos la por d'una Guerra Civil. I altres diuen que això petarà, potser no una guerra però sí grups terroristes com els d'abans. I ja tornem a tenir el fantasma de …

Dies de pluja i foscor

Aquest hivern s'està fent molt llarg... Aquesta frase ja l'estic repetint massa cops. Potser porto més de dos mesos exclamant el mateix.  I es veu que no té ganes de marxar pas. En algun moment pot semblar que ja recula però quan comences a somriure al món, se't torna a tirar a sobre. Fred, pluja, grisor... Sembla que no es pugui aixecar el cap. Xim, xim, xim... la pluja a la finestra i el cap emboirat. I aquella pressió d'angoixa al pit al mirar a fora i no veure el Sol. I pluja, i més pluja. I tristor. L'ombra dels mesos de fred no ens vol deixar. Havíem tocat fons, amb molta neu, aigua i fred. Els dies grisos van deixar pas a d'altres plens de llum i colors. I la vida somreia. La natura despertava. Érem feliços. Molt maco tot però sembla que no podia durar. Perquè aquest any la mare natura no ens vol deixar gaudir de tot el seu esplendor. Ara plou, i plou, i plou... I els dies són foscos. I no hi ha llum, ni colors... Els havíem tingut a la mà, al cor, però…

El rec de l'Olla i el riu de Casanoves

Imatge
1 de maig. Quants dies sense veure el Sol... I amb fred i neu de febrer. Però avui la cosa s'ha llevat millor. Tímidament, el Sol s'ha anat traient les lleganyes. I he decidit aparcar la feina i tirar muntanya amunt. El cos ho necessita, amb la serotonina als peus després de tants dies de foscor. Avui he fet un dels camins que més m'agraden. Un indret que he comprovat que poca gent coneix per ser que s'hi arriba a peu des de la mateixa Seu. Quan algú ve de visita i volen anar a fer algun camí interessant els porto fins a Can Casanoves. Segur que hi haurà gent que es passeja per aquest bloc que li sonarà tot això. Potser no podrà veure bé les fotos perquè és molt lluny d'aquí però pot tancar els ulls i recordar-ho.

No volia sortir molt d'hora però tampoc a la que ho he fet, gairebé quarts d'una. Però és que quan m'estava preparant ha trucat ma mare i, ja se sap, quan truca una mare la conversa es pot fer molt llarga... Aproximo amb el cotxe fins a l'…