Natura morta, esperança de vida.

No sé si seran les últimes imatges blanques de l'hivern. Si més no, suposo que el gruix anirà baixant. Aquestes són de fa dues setmanes, a Sant Joan de l'Erm. Feia molt fred, una 11 sota zero i molt vent, així que la temperatura de sensació era molt més baixa. Ens havíem de moure si volíem resistir! I ho vam aconseguir. 



Passejar per Sant Joan sempre és plàcid, sigui a l'hivern, sigui a l'estiu i el camí cap a la Culla sempre és fascinant. Són els boscos vells de Sant Joan, on la natura aconsegueix tancar el cicle. Hi trobem pi roig, pi negre i avets, cadascun en el seu estadi de creixença i plenitud. 







Ara la neu els protegeix, els dóna energia per poder seguir amunt quan arribi la primavera. 




Uns despunten i altres ja han passat a la servitud de la natura. 







Natura morta, aquells que un dia van ser grans, molt grans i ho continuen sent. Ajaguts o encara dempeus, són el principi del que encara ha de venir. 








  
De les seves restes en depèn la continuïtat de la vida, d'elles naixeran altres arbres, altres éssers. I tot continua. Morir no és marxar, és formar part de la vida. I jo tinc clar que un dia també vull formar part d'aquest món tan especial.

Comentaris

Jordi ha dit…
Molt maques.

Per molts anys!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...