La Marxa Beret

Em sembla que ja m'hi puc anar acostumant a esdeveniments com aquest. Aquest cap de setmana hi havia la Marxa Beret d'esquí de fons. I com que a casa hi ha qui vol penjar les botes de bàsquet per l'esquí de fons els hiverns ens esperen de color blanc. I per estrenar-nos deu n'hi do la de neu que estem rebent aquest hivern a tot el Pirineu.
Sortíem a quarts de vuit de la Seu amb bus cap al pla de Beret, que no pas Vaquèira on anirien tots els esquiadors de pista pijeres amics del rei, i xoricets Bàrcenas i Urdangarins. El primer contratemps ja ens l'esperàvem, el port de la Bonaigua tancat. I ja porten quasi un mes. La gent del Pallars estan ben emprenyats, i amb raó. I això suposa molts quilòmetres i temps pels de vivim al Pirineu. Des de Sort toca baixar fins a la Pobla de Segur, pujar el port de Perves, que pels que no l'heu fet mai és una gran nacional de tres carrils per banda amb terra ben asfaltat, grans llums i àmplies estacions de servei (suposo que heu entès l'ironia...) Pel port de Perves es salta a Pont de Suert i des d'allà enfilada cap al túnel de Vielha. Abans d'arribar-hi ja començava a nevar i a l'entrada del túnel auguràvem un paisatge i una carretera més que emblanquinats.

 Entrada al túnel de Vielha

Però curiosament nevava més a la banda de la Ribagorça que a la de la Val d'Aran. Fins a Salardú una imatge ben d'hivern, a l'estil nòrdic. Bucòlic però que alguns ja comencen a dir que en tenen prou.

Salardú
No es va poder anar a esquiar el dissabte perquè el viatge ens va tirar el temps a sobre. I vam passar la resta del dia tancats a l'alberg de Salardú. Nevava, nevava, nevava...

 On és la piscina?

I a la nit vent, molt vent. De fet, les prediccions s'anaven complint totes. I la Marxa perillava. L'organització, hores abans encara no tenia clar què es podria fer i què no.

 Salardú al vespre

 La neu no cau, va amunt seguint les ratxes de vent.

Diumenge al matí pintava molt malament. Un vent fort augurava unes ratxes molt bèsties al pla de Beret i una nevada intensa. Això si podíem sortir de l'alberg i pujar fins al pla. Però aquesta és la cosa bona que té portar un xofer amb molta experiència per aquestes contrades i condicions meteorològiques adverses.


Però la sort es va girar al nostra favor i a l'arribar al pla va deixar de nevar, la temperatura no era una cosa exagerada, no feia vent i va sortir el sol.


Grans i petits es van preparar per marxar: esquisos, botes, pals i molt ben abrigats.



El dia invitava a fer fotos. Neu immaculada i cel ben blau, una combinació ideal per als que ens agrada captar els colors de la natura. Algunes semblaven paisatges lapons. Havia caigut molta neu.







No hi havia la gent d'altres anys, això deien, però l'espectacle era digne de veure. De fet, part d'enveja sí em feien...




Vam deixar la criaturada a la sortida, he de confessar que amb cert temor que no s'ho passessin bé pel fred. Però van gaudir tot i que una errada de l'organització els va deixar amb només 5km de marxa, la meitat del recorregut establert.





A la tornada encara vam poder admirar el paisatge més ferotge del Pirineu, el Parc Nacional d'Aigüestortes, la vall de Ruda i l'Aneto i els pics més alts de la serralada. I el gruix de neu caigut a la carretera.
 




Vam provar de baixar per la Bonaigua però enlloc de cotxes hi  circulaven esquiadors. Veure-ho per creure-ho. I au, altre cop cap a Pont de Suert, Perves, la Pobla, Sort, el Cantó i la Seu. Un passeig de més de 170 km per carreteres sinuoses i quatre hores de camí. Perquè després diguin que al Pirineu no fa falta invertir en infraestructures transversals, encara que aquest fantàstic recorregut sigui la meitat de l'anomenat Eix Pirinenc, la gran Nacional 260.  Però va pagar la pena. És molt millor que tancar-se en un pavelló de bàsquet on acabes perdent els nervis i la compostura. De veritat, molt millor.

Comentaris

Merbrualba ha dit…
Enhorabona Nuria per les fotografies !!!!! Son una maravella, gràcies per compartirles.
Josep M. ha dit…
Bon reportatge de la Marxa, també em feu enveja de no haver-hi anat.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...