La línia P. Els búnquers de la postguerra.

Ahir vam fer una sortida amb la Laia molt interessant. No només va ser per gaudir de la natura sinó que també ens va servir per fer una mica de memòria històrica. Incendis, guerra civil, franquisme, torrentades... Vam sortir del poble de Calbinyà per apropar-nos una mica al nostre destí però es pot fer caminant des de la Seu, amb bicicleta o arribar-hi en cotxe (millor 4x4), hi ha trams del camí una mica enfangats. 


 Recorregut en el mapa topogràfic i ortofoto.

Ja sabreu a hores d'ara que fa un any les muntanyes de Calbinyà eren un infern de flames. La muntanya va ser devastada per un foc que avançava amb molta fúria degut a la sequedat del bosc. Costarà tornar a veure el paisatge com ens tenia acostumats. A l'ortofoto es veu perfectament la zona cremada. Compareu amb la del 2009. 


Però no sempre ha tingut aquest aspecte. No fa tants anys que la muntanya és plena de boscos. Els conreus de vinya abans de la fil·loxera i els prats per als ramats eren el paisatge de far dècades. De fet, si aneu a la pàgina de l'Institut Cartogràfic de Catalunya podeu trobar imatges aèries des de l'any 1956 i veureu que no era massa arbrat. 


Ara, amb tot ben pelat, la imatge és esfereïdora. Han talat els arbres morts i sembla un desert.




Els treballs de retirada de fusta han estat intensos i eficaços i han deixat estructures ben curioses com aquestes. Primer vam pensar que eren ponts per poder traginar els troncs d'una banda a l'altra però l'alineació de dalt a baix per sobre del torrent i la paret formada per l'estructura ens va fer endevinar que no eren ponts sinó petites preses per retenir l'aigua i no produir estralls més avall en moments de pluges intenses. Construccions dignes dels castors americans i que ens fan veure que no cal molta enginyeria moderna per retenir l'aigua. 



I una mica més enllà, just abans d'arribar al coll de Jou, el foc ens ha deixat al descobert una part de la nostra història força oblidada. Els búnquers de la Línia P. Poca gent devia recordar que allà sota els arbres s'hi amagaven aquelles andròmines franquistes. Què és la línia P? Després de la II guerra mundial, l'alliberació de França i la força dels maquis al Pirineu va fer que Franco volgués defensar-se contra una possible invasió de tropes europees. Per això va fer construir 10.000 búnquers al llarg de tot el Pirineu, des del Cap de Creus fins al País Basc. La Cerdanya i l'Alt Urgell en són un bon exemple del que va ser aquella línia P.
 

Franco va traslladar molts militars al Pirineu per construir aquests búnquers i protegir el país de possibles entrades pel nord. Mai es van arribar a fer servir però en queda constància visible en molts punts. Si en voleu saber més coses és molt interessant el Parc del Búnquers de Martinet de Cerdanya. Si feu la carretera que va de Puigcerdà a la Seu, en veureu uns quants, sobretot a la zona compresa entre Martinet i la Seu. Es veuen des de la carretera unes construccions de pedra encaixades a la muntanya. Els de Calbinyà estan dirigits cap a la Serra de la Banera i el Barranc de l'Ossa. També es controla les muntanyes de la Rabassa, el pic Negre i el Monturull. Són zones que comuniquen amb Andorra i per on podien penetrar els europeus liberals. Encara ara són vies molt utilitzades pels contrabandistes. Són construccions de pedra ensotades al terra en forma d'iglú. Tenen una entrada i i una zona de visió allargada per on podien fer-hi passar una metralleta i controlar tot el pas per la vall i les muntanyes del voltant. 
 








N'hi ha més de construccions d'aquest tipus. Al turó Galliner de Lletó en trobem un que mira cap el Santuari de la Mare de Déu del Boscalt i un altre al mateix poble de Lletó. També se'n pot veure un al coll d'Ares, a sobre el poble de Civís, segurament per controlar el pas des d'Andorra cap el Pallars.

I, evidentment, pujar al coll de Jou, a quasi 1.400 m et fa gaudir d'una vista impressionant de la serra del Cadí i la vall del Segre cap el sud, i les muntanyes de la Rabassa i el Monturull al nord i el Salòria cap a l'oest.

El poble de Llirt, ara deshabitat al fons de la vall controlada des dels búnquers.

El Monturull i el coll de Pimés, fent frontera amb Andorra.

 El Cadí i la vall del Segre.

El Salòria, piramidal.

Comentaris

merike ha dit…
Molt interessant. No he sabut res. Només de les nostres pròpies línies..
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADnia_Mannerheim

http://fr.wikipedia.org/wiki/Ligne_Salpa

Salutacions!
Núria Tomàs ha dit…
Merike. Pel que he llegit des del teu enllaç sembla que la vostra línia era d'un tipus de construccions semblants a la nostra. Jo tampoc en sabia res de la vostra línia de defensa contra la URSS!
Jordi ha dit…
En Franco era un pèssim estratega. No havia aprés res ni de la GCE ni de la WWII que havien demostrat que aquestes línies defensives no servien de gaire i menys aquesta que va fer. Si els aliats haguessin volgut entrar ho podrien haver fet per mil llocs diferents.

Tot això el van construir presoners que estaven a batallons de treball que van durar fins els 70's.
Núria Tomàs ha dit…
Jordi. En el moment de construir-la ja va quedar obsoleta. No els van utilitzar mai. Ves un dia al Parc del Búnquers de Martinet. T'agradarà. I si un dia pugeu per aquí dalt et porto a aquests búnquers.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...