Defensem el drac, últim graó de la piràmide.

Vivim en un equilibri ecològic al planeta. Formem part de la majoria dels ecosistemes de la Terra, som una espècie més que interacciona amb les altres. Estem immersos en una xarxa de relacions materials i energètiques amb la resta d'espècies del món en més o menys mesura. Som consumidors en tots els graons de la piràmide tròfica: primaris, secundaris, terciaris... No som productors ni descomponedors però juguem tots els altres papers de l'auca. Som consumidors passius, ja poques vegades depredadors actius i pràcticament hem deixat de ser presa. Encara som hostes de paràsits, també cada cop menys. Però a vegades trenquem aquesta relació de cadena alimentària i energètica i interaccionem amb la resta d'espècies per altres raons. Quines? Plaer, venjança, indiferència? No ho sé però la relació que tenim amb la resta d'espècies ja no és purament de supervivència i de transmissió de matèria i energia. Som capaços d'eliminar espècies senceres, modificar-les o criar-ne i formar-ne d'altres per un simple plaer antropomòrfic. No ho fa cap altra espècie. Des de la matança d'animals com un joc a l'eliminació d'espècies vegetals per una simple raó estètica (?). 
Però jo volia parlar del drac de Sant Jordi, així que potser que em deixi de dissertacions ecològiques, que no pas ecologistes, i anem al gra. Què fa el drac si no és un simple paper dins el seu ecosistema? Mata per plaer? Per diversió? Per estètica? No, senzillament l'instint de supervivència el fa desenvolupar el seu paper de gran consumidor dins de la piràmide ecològica i energètica. Hem fet desaparèixer tots els grans depredadors perquè la cultura ens els ha fet dolents. Llops, óssos i dracs. No m'agrada el ball de l'óssa andorrana, ni el crit d'he mort el llop! de'n Manelic i enguany tampoc m'agrada l'èpica de Sant Jordi matant el drac quan l'única cosa que feia era triar per a la continuïtat dels seus gens el millor aliment. Em declaro defensora del drac com a ésser imprescindible en l'últim graó de la piràmide. Perquè té tot el dret d'alimentar-se d'una tendra i jove princeseta com nosaltres ho fem amb els vedells, els cabrits i els ous de gallina.

Comentaris

Daniel ha dit…
Ostres Nuria. Avui estem a la mateixa ona tu i jo!
Bona diada!!
Sinera ha dit…
Bona descoberta aquest blog teu des del Dani. Però això de què es mengi una bleda princeseta per donar continuïtat als seus gens... Ufff! Quin mal gust!
Jordi ha dit…
Jo si que alliberaria un drac que es mengés princesetes (però que abans tornin els calerons).

Com sempre, l'únic i veritable superdepredador i sense sentit és Homo sapiens.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...