El poder econòmic del llumí.

Recordo l'estiu de l'any 1994. Tota Catalunya cremava: al nord, al sud, per ponent, la Catalunya central... Grans incendis forestals que amenaçaven espais protegits i parcs naturals. I recordo que la sospita de grans especuladors immobilaris darrere d'aquests incendis era present en molts municipis afectats. Era una pràctica habitual en zones no urbanitzables on es volia construir urbanització, ara dit Resort. I en el País Valencià ja es va veure que això anava així, com la construcció d'algun parc temàtic. Aquí recordo especialment l'ncendi de la Conreria, la serra de Marina, entre el Maresme i el Vallès. Gent amb peles començaven a marxar de Barcelona i es construïen xalets de luxe carretera amunt, per sobre Badalona, Tiana o Alella. Els reiterats incendis a la zona de la Conreria, amb la crema de la Cartoixa inclosa i dos mojos morts, van encendre totes les alarmes de sospita del perquè d'aquells incendis. Una zona molt llaminera pels especuladors que veien com quatre pins cremats els podien donar molt quartos que els pagarien rics disposats a blanquejar diners. Per sort, el Govern va ser assenyat i després dels incendis del 94 es va acordar que no es podria urbanitzar en terreny cremat. I aquí acabava el somni llaminer de la Conreria, un veritable pulmó de zones prou malmeses industrialment, sobretot a la banda vallesana. I qui diu la Conreria, diu el Garraf o el Montseny.
Però ara mister Cañete surt amb una nova proposta que hauria d'encendre totes les alarmes. I no n'he sentit massa crítica, suposo que és el millor moment per a prendre decisions com aquestes, quan el focus mediàtic està dirigit cap a una altra banda. I els especuladors es deuen estar frotant les mans. Grans extensions de terrenys on poder tirar quatre gotes de betzina i al negoci altre cop! Penso en tota la zona cremada de l'Empordà aquest estiu o zones del Pirineu. Necessiten terreny i la llei de protecció del territori molesta. Volem continuar tant sí com sí amb el model econòmic que ens ha dut a la ruïna. Però, clar no a tots. Hi ha gent que ha fet moltes peles i no està disposada a deixar de guanyar-ne. Buscar noves ubicacions i a preu barat és clau. I això passa per la requalificació de terrenys cremats. I aquest govern els va de conya, ple d'amics i gent que menysprea la terra. Ja m'imagino tots els grans especuladors sense escrúpols comprant grans quatitats de llumins i bidons de betzina mentre fan números pel futur. Potser al final el que acabarà tenint preus desorbitats serà la caixa de llumins!



Imatge: Ajuntament de Tiana

Comentaris

Jordi ha dit…
No es pot esperar res més d'aquesta gent. No legislen pel bé comú. Ho fan pel seu i dels seus amiguets, els que fan donatius...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...