Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

El vol de la marcenca

Imatge
Ja fa dies que ronda per casa. La marcenca va arribar a mitjans de març fidel a la data i al seu nom: l'àliga del març. Blanca, elegant, planeja per sobre els prats de la vora del Segre buscant menjar. El seu cap negre mira avall tal com si ens vigilés parada al cel. Menja serps, l'àliga serpera al País valencià, águila culebrera en la llengua de Lorca i Machado. I quan les troba, es llença ràpida i segura per tornar a reprendre el vol amb la seva presa al bec. Ens acompanyarà fins a finals d'estiu, època en que reprendrà el vol cap al sud en busca d'un clima més càlid que li pugui proporcionar un millor aliment.
El Jordi Dalmau li va dedicar uns versos:
Marcenca
Marcenca d'argent, suspesa a l'aire, les ales batent.
Esguardes la terra com guaita del cel.
Així passes estones, fins que t'afalcones damunt la serpent.










El poder econòmic del llumí.

Imatge
Recordo l'estiu de l'any 1994. Tota Catalunya cremava: al nord, al sud, per ponent, la Catalunya central... Grans incendis forestals que amenaçaven espais protegits i parcs naturals. I recordo que la sospita de grans especuladors immobilaris darrere d'aquests incendis era present en molts municipis afectats. Era una pràctica habitual en zones no urbanitzables on es volia construir urbanització, ara dit Resort. I en el País Valencià ja es va veure que això anava així, com la construcció d'algun parc temàtic. Aquí recordo especialment l'ncendi de la Conreria, la serra de Marina, entre el Maresme i el Vallès. Gent amb peles començaven a marxar de Barcelona i es construïen xalets de luxe carretera amunt, per sobre Badalona, Tiana o Alella. Els reiterats incendis a la zona de la Conreria, amb la crema de la Cartoixa inclosa i dos mojos morts, van encendre totes les alarmes de sospita del perquè d'aquells incendis. Una zona molt llaminera pels especuladors que veien …

Foc i neu

Imatge
El millor remei contra la fúria que provoca un partit de bàsquet destrossat per dos analfabets funcionals, prepotents, xulos i casposos és la fotografia i escriure relats sobre la natura. Ni psicòlegs ni cogombrets amb vinagre. Hi ha ateus que no creuen en Déu i hi ha ateus que no creuen en aquest tipus de gent. Això com tot. Els que hi creuen els va bé i els que no hi creuen no els va bé. I no ens enfilem per les branques i anem al gra.
Fa tot just un any vam tenir els pitjors incendis que jo conec al Pirineu. Cremava, entre altres indrets, la muntanya de Calbinyà. Fa dues setmanes hi vaig pujar. Qui ho diria que l'any passat això estava ben sec, el Cadí ben gris i els arbres ben fumats. El verd està per a tot arreu, comencen a sortir les primeres flors i l'aigua s'escola per tot arreu. El Cadí i el Salòria ben nevats.
 El marxívol, una de les primeres flors de l'any.
 Les veròniques.
 El verd de les molses encatifa el bosc.


Un toc suau a la foto per fer més sinuós l…

Natura morta, esperança de vida.

Imatge
No sé si seran les últimes imatges blanques de l'hivern. Si més no, suposo que el gruix anirà baixant. Aquestes són de fa dues setmanes, a Sant Joan de l'Erm. Feia molt fred, una 11 sota zero i molt vent, així que la temperatura de sensació era molt més baixa. Ens havíem de moure si volíem resistir! I ho vam aconseguir. 


Passejar per Sant Joan sempre és plàcid, sigui a l'hivern, sigui a l'estiu i el camí cap a la Culla sempre és fascinant. Són els boscos vells de Sant Joan, on la natura aconsegueix tancar el cicle. Hi trobem pi roig, pi negre i avets, cadascun en el seu estadi de creixença i plenitud. 






Ara la neu els protegeix, els dóna energia per poder seguir amunt quan arribi la primavera. 



Uns despunten i altres ja han passat a la servitud de la natura. 






Natura morta, aquells que un dia van ser grans, molt grans i ho continuen sent. Ajaguts o encara dempeus, són el principi del que encara ha de venir. 







TV3, la d'uns quants

Imatge
Com era allò? Ah, si... Tv3, LA TEVA. Jo cada dia la noto més allunyada, pocasolta, repetitiva. I això de nostra... No és la primera vegada que dic que és "la seva". Les fuetades del PP i d'espanyols d'ideologia vària te les esperes, són previsibles. Però les que realment fan mal són les que et foten des de casa teva mateix. I avui ha passat una cosa d'aquestes. TV3, així, sense més, es carrega les corresponsalies de: Terres de l'Ebre, Perpinyà (mític Pere Codonyan) i les que més m'afecten: Cerdanya, Alt Urgell, Andorra i els Pallars. Vaja, tot l'Alt Pirineu.  Tots tenim clar quan les coses són notícia i quan no. Dos volves a Barcelona omplen minuts i minuts d'un TN cada cop més banal mentre la gent del Pallars porta un mes incomunicat per carretera amb una part del país. Cues cada matí a les carreteres del voltant de BCN però mai n'hi ha a la resta del país. A Barcelona fa sol i en fa a tot Catalunya. A Barcelona plou i que ningú surti de casa…